Hebert Parodi

No hi he estat mai, a Istanbul. I m’atrau el que he sentit: cruïlla de dos continents, dues religions, dues cultures i dos mons. Pont i abisme, segons es miri. Una ciutat una mica caòtica i laberíntica. Sí, el que conec són només tòpics, no sé si reals o no. Però sí que una mica d’això és el que he vist a HISTÒRIES D’ISTANBUL, o sigui que una mica certs sí deuen ser-ho, que el text l’ha escrit una dramaturga turca, Yeşim Özsoy. Ajuda a aquesta sensació de dualitat i caos controlat el que 6 actors interpretin a 12 personatges, tots entrelligats entre ells per diverses relacions. Em va costar força entrar-hi, cert, com si anés perdut per carrerons. Em […]

Drama amb tocs d’humor sobre l’amor i el desamor, on les persones –certament, com a la vida real- estan molt definides per les seves relacions de parella. Una d’elles, assentada i calmada coincideix? amb la ex d’ell i el seu nou company. Som adults i civilitzats i tot va acabar així que es conviden a sopar. Es guarden les formes però en tot moment hi ha tensió acumulada, el volcà a punt d’explotar, petits o no tan petits atacs, retrets, hi ha qui se sent amenaçat, s’arrosseguen pors i retrets, ferides que no van cicatritzar ni deixem que ho facin, sentir-se segon plat… Algú dubte entre l’amor versus la passió, l’acompanyament tranquil i càlid o les papallones a l’estómac però […]

Feia anys (més de 5) que esperava poder veure aquest musical de Jason Robert Brown del què em fascinava la seva estructura: una relació de parella explicada a dues veus, un ens ho explica a mesura que tot passa – l’enamorament, la passió, el distanciament, les ambicions personals no sempre compartides, el trencament …- i l’altre va cap enrere, en un viatge emocional molt, molt difícil d’interpretar. M’intrigava com seria el moment on coincidien les dues perspectives temporals i realment aquell moment és molt bonic. Ara – el problema de les expectatives- em va faltar certa emoció. No és pas que les interpretacions d’Anna Herebia (Rent) i Marc Flynn (El despertar de la primavera) no siguin de molta qualitat sinó […]

Vodevil, què hi farem, però amb converses filosòfiques interessants i sense petulància, a l’estil de Montaigné, en aquesta comèdia d’Eric-Emmanuel Schmitt que Bozzo recupera després de 10 anys.. Diderot ha d’escriure l’article sobre la Moral a l’Enciclopèdia. I ho ha de fer just el dia que té una candidata a amant al saló, l’amiga de la seva filla sembla que li fa fa ullets i la dona li retreu les constants infidelitats. I amb la Moral rondant per allà, toca disfressar incoherències, discursos de justificació, grans idees i les passions que les oculten, adaptar els conceptes a les nostres conductes, discussions delicioses sobre la dona, l’home, l’amor, el matrimoni…Aquests debats són el més interessant de la proposta; un exercici de […]

De la productora beon (El Médico) llega esta adaptación del libro que muchos conocieron por la película. Reto mayúsculo afrontar un proyecto de esta envergadura, en una producción 100% propia que tiene muy claro que no puede ser una propuesta intimista si no que nos entrega una producción espectacular. El reino de Fantasía corre peligro. Un joven guerrero es la esperanza para salvarlo. El niño que lee esta historia, escapando de bullying y alguna carencia afectiva (territorio a explorar y que se resuelve en lo más emocionante del montaje) pasa a formar parte de la epopeya. Seguro que por no tener el referente se me hizo una propuesta larga que no despertó mi interés. Lógico, al no conocer los personajes […]