Vodevil, què hi farem, però amb converses filosòfiques interessants i sense petulància, a l’estil de Montaigné, en aquesta comèdia d’Eric-Emmanuel Schmitt que Bozzo recupera després de 10 anys..
Diderot ha d’escriure l’article sobre la Moral a l’Enciclopèdia. I ho ha de fer just el dia que té una candidata a amant al saló, l’amiga de la seva filla sembla que li fa fa ullets i la dona li retreu les constants infidelitats. I amb la Moral rondant per allà, toca disfressar incoherències, discursos de justificació, grans idees i les passions que les oculten, adaptar els conceptes a les nostres conductes, discussions delicioses sobre la dona, l’home, l’amor, el matrimoni…Aquests debats són el més interessant de la proposta; un exercici de “trilerisme” de les paraules, amb un llenguatge acurat, que és música per a l’oïda. També és un plaer pels sentits la il·luminació, el vestuari i l’escenografia, orgullosament clàssics.
Cert que el text ha quedat una mica demodé davant dels canvis socials, però hi ha recursos que continuen funcionant. Així, el moment més aplaudit coincideix, llegeixo, amb el mateix de fa 10 anys, quan un pensaria que aquest recurs ja no fa gràcia més que a les Teresines, però vaja sí va agradar!
En resum, una comèdia amable, una mica naftalinada però amb un innegable atractiu per la posada en escena i les interpretacions especialment d’Àngels Gonyalons, enfrontada a Abel Folk, seductors i seduïts.