Gema Moraleda

Fins i tot els estereotips cal actualitzar-los, de manera que, malgrat que encara estem molt lluny d’aconseguir la igualtat entre homes i dones, els tòpics sobre els gèneres vigents l’any 2017 tenen poc a veure amb els dels anys 90 (i encara menys amb els dels anys 70, per posar un exemple). Malauradament, els artífexs d’aquesta suposada adaptació de la comèdia Homes! de 1994 no ho han tingut en compte i han posat en peu un espectacle que neix vell i passat de moda, amb acudits i tòpics anacrònics i una posada en escena que no destaca per res. Totalment prescindible. Més informació a Somnis de teatre

Ni tot allò que es fa dalt d’un escenari és teatre, ni un text narratiu es converteix en dramàtic perquè un actor el reciti, ni la foscor i la lentitud són sinònims de poesia. Els cors purs es presenta com un espectacle teatral, però res més lluny; només trobarem tres actors immòbils acompanyats d’una música irlandesa que no para de sonar durant dues hores, moltes projeccions i molta foscor per crear un ambient íntim i opressiu, i un text pensat per ser llegit individualment a la vora del foc i no per ser escoltat. Més informació a Somnis de teatre

Si per alguna cosa havia destacat fins ara la sala Flyhard (i el motiu pel qual havia aconseguit guanyar la fidelitat del públic) era per l’excel·lent criteri en la selecció de textos que programava. No és el cas d’El lloc, un text molt fluix amb nombroses incoherències i un argument del tot intrascendent que em va fer consultar el rellotge des del primer moment i em va avorrir profundament (i això que dura poc més d’una hora). Una obra de la Flyhard que, per primera vegada, no puc recomanar. Més informació

Si algú està pensant a anar a veure El coloquio de los perros amb l’esperança de gaudir d’un text de Cervantes, que no perdi el temps. Aquest col·loqui no és tal cosa i en ell només trobem a Joglars dirigint-se al públic de fa més de trenta anys. Al de la Transició. Aquell públic fàcilment escandalitzable que es posava nerviós si es parlava de sexe o drogues dalt d’un escenari. Res més de remarcable té aquest muntatge. Només uns enfants terribles que de tant cercar l’escàndol han oblidat el missatge. Més informació (en castellà)