Gema Moraleda

Paraules encadenades és un text de l’any 1995, i se li nota. Malgrat la indubtable habilitat de Jordi Galcerán per mantenir el públic en tensió durant una hora i tres quarts, el cert és que els personatges resulten una mica de cartró pedra, i no es difícil veure les costures al text. Malgrat això, la posada en escena a La Villarroel està molt aconseguida i els dos protagonistes, però especialment la Mima Riera, fan una feina excel·lent i aconsegueixen fer-nos còmplices de la seva història. Més informació a Somnis de teatre

Bodas de sangre és un d’aquells textos màgics que només Lorca sabia fer, però el que em vaig trobar a la Biblioteca no em va aconseguir transmetre tota la grandesa i la força d’aquesta tragèdia. D’una banda, em va costar molt connectar amb la història d’uns personatges molt joves (22 anys, diuen al text) interpretats per actors de molta més edat. Malgrat la seva bona feina, el resultat era massa cerebral, massa madur, massa adult, quan la història que tenim és totalment visceral, passional i embogida. De l’altra, la posada en escena la vaig trobar bonica però absolutament freda. Escenari despullat, els intèrprets sempre lluny, els tempos (i la cadència del text) excessivament allargassats i, de contrapunt, una música que […]

Al Maldà la Lloll s’ha fet un cabaret a mida. Amb Ariadna Cabiró al piano i Eduard Autonell com a suport, una de les còmiques per excel·lència del país ens explica, en clau de farsa, la història del baró de Maldà, i trufa la història amb cançons ben conegudes per tothom (Fumando espero, L’himne del pirates, Maria de West Side Story…) amb les lletres degudament alterades i traduïdes al català. Amb un bon ritme i un sentit de l’humor molt personal (que no defuig les bromes polítiques), la Lloll demostra la seva gran habilitat com a show woman i dona forma a un espectacle entretingut que entusiasmarà els seus incondicionals. Més informació a Somnis de teatre

…tot passa millor. Ja ho deia Mary Poppins. I això és el que fan les germanes Cayero al seu espectacle, posar un toc d’humor al relat del que passa dins dels murs dels centres d’internament de menors. La seva experiència com a educadores (feina que desenvolupen des de fa molts anys) els dona la perspectiva i el coneixement per poder parlar del tema amb rigor, sinceritat, emoció i, també, humor. Petites històries que conformen un relat desconegut per la majoria, però profundament necessari. Més informació a Somnis de teatre

Dues dones van a la deriva sobre una balena mentre passen l’estona com poden. La seva és una metàfora de com pot arribar a ser la vida de mecànica, de repetitiva, de buida. En escena, Laia Alberch i Paula Ribó interpreten aquestes dues dones i ens regalen una reflexió intel·ligent, divertida i amb molt sentit de l’humor sobre la insatisfacció i les trampes que ens parem a la vida. Sobre el desig infinit de fer i la incapacitat de començar a caminar. Un muntatge senzill però extremadament eficaç que val molt la pena. Més informació a Somnis de teatre