Hebert Parodi

Proposta pel públic preadolescent, en tierra de nadie. A priori, sona (massa) ambiciós adaptar el clàssic de Molière, no ja a l’època actual, sinó a un llenguatge dirigit a joves i en clau de musical. Doncs bé, l’ambició té premi. En un institut, l’AZ creu que tots els seus companys són hipòcrites. Viuen pendents de likes i followers, tots molt amics però es critiquen per darrere, no es diuen els defectes a la cara … No es lliuren ni els seus amics, cansats de la seva honestedat brutal. El conflicte apareix quan la noia que li agrada és precisament una influencer, amb la seva cort d’aduladors. Sí, és clar, la sinceritat és un valor en sí mateix però ¿és viable […]

Dos fills tornen a la casa familiar on viu la mare. Per a la seva sorpresa i shock hi troben un jove, vell conegut, instal·lat allà per a ajudar la mare en un projecte editorial. Es nota la tensió i es mastega el conflicte des del primer moment. Els tres joves es busquen, es troben, es defugen… per fets o records del passat. És una obra d’una gran violència, no pel que veiem o es diu sinó perquè allò és un polvorí i tots estan a punt d’encendre la metxa. I tots saben que el mínim gest, una mala resposta, encetarà una batalla que reobrirà ferides aparentment cicatritzades, on es qüestionarà la veritat oficial de les seves vides. I tot […]

Carmen vetlla, a casa, el cadàver del seu marit. Necessita passar al costat de Mario aquestes cinc hores. Una vida junts. Reflexions, petits, o no, retrets, reivindicacions, algun ajust de comptes, retrat d’un matrimoni, amb la seva rutina, els seus secrets no gaire ocults, l’afecte, una gran incomunicació.. Carmen, senyora de províncies, de missa els diumenges i buscar la vanitat de les floretes, encotillada a l’Espanya de meitat dels ’60, avorrida, a estones conservadora rància, a estones demanant llibertat, reflex d’una obertura que encara no havia arribat o només de forma tímida. Lola Herrera fa anys va fer seu el personatge, tant que la va esgotar la seva càrrega dramàtica, que amb els anys s’ha alleugerit i ha guanyat en […]

A Assaig sobre la ceguesa, un poble, tret d’una dona, quedava temporalment cec. Sortia el millor i el pitjor del gènere humà. A Assaig sobre la lucidesa, aquesta societat ara hi veu clar i de forma espontània decideix votar massivament en blanc, provocant la incredulitat, ira i sorpresa dels polítics, que els preferien cecs. La seva reacció és ridícula, violenta, terrorista i sense autocrítica. Tot i que aquí (Saramago) els dolents són només la dreta, el massiu vot en blanc indica el cansament del poble cap a tots els partits. Democràcia es ficar un paperet en una urna i aquí acaba la nostra responsabilitat? Què rebem a canvi, en aquest contracte social? Quan van oblidar els polítics que estan per […]

Ese portugués és una història de traïcions. O, més aviat, d’entendre-les. I si són, de vegades, simplement voler canviar i millorar? És traïció voler deixar anar aquells amb qui hem estat bé per voler estar millor? Poden perdonar, els abandonats? En una simpàtica escenografia de camp de futbol on es juga aquest partit decisiu a la vida d’una parella, es desenvolupa una intensa nit amb flaixbacks. Una mala nit, on la núvia del Joel ha desaparegut camí d’una més que probable “traïció”, ell espera, desespera i surt a buscar-la. La casualitat fa que se li aparegui (mai millor dit, ja que ve a ser una veu de la consciència que el farà contemplar la complexitat humana amb ulls més obert […]