L’autora i directora Carla Torres parteix del cèlebre cas 4F, especialment conegut pel documental Ciutat Morta, per introduir ingredients d’altres casos recents on l’abús de poder policial i judicial ha marcat el transcurs dels fets.
D’aquesta manera, aconsegueix una obra que malgrat no estar relatant cap cas en concret, ofereix una ficció amb la qual l’espectador es sent ràpidament identificat. Un retrat dels convulsos conflictes i injustícies a les quals comencem a estar acostumats, una demostració que la justícia real no existeix i que la seva aplicació és com a mínim subjectiva.
Però lluny de submergir-nos en un relat pessimista i dolorós, la història s’explica des d’un punt de vista còmic que juga constantment amb l’absurd, arribant fins i tot a fer gags autorreferencials. Aquest és sens dubte un dels grans encerts del text, ja que alleugereix l’ambient i estableix un codi molt divertit que acompanya a l’espectador al llarg de tota l’obra.
El plantejament espacial pot resultar una miqueta complicat al principi. Però és fàcil acabar connectant i s’ha de reconèixer que està ben resolt tenint en compte les limitacions de la sala.
En definitiva, una boja i absurda comèdia sobre la boja i absurda justícia del nostre país.