Gema Moraleda

Si Pinter ja sol ser un autor amb tendència al cinisme, a l’humor negre i a l’absurd, a Invernadero, aquestes tres tendències són portades a les seves últimes conseqüències. No trobareu redempció ni bondat a Invernadero i sí, en canvi, un nombrós catàleg de les emocions més baixes i menyspreables de l’ànima humana. Sobre l’escenari destaquen Tristán Ulloa i Gonzalo de Castro amb interpretacions potents i un deliciós estira-i-arronsa en les seves pinterianíssimes converses, que ens submergeixen frase rere frase en l’ambient opressiu i desagradable del psiquiàtric on treballen. Invernadero no és per a tots els públics perquè Pinter no és per a tots els públics. No tothom és capaç d’observar el retrat descarnat i poc amable que fa del […]

A hISTÒRIA, Sixto Paz aborda el tema de la història i les seves interpretacions, del relat de la història, i, per fer-ho, es centra en una història petita (una història en minúscules) ocorreguda durant la Segona Guerra Mundial. Jan Vilanova signa un text magnífic que, parlant de les coses petites, aconsegueix explicar-nos coses molt grans. Un text habitat per personatges fascinants, complexos i, sobretot, molt humans, interpretats per tres actors impecables. hISTÒRIA és un muntatge interessant, que emociona i convida a la reflexió. No us el perdeu. Més informació a Somnis de teatre

No gaires actrius poden enfrontar-se a un monòleg com La llista i sortir-se’n. Laia Marull és, sens dubte, una d’elles. La seva interpretació és magistral, carregada de matisos i d’una gran intensitat. Marull dóna vida a un personatge complex, atrapat en les seves pròpies obsessions i en una vida que el té presoner. Les llistes de tasques són la seva forma d’intentar endreçar el caos i recuperar la cordura que se li escapa entre els dits. Amb una escenografia senzilla però molt efectiva, unes llums de somni i un espai sonor francament evocador, La Brutal torna a encertar amb aquest muntatge que, a més, recupera Laia Marull després de més de dos anys sense trepitjar un escenari. No us la […]

No és la primera vegada que la Flyhard aposta pel thriller com a gènere teatral i, com tantes vegades, l’encerta. Sunday morning és una història negra i criminal carregada de referències i picades d’ullet al gènere que encantarà a tots els addictes a les històries de descobrir qui és l’assassí (dels quals en formo part). Amb una parella protagonista que són pura dinamita escènica (magnífics Nausicaa Bonnín i Isak Férriz) i una història impecable carregada de sorpreses i girs inesperats signada per Carol López, Sunday Morning us mantindrà enganxats a la cadira i us deixarà amb ganes de més. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de teatre

Molts de vosaltres recordareu els fets de 2001 a Gènova, quan un noi de 23 anys va morir a trets en una manifestació contra el G-8. Els trets els va disparar un policia i la notícia va marcar un abans i un després en aquest món nostre que tot just començava a sentir parlar de globalització i antisistemes. A Ragazzo, Lali Álvarez intenta recrear els darrers dies de la vida d’aquest jove idealista per fugir de l’asèptic relat històric i apropar-nos a la tragèdia humana. Un text ben tramat i sense caure en el parany de la simplificació o la solució fàcil que cobra vida en mans d’un immens i magnífic Oriol Pla. No us la perdeu per res del […]