Roser Garcia Guasch

Paula Vogel, dramaturga americana, és l’autora de Com vaig aprendre a conduir, un text pel qual va rebre el premi Pulitzer, i que va ser portat a escena per primera vegada l’any 1997. L’obra explica l’experiència d’una noia que va patir abusos sexuals per part del seu oncle i que manté en secret fins l’edat adulta. Segons explica l’autora en una entrevista a La Vanguardia, el text està escrit amb la clara intenció d’explicar els fets sense traumatitzar el públic. Segons Vogel, si ho feia de manera massa crua, corria el risc de que semblés un judici, i la seva intenció era que el públic arribés a una comprensió profunda dels fets i dels personatges. Segons el meu parer, aquesta […]

Miquel Mas Fiol ha fet una adaptació de la novel·la homònima de Guillem Frontera. Els carnissers són aquells mallorquins rics de nou que “havent fet doblers amb negocis de turisme semblen mosques vironeres, corbs afamegats que oloren la carn morta” d’aquells mallorquins de llinatge que han hagut de vendre possessions per la devaluació. Frontera en fa una descripció dura, una crítica mordaç a tot allò que s’ha perdut per l’ambició i el diner fàcil. Els amos de la finca de Son Puig-gros l’han venuda a un dels seus treballadors que s’ha enriquit de cop amb la compra de terrenys no valorats i la construcció d’hotels. Per celebrar-ho fan un sopar al que hi estan convidats la família i els antics […]

Una cançó llunyana és una obra de Simon Stephens i Mark Eitzel. Stephens ens va arribar fa poc per la seva adaptació de la novel·la de Mark Haddon “El curiós incident del gos a mitja nit” que va obtenir guardons al Regne Unit, a Brodway i a casa nostra. Com en moltes de les seves obres, Stephens mostra la seva sensibilitat al dolor, a la vulnerabilitat, a la soledat. En aquesta ocasió, ens endinsa en les dificultats de les relacions familiars, en la incapacitat d’expressar uns sentiments o la impossibilitat d’abraçar a la gent estimada. Tot això habitualment s’interpreta com allunyament, indiferència o fins i tot menyspreu. Les relacions familiars poden ser molt patològiques, creen lligams eterns i de vegades […]

Dues dones la relació entre les quals es va descobrint poc a poc, es troben en una casa antiga, vella, tètrica, fosca i aïllada. Hi ha un fil molt prim entre la por i la comicitat. Sergi Belbel feia temps que volia escriure una obra de teatre de terror i aconsegueix atemorir el públic amb un text delirant tan original que el públic riu de la tensió que s’ha anat creant. A cada moviment i cada escena apareix un conflicte nou i així van sortint els eterns temes: els problemes familiars, l’ambició, la gelosia, l’enveja, el desig, l’amor, la traïció, la drogodependència, la malaltia mental i d’altres. Es van intercalant diferents històries com un teixit recargolat que s’embolica sense que […]

Aquesta tragèdia d’Eurípides la va trobar el seu fill Eurípides el jove després de la seva mort a l’any 405 a.c . Albert Arribas ha adaptat i dirigit aquest clàssic traduït per Jordi Pàmias i publicat recentment per la col·lecció Bernat Metge. Arribas fa una adaptació senzilla però plena de tot allò que simbolitza l’obra d’Eurípides: el poder dels déus contra el que cap força humana s’hi pot oposar, la por al poder d’una comunitat sobretot femenina, el càstig que imposen els déus a tot aquell que no accepta la seva divinitat. Antònia Jaume és Tirèsies, l’endeví del futur que aconsella al vell Cadme a acceptar els ritus de les adoradores del déu Dionís, fill de Zeus, més per por […]