Roser Garcia Guasch

L’impossible és com el No-res de La Història interminable de Michael Ende, un lloc que podria ser qualsevol, un lloc sense fantasia ni il·lusió, d’horror i destrucció. Un pocs, els treballadors d’Organitzacions Internacionals intenten amb petits gestos conservar el poc que queda d’humanitat. Tiago Rodrigues ha escrit un text actual i etern, real o ficcionat tant se val, cruel sense pietat, crític sense concessions, un text que esgarrifa per la tranquil·litat amb què està descrit, pel contrast entre l’impossible i el possible, la proximitat i la llunyania, l’acceptació de la situació i el rebuig, un text ple de contrastos i matisos. El No-res se’ns acosta i busquem desesperadament un Fújur que se’ns emporti lluny de l’horror. Cristina Genebat ha tingut […]

L’oncle Vània d’Anton Txékhov es va estrenar el 1899 al Teatre d’Art de Moscou. Des de llavors se n’han fet moltes produccions, versions, adaptacions i tota classe d’obres cada vegada més imaginatives com aquesta de Simon Stephens. Durant el Grec del 2017 es va poder veure una proposta d’Àlex Rigola amb un Oncle Vània amb 4 actors i 60 espectadors a la recerca de l’essència de Txèkhov dins d’una caixa. Vam veure Oncle Vània al desembre del 2021 amb una proposta d’Oskaras Korsunovas al teatre lliure de Montjuïc i un repartiment de luxe que no oblidarem. De l’autor Simon Stephens hem vist recentment (2023) una obra per un sol intèrpret Una cançó llunyana (Song From Far Away). I ara en […]

La nit de les tríbades és una obra que es va presentar al Teatre Lliure de Gràcia a la temporada 78-79 dirigida per Fabià Puigserver i protagonitzada per Muntsa Alcañiz, Quim Lecina i Anna Lizaran. En aquesta ocasió, Oriol Broggi ho porta a escena amb una companyia jove i un repte difícil que superen amb escreix. Ell crea un escenari semblant al de la Biblioteca de Catalunya amb el públic a banda i banda amb grades a sobre l’escenari la qual cosa té l’avantatge de ser immersiu per alguns però allunya als de la platea. Com que l’obra tracta d’un assaig, els actors entren pel passadís central i deixen les seves coses a les butaques de les primeres files que […]

Davide Carnevali és un jove dramaturg italià que està molt present a Europa. En Good by Europe. Lost words, escriu sobre aquest continent decadent i en fa una reflexió política amb una mirada crítica, irònica i un sentit de l’humor subtil i intel·ligent. És una de les peces més recents i singulars de Davide Carnevali. En ella hi condensa molts dels temes que el preocupen: la crisi del llenguatge, la decadència del projecte europeu i el capitalisme salvatge amb la seva necessitat de produir i guanyar aniquilant tot allò que no és útil. L’ha traduïda Albert Arribas la qual cosa ja és garantia de rigor i meticulositat. Alba Collado una joveníssima directora, presenta aquest projecte al Programa de suport a […]

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli es va estrenar al 1876, ara fa 150 anys. Celebrem que el Liceu li reti homenatge a Ponchielli tornant a representar aquesta òpera que és l’única d’aquest autor que es manté en el repertori operístic internacional. És una de les grans òperes del romanticisme italià i una peça clau de transició entre el Bel Canto (Bellini, Rossini, Donizetti) i el verisme, representat per Mascagni, Leoncavallo i Puccini. La Gioconda es basa en un drama de Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue però molt adaptat pel llibretista Arrigo Boito en el que hi ha adulteri, gelosia, venjança, rigidesa inquisitorial i acte sublim per amor. Tot això expressat per una música d’una gran intensitat que acompanya al drama […]