Gema Moraleda

Confesso que mai no he vist el programa de tele d’El Mago Pop (igual que confesso que penso posar-me al dia) així que no tenia ni idea de què anava a veure quan vaig entrar al Tívoli a veure l’espectacle d’Antonio Díaz. Però tant és. Al cap d’un minut jo ja estava bocabadada i així vaig seguir fins al final. La gran ilusión no només conté els trucs de màgia més bèsties que he vist des de fa molt de temps, sinó que també és un bon espectacle escènic amb ritme, humor i bellesa. Un d’aquells que es fan curts i ens fan tornar a aquell moment de la infància quan encara érem innocents i fàcils de fascinar. Antonio Díaz […]

Be God Is és un d’aquells espectacles que, quan acaben, tornaries a veure des del principi. La seva combinació única de mim, clown, música i humor trasmet alegria, optimisme i molt bon rotllo. Tots tres intèrprets es deixen la pell sobre l’escenari i ens regalen moments increïbles i molt divertits, però el domini del cos d’Oriol Pla és, per dir-ho curt, d’un altre món. Cinquanta minuts de pura felicitat que jo no em perdria sota cap motiu. Correu, que només estaran fins demà! Més informació a Somnis de teatre

Broken Heart Story utilitza una narrativa original i carregada d’imatges potents per donar vida a una escriptora amb bigoti, la seva ànima i tot el seu entorn, en una història que és, sobretot, un viatge oníric, surrealista i evocador. Amb una posada en escena àgil, carregada d’humor i totalment impecable, i un repartiment en estat de gràcia, Broken Heart Story és, ara mateix, la joia de la cartellera, el muntatge que ningú no s’hauria de perdre. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Després de La terra oblidada i La Pols, la Companyia Arcàdia torna als escenaris de Barcelona (aquest cop a l’Espai Lliure) amb una història coral sobre la insatisfacció, la necessitat de ser algú, de tenir fama, de ser estimat. Llàtzer Garcia deixa de banda en aquesta ocasió el tema de la família i ens presenta un grup de personatges atrapats en les seves pors i inseguretats, esclaus de la mirada aliena i dels elogis buits, que només viuen en el reflex d’un mirall deformat. Amb un ritme reposat, una posada en escena elegant i unes interpretacions gairebé naturalistes, Sota la ciutat fa una reflexió interessant sobre un moment concret (el que vivim) i una generació (la meva) que sent la […]

Dansa d’agost ho té tot: un text emotiu, un repartiment entregat i generós, una direcció delicada i una posada en escena evocadora. Després de Traduccions – Translations, Ferran Utzet repeteix amb l’autor irlandés Brian Friel i ens regala un magnífic retrat d’època en el que cinc germanes descobreixen que la seva forma de vida està desapareixent. Un text costumista i senzill que esdevé una gran història d’aquelles que, fins i tot, us faran vessar alguna llàgrima (jo, almenys, ho vaig fer). No us la perdeu per res del món. Més informació a Somnis de teatre