Gema Moraleda

Amb AKA Daniel Meyer signa el seu millor text fins ara. La història d’un xaval adoptat amb un to de pell que no coincideix amb el de la majoria d’aquells que l’envolten. Sota l’impecable direcció de Montse Rodríguez, que aporta dinamisme a la posada en escena en forma de ball, un punt d’acrobàcia i molta comunicació amb el públic, un magistral Albert Salazar dona vida a en Carlos, el protagonista. Un noi normal i corrent de quinze anys, alegre, divertit, una mica tímid i fan del hip hop i de l’skate. El seu únic delicte serà enamorar-se de la persona equivocada. AKA combina el millor de les comèdies adolescents amb una història crua i real com la vida, una obra […]

Sopa de pollastre amb ordi presenta una família comunista londidenca l’any 1936, i l’acompanya al llarg del temps i els canvis socials fins el 1960. En aquest temps, veurem com els somnis i les conviccions d’aquests obrers entusiastes es van esmicolant i com tots, tret de la mare, una dona forta, compromesa i carregada de fe en el seu ideari polític, abandonen, d’una manera o altra, els seus ideals. Ferran Utzet arrisca (i guanya) amb un muntatge sobri, despullat i simbòlic, amb un repartiment totalment impecable encapçalat per una Màrcia Cisteró que domina la funció en el paper d’aquesta mare tan carismàtica com contradictòria. Sopa de pollastre amb ordi és teatre polític que no busca alliçonar sinó presentar uns fets […]

El temps que estiguem junts és un regal que ha rebut (per fi) la Kompanyia, en forma de text fet a mida per Pablo Messiez. El muntatge, que relata un moment molt concret de la vida dels personatges, és com una fotografia, una instantània que copsa totes les emocions, els sentiments i les sensacions que experimenten els protagonistes. En escena veiem dues històries, la d’un grup que es reuneix un cop a la setmana per fer catarsi i intentar foragitar el seu dolor (tan diferent, tan semblant) i la d’una parella que decideix començar una vida junts en un pis de lloguer. Amb unes interpretacions arriscades, potents i honestes, entre les que destaca, sens dubte, una Júlia Truyol senzillament meravellosa, […]

Medusa és un muntatge al servei d’un text, el de Ricardo Menéndez Salmón adaptat per Pablo Ley, capaç de generar un univers sencer. La història gira entorn un fotògraf de l’oficina de propaganda nazi que es dedica a documentar l’horror de la guerra i els camps d’extermini. La seva biografia tan minuciosa com falsa (encara que sembli mentida) ens proposa una reflexió sobre l’horror i la nostra capacitat per convertir-lo en art. Amb una posada en escena abstracta que funciona com un reforç constant del text, copsant les seves imatges i accentuants els seus símbols, Medusa és un muntatge pels que ens obsessionem amb els textos i els veiem al nostre cap mentre llegim. Més informació a Somnis de teatre

Els nens desagraïts és la tercera peça de la trilogia sobre la família de la Companyia Arcàdia (les altres dues són La terra oblidada i La pols). En aquesta ocasió, Llàtzer Garcia ambienta la història en una secta cristiana radical per mostrar-nos el pes que té la família en les nostres creences i per explorar quines conseqüències tenen aquestes creences sobre les nostres vides. Amb un repartiment en estat de gràcia i una posada en escena d’una gran bellesa, Els nens desagraïts és una obra intel·ligent, emotiva, dura i molt interessant que ens manté enganxats a la cadira i provoca interessants converses postfunció. Totalment imprescindible. Més informació a Somnis de teatre