Roser Garcia Guasch

És un text poètic de Wolfram Lotz (Hamburg, 1981) traduït del alemany per Marc Villanueva en el que manté una rima no convencional, irregular però amb una gran musicalitat. Els conceptes són inconnexes, les paraules semblen absurdes i la ironia que sura per damunt nostre ens fa volar a una altra dimensió en la que, com els jocs de nens o les cançons infantils, es repeteixen paraules com un mantra que sembla que no tinguin sentit. Leonardo V. Granados ha fet una adaptació d’un text únic sense personatges que podia haver estat interpretat de moltes maneres. Segons ell mateix, podria haver estat un monòleg, un duo, un recitat coral. Lotz deixa les mans lliures als adaptadors i directors perquè en […]

David Pintó s’imposa el repte d’adaptar la novel·la de Gianni Solla, Il ladro di cuaderni (2023) al teatre. Sempre he pensat que no deu ser gens fàcil adaptar una novel·la al teatre però té l’avantatge de poder deixar anar la imaginació i fer-ne una versió lliure mantenint la fidelitat al text. Els mateixos actors o actrius poden fer de narrador com a Retorn a Haifa de Gassan Kanafani adaptada per Alex Rigola o La plaça del diamant adaptada per Carlota Subirós i molts d’altres, per no parlar de la gran quantitat de novel·les adaptades a un sol actor-actriu com aquesta. El gran mèrit de Pintó és l’excel·lent adaptació i la tria dels grans professionals per portar-la a terme. El resultat […]

Alex Rigola, abans de començar la funció, presenta l’obra als assistents amb la intenció de no oblidar el genocidi del poble palestí encara vigent. Aquesta obra formarà part del cicle de les sales de proximitat “Bategant per Palestina”. Rigola ha teatralitzat el llibre de Gassan Kanafani, escriptor i periodista que va ser expulsat al 1948 quan Israel va declarar la independència formant part de La Nakba (en àrab catàstrofe) que fa referència a l’èxode massiu de palestins. Va ser cofundador i portaveu del Front Popular per l’alliberament de Palestina i va morir assassinat pel Mosad al 1972. Tenia 36 anys. Un bon text d’un autor compromès amb una causa, un director que hi veu l’oportunitat de tornar-lo a la vida, […]

Orlando de Georg Friedrich Händel es va estrenar el 27 de gener del 1733 al King’s Theatre del Haymarket de Londres. Només 6 anys abans (1727) Vivaldi estrenava Orlando Furioso al Teatro de Sant’Angelo a Venezia on el mestre impartia didàctica de la música a l’Ospedale de la Pietà. Orlando s’inspira en alguns passatges de l’immens cant èpic Orlando furioso, editat el 1532 per Ludovico Ariosto (1474-1533) en el que es basa també la de Vivaldi. Cap de les dues formen part dels repertoris habituals de temporada dels grans teatres espanyols però sí que es representen a produccions barroques o versions concert com la que hem tingut l’oportunitat i privilegi de veure enguany al Gran Teatre de Liceu en una […]

L’impossible és com el No-res de La Història interminable de Michael Ende, un lloc que podria ser qualsevol, un lloc sense fantasia ni il·lusió, d’horror i destrucció. Un pocs, els treballadors d’Organitzacions Internacionals intenten amb petits gestos conservar el poc que queda d’humanitat. Tiago Rodrigues ha escrit un text actual i etern, real o ficcionat tant se val, cruel sense pietat, crític sense concessions, un text que esgarrifa per la tranquil·litat amb què està descrit, pel contrast entre l’impossible i el possible, la proximitat i la llunyania, l’acceptació de la situació i el rebuig, un text ple de contrastos i matisos. El No-res se’ns acosta i busquem desesperadament un Fújur que se’ns emporti lluny de l’horror. Cristina Genebat ha tingut […]