Gema Moraleda

En la seva primera adaptació d’un text de Txékhov, Rigola posa sobre l’escenari tot el seu talent i la seva forma personalíssima d’enfrontar-se als textos. Així, ens trobem davant d’un Ivànov totalment fidel a l’esperit del text, que transmet en tot moment el desencís i la malenconia que aquest demana, però amb una posada en escena contemporània i arriscada, en la que els personatges tenen el mateix nom que els intèrprets, els maneki neko es multipliquen i el so d’una guitarra elèctrica ens acompanya en tot moment. Tot això construït amb magnífiques interpretacions i molt (però molt) de confeti. No us la perdeu. Més informació a Somnis de teatre

No exagero si dic que Barbes de balena és potser l’espectacle que més m’ha emocionat dels que he vist aquesta temporada. Amb una dramatúrgia impecable d’Anna Maria Ricart, carregada de metàfores, de bellesa, però també de veritats com a punys, una posada en escena preciosa i senzilla i unes actrius que s’hi deixen la pell, El Maldà té ara mateix en cartell una de les joies de l’any. Un text que aborda el que significa ser dona avui en dia mirant al passat, a les dones que ens han precedit i, en especial, a Dolors Aleu i Riera, la primera llicenciada en medicina de Catalunya i l’estat Espanyol. Un espectacle que inclou també música i ball, i esdevé quelcom incomparable […]

La setmana passada vaig veure Wasted per tercera vegada (la primera va ser a Tàrrega, la segona a l’Ateneu Nou Barris) i he de dir que va tornar a emocionar-me i a fer-me vibrar com la primera. Íntims Produccions porta a escena un text de Kate Tempest, una jove rapera, poetessa i dramaturga anglesa, que és tan profundament trist com increïblement lluminós. Una història de tres amics que es fan grans i descobreixen que la seva vida no els omple, que ja no són els joves amb il·lusions que havien estat i que cada vegada estan més buits malgrat tenir la necessitat de seguir somniant. Una història de perdedors, d’antiherois, de personatges tan humans que ens recorden molt (potser massa) […]

La desaparició de Wendy és el text més únic de Benet i Jornet i, sens dubte, el meu preferit. En ell, l’autor fuig del realisme i el costumisme per endinsar-se en territoris molt personals. Amb una gran valentia i la defensa que proporcionen els contes i els somnis, l’autor s’explora i ens parla del seu aïllament, de la seva sensació de no encaixar en el món on viu, de no entendre què vol dir fer-se gran, de no voler fer-ho, de veure’s com una barreja impossible de Ventafocs i Peter Pan. Per la seva banda, la posada en escena d’Oriol Broggi dóna vida al no lloc on transcorre tota la història, un territori oníric i irreal, ple de personatges i […]

There was a fiesta! és un d’aquells espectacles únics i màgics que sorgeixen de vegades a la cartellera. Tot el glamur dels 40 i els 50 sobre l’escenari, un trio de jazz, dos intèrprets amb una veu i un talent que us deixaran bocabadats i la història senzilla, però carregada d’intenció, d’una parella que viatja d’Espanya als Estats Units cantant estàndards, ritmes llatins i el que calgui. Una festa que emociona i enamora, una joia totalment imprescindible. Més informació a Somnis de teatre