Gema Moraleda

Costa molt parlar i argumentar sobre un espectacle que, per desig exprés de l’autor i perquè funcioni l’engranatge, cal veure totalment a cegues. White Rabbit Red Rabbit juga a l’efectisme des d’abans de comprar l’entrada fins la darrera paraula del text. En aquest joc hi ha uns quants moments divertits però, malauradament, poca cosa més. Fa passar una bona estona, sí, però em temo que no està a l’alçada del seu propi misteri. Més informació a Somnis de teatre

En una època on el pensament racional i científic està cada cop més amenaçat, on es busquen solucions fàcils als problemes complexos (amb el populisme com a exemple paradigmàtic) i on els poderosos són més corruptes que mai, Galileu no només esdevé un muntatge pertinent sinó completament necessari. Que Carme Portaceli hagi decidit muntar-lo perquè arribi al públic adolescent és, a més a més, un acte de militància i responsabilitat. El que trobem a l’escenari és una posada en escena moderna, música pop, actors joves i magnífics i un text que, malgrat resultar una mica didàctic en alguns moments, presenta idees interessants, intel·ligents i totalment d’actualitat. Un encert. Més informació a Somnis de teatre

Ah! (Judit) és un muntatge que aborda les violències que ens envolten des del crit i la reivindicació. Amb una estructura fragmentada, l’espectacle presenta diferents situacions que il·lustren la seva tesi: violència institucional, violència masclista, tortura, repressió, explotació… El resultat és un retrat angoixant i no gens autocomplaent sobre la societat en què vivim, i una invitació a cridar i revoltar-s’hi en contra. Més informació a Somnis de teatre

Ramon Madaula parla en el seu segon text com a autor dramàtic de la inseguretat i la necessitat que ens estimin. Per fer-ho, ens presenta un polític incapaç de fer el seu discurs d’investidura a causa d’un tic nerviós al rostre. A partir d’aquí neix una comèdia molt divertida en la que dos homes, polític i psicòleg, intenten abordar totes aquestes inseguretats en temps rècord perquè el polític pugui, finalment, prendre possessió. La família, el coaching i la política són l’eix dels gags d’un muntatge que no només fa riure sinó que permet gaudir de la bona feina dels seus dos protagonistes: Ramon Madaula i Roger Coma. Més informació a Somnis de teatre

Malgrat la magnífica posada en escena i interpretacions de què fa gala L’ànec salvatge, el muntatge no va aconseguir emocionar-me, i tampoc no va aconseguir que connectés amb un text que vaig trobar llunyà, efectista i alié. Tampoc no va ajudar, en la meva opinió, una adaptació allargasada tant en el primer com en el darrer acte, que es delecta en l’estètica sense aportar gaire quant a trama o discurs. En resum, una obra impecable des d’un punt de vista tècnic (com no hauria de ser d’una altra manera al Teatre Lliure), però potser massa grandiloqüent. Més informació a Somnis de teatre