Gema Moraleda

La mateixa companyia que va emocionar-nos amb Et vindré a tapar, torna a escena amb Si jo no hi fos (la festa seria més divertida), un muntatge que parla de la por i la vulnerabilitat amb tendresa, sensibilitat i bellesa. A La Vilella, Espai en construcció ha creat un espai segur i màgic de la mà d’una escenografia tan senzilla com evocadora i l’envolvent música en directe d’Albert Martí, on assistirem a una història d’amor que tot just comença i podrem sentir les veus interiors d’uns personatges tan humans i fràgils com qualsevol de nosaltres. Amb un repartiment entregat, on destaca la feina de Blanca Solé i Montse Bernad, una posada en escena impecable i una capacitat infinita per entendre […]

Si aquest mes (tan complicat, tan convuls, tan etern malgrat que portem només set dies) només heu de veure una obra de teatre, potser hauria de ser aquesta. I no perquè us ajudarà a desconnectar, sinó perquè us farà connectar. Connectar amb la història anterior, amb una seqüència de fets que, conscient o inconscientment, ens han portat fins el moment actual. Los bancos regalan sandwicheras y chorizos observa el franquisme amb la mirada d’aquells que no el vam viure, d’aquells que, tot sovint, ignorem dades importants del que va ser la dictadura i del que són encara les seves conseqüències. Amb una posada en escena contemporània i molt performativa i una dramatúrgia excel·lent, el col·lectiu José y sus hermanas presenta […]

Aquesta és la pregunta a la que la Companyia Ignífuga intenta donar resposta en el que és, sens dubte, un muntatge que marca un abans i un després en la seva carrera. Amb un format de falsa conferència, Utopia explora de manera pràctica en la forma i el contingut del muntatge el significat d’aquest concepte i la seva aplicació en el món real. Amb unes interpretacions magnífiques, una posada en escena que sap com fer servir la tecnologia i, per sobre de tot, una dramatúrgia original, intel·ligent, personalíssima i molt divertida, Utopia és un muntatge madur i molt interessant des de tots els punts de vista. Tant de bo tingui més vida després d’aquest Grec. La mereix. Més informació a […]

La violència sexual és potser una de les més habituals a la nostra societat però, malgrat això, el tabú que l’envolta és imments. Aüc presenta diversos escenaris i diverses formes de violència, totes ben reconeixibles, i ho fa sense ni mica de complaença, amb honestedat i amb ràbia, però també amb poesia i delicadesa. El muntatge combina la ploma combativa de Carla Rovira, amb les composicions de Clara Peya i les coreografies d’Ariadna Peya, fins a donar forma a un tapís d’imatges i moments ben diferents, tots igualment punyents, que no ens deixen indiferents (no ho pretenen) i ens conviden a la reflexió col·lectiva. Una obra totalment imprescindible tant per la seva qualitat com per la seva militància. Més informació […]

Pep Tosar ha creat amb Federico García un espectacle total que aconsegueix combinar en una única peça les paraules del poeta, la visió que tenien d’ell els seus contemporanis, la que tenen els seus estudiosos i sumar-hi, a sobre, el duende, tot allò que no es pot expresar amb paraules però sí, en canvi, amb el cos i la música. Federico García és un espectacle que emociona alhora que reivindica la figura d’un poeta imprescindible, un encert de principi a final. Más informació a Somnis de Teatre