Roser Garcia Guasch

El títol original d’aquesta obra de Natalia Ginzburg és Paese di Mare (1968). Esplèndidament traduïda per Meritxell Cucurella-Jorba, crec que l’autora es referia al seu país (Itàlia) rodejat de mar mirant-lo des de la distància amb llàstima i comprensió. Ella va conèixer el feixisme de Mussolini i la invasió dels nazis a Itàlia. El seu marit Leone Ginzburg va participar en el moviment Giustizia e Libertà. Va ser empresonat, torturat i va morir a la presó de Regina Coeli al 1944 a causa de les tortures. Ella, als anys vuitanta va ser diputada pel partit comunista al costat de Berlinguer. És important conèixer la vida de l’autora per entendre el desencís i desencant que trobem a totes les seves obres. […]

El títol d’aquesta obra ens recorda les difícils classes de filosofia de sisè amb el filòsof Kant i el seu conegut però indesxifrable principi, però ha aconseguit que comprengués què ens volia dir Kant gràcies a la meravellosa conversa entre la protagonista, una professora associada del Departament d’Ètica d’una Universitat i el co-protagonista, el Cap del Departament on ella treballa. Szpunberg ens endinsa amb aquesta obra en la filosofia del segle XX amb dos grans personatges: Kant i Kafka. Apareix de manera tangencial l’obra El procés de Kafka en la que el protagonista, Joseph K, és arrestat per una raó desconeguda. La impossibilitat d’accedir a les més altes instàncies crea un clima d’opressió i de camí sense sortida. D’aquesta novel·la […]

Torna José Sanchis Sinisterra a Barcelona. Aquesta vegada amb la seva última obra: La criatura de Frankenstein. Sempre recordarem la tardor del 2023 en la que el dramaturg i fundador de la Sala Beckett (1989), va ser homenatjat amb un cicle de sis espectacles, cinc lectures dramatitzades, xerrades, taules rodones i més activitats. Vam tenir l’ocasió d’entrar a l’immens univers de Sanchis Sinisterra i va ser inoblidable. Amb la seva imparable activitat creativa, i basat en L’informe sobre l’Acadèmia de Kafka, en aquesta ocasió, dona vida i sentiments al personatge creat per Mary Shelly com ha fet altres vegades amb personatges extrets d’obres de Shakespeare com Julieta en la cripta o La noche de Molly Bloom, de l’Ulises de James […]

El text és de Victoria Szpunberg amb la col·laboració d’Albert Pijoan. Ella n’assumeix la direcció i cal remarcar que és la primera directora que dirigeix el seu propi text al TNC. És un text sobre la seva família amb elements ficcionats i teatralitzats. Es tracta de la saga d’una família jueva de cognom Shprigelburd que amb el pas de les fronteres s’acaba convertint en Szpunberg. Està organitzada en tres actes sense entreacte i, sorprenentment, no es fa gens llarga. La primera part comença a Berdyciv, a prop de l’actual Kiiv (Ucraïna), als anys 20 del segle passat, en un lloc on vivien els seus besavis. L’inici ja ens prepara pel que serà una història dura, de exilis forçats, de pèrdues […]

La autora d’aquesta obra, Jessica Goldberg, nascuda a EEUU, va estudiar art dramàtic a Nova York i va escriure Refuge que va ser reconeguda a l’any 2000 amb el Susan Smith Blackburn Prize. No ha deixat de representar-se arreu. A casa nostra es va posar en escena a la Sala Beckett al 2005. La va dirigir Oriol Broggi i interpretada per Rafa Cruz, Pau Miró, Clara Segura i Mar Ulldemolins. Va ser traduïda per Carlota Subirós i suposem que deu ser la mateixa versió que es pot veure ara a la Biblioteca de Catalunya dirigida per Mònica Molins i interpretada per nous actors i actrius. Tres germans, L’Amy, en Nat i la Becca viuen junts en una espècie d’equilibri familiar […]