Sergi Belbel adapta aquesta reeixida pel·lícula de Sally Potter al teatre amb un elenc de primera. The Party és una comèdia anglesa plena d’embolics, d’entrades i sortides i de diversos secrets que es van revelant creant girs narratius i augmentant el conflicte.
Sempre és un plaer escoltar textos de comèdia contemporània on podem riure’ns d’arquetips i temàtiques de la societat actual. En aquest cas s’entrellacen la sanitat i el misticisme modern, el feminisme i el gènere, els intel·lectuals i els empresaris… Pot ser que les interpretacions quedin una mica dispars, ja que mentre alguns personatges donen molt de joc, uns altres queden una mica desdibuixats o no aconsegueixen un color propi més enllà del clixé. Això fa que algunes situacions còmiques no acabin d’esprémer tot el seu potencial o que aquesta ironia anglesa plena d’humor negre tan pròpia de la pel·lícula no acabi d’aterrar en l’escenari.
No obstant això, cal destacar una gran feina de conducció de l’atenció, ja que l’acció es desenvolupa en diferents espais d’una encertada escenografia de manera simultània, i la direcció de Belbel sap conduir el focus de l’espectador d’un costat a l’altre com si fos la càmera de cinema.
En definitiva, es tracta d’una comèdia de situació amb la qual passar una bona estona, un interessant exercici d’adaptació teatral amb un text que funciona, però que no arriba a tenir el pes i la ironia que ens va oferir la versió cinematogràfica.