Roser Garcia Guasch

Ferran González és un creador d’obres curioses i absolutament excèntriques en les que combina la possibilitat de ser reals amb una fantasia desbordant. Té la capacitat de crear obres còmiques, grotesques o absurdes. Com va passar amb Pegados del tàndem González-Alicia Serrat (premi Butaca al millor musical), la hilaritat creada entre el públic és incontrolable. Teníem poques pistes de Fisterra: dues dones, un road trip, Thelma i Louise (1991), amistat, final inesperat… Res d’això és cert i hi ha una mica de tot. Aquesta és la gràcia de l’obra. La pintoresca relació d’una gallega i una catalana que partint de pols oposats s’acaben trobant amb històries comunes. Una grotesca unió de dues dones esquitxada amb tocs surrealistes amb un ritme […]

David Mamet ha estat present en aquesta temporada en dues obres representades simultàniament, Glengarry Glen Ross i Un matrimoni de Boston. Ho celebrem. Boston marriage es refereix a les parelles de dones que vivien juntes al segle XIX a EEUU i que vivien de manera independent de la seva feina o d’alguna herència sense recolzament de cap home. Aquesta expressió es va extreure de la novel·la Les Bostonianes de Henry James. Era el començament de l’empoderament de les dones. Josep Maria Mestres la porta una altra vegada al teatre 20 anys després d’haver-la estrenat a Barcelona. Anna Lizaran, Emma Vilarasau i Marta Marco eren les tres actrius que van interpretar aquesta obra. Les tres han pujat un esglaó a la […]

A la primera edició del ‘RIIIING! Els musicals que truquen a la porta’ 2023 organitzat pel Festival Grec de Barcelona amb la col·laboració d’EL TERRAT i Toni Viñals, van seleccionar d’entre 8 propostes artístiques a Ànima com a Millor Proposta d’Espectacle i guardonada posteriorment. Allò era només una proposta però ja vam veure que anava de musical de gran format. Ho va presentar Oriol Buré amb l’entusiasme de guanyador. Paula Malia en va fer un tast amb una de les cançons de la protagonista. Felicitem a la Portacelli i al TNC per haver vist que a aquest espectacle se li havien d’obrir totes les portes. Els ho agraïm. És un espectacle de creació en català. És un gran espectacle a […]

Amb un començament espectacular, l’actor apareix com un treballador del T Lliure i, com un amic que trobem a la porta, ens explica el seu relat. El que vagi al teatre a buscar històries amb finals rodons o tingui expectatives a mida que va avançant l’obra, se sentirà frustrat o s’ha equivocat de peça. Amb aquest monòleg de Josep Julien, magníficament interpretat per Santi Ricart t’has de deixar portar, has de gaudir de les situacions de vegades inquietants, de vegades ridícules a les que ens porta el protagonista que només deixa el tros d’escenari il·luminat per anar al lavabo, encendre una cigarreta o explicar la història d’un personatge que intervé a la història. Com pensava Pedrolo, en un moment determinat […]

Sembla que és cert que hi va haver una trobada Napoleó-josé I a Vitòria quan la guerra de la independència ja havia començat a estendre’s per tota la península i amenaçava al “francès” a retirar-se. Napoleó va veure que es perdia aquesta zona d’expansió i va anar a recolzar i donar suport al seu germà. La diferencia de caràcter entre els dos germans és evident. Napoleó és encarnat per Pau Roca. Ell és fort, ambiciós, arrogant davant d’un germà feble, fràgil i empetitit. David Bagés és Pepe Botella anomenat així sarcàsticament pels espanyols per la seva afició a la beguda. Els dos interpreten a meravella els seus papers. Hi ha un tercer personatge, el mameluc Rustam, esclau de Napoleó interpretat […]