Gema Moraleda

El curiós incident del gos a mitjanit és un d’aquells espectacles que aconsegueix tenir-ho tot: un bon text (en aquest cas una boníssima adaptació d’una novel·la bestseller), un magnífic repartiment (encapçalat per un Pol López que es transforma literalment en el nen protagonista) i una posada en escena arriscada, original i molt encertada. Amb El curiós incident del gos a mitjanit es demostra que és possible fer teatre de qualitat, comercial i per a tots els públics. No hi ha cap dubte de per què s’ha convertit en tot un èxit durant dues temporades (i el que queda). Més informació a Somnis de teatre

Sembla com de mala educació dir en veu alta que ens preocupa la nostra imatge però, sincerament, que aixequi la mà qui no es miri al mirall abans de sortir de casa. Millor encara, que aixequi la mà qui sigui capaç d’aguantar amb estoïcisme que algú el miri als ulls i li digui que no és guapo. Especialment si aquest algú és la seva parella. Sixto Paz ha triat un text de LaBute que, tot i tractar un tema a prioiri ben frívol, posa el dit a la nafra des del primer minut; després tot es tracta de triar un repartiment capaç de fer-lo brillar (fet) i de jugar amb els espectadors com només ells saben (fet). El resultat? Una […]

Què passaria si un bon dia tots els “mindundis” del món decidíssim deixar de comportar-nos com s’espera de nosaltres? Està preparat el capitalisme per sobreviure la rebel·lió dels que, en realitat, tenim menys a perdre? 17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme ens recorda que “no som la nostra feina” i que, ens agradi o no, som més còmplices del que passa al món del que ens agrada reconèixer, però ho fa amb d’una manera divertida, sorneguera i descaradament gamberra. Teatre compromès, que crida a la revolució quotidiana i que arrenca somriures. Què més es pot demanar? Més informació a Somnis de teatre

El niño de la tele és un d’aquests espectacles que poden confondre. Sota l’aparença d’un monòleg còmic interpretat per una antiga estrella infantil ja oblidada, s’amaga un interessant retrat generacional que parla d’aquells a qui ens van dir que podríem ser el que volguéssim. Rubén Ramirez ho va aconseguir, ell volia ser imitador i ho ser quan només era un nen, però quan els focus es van apagar Rubén va haver d’aprendre a viure una vida normal en un món en crisi, una vida per a la qual res no l’havia preparat. Amb un agut sentit de l’humor, un ritme excel·lent i la dosi justa d’emotivitat, El niño de la tele sorprèn per la seva honestedat i missatge. Una aposta […]

Interior no és un muntatge fàcil però és, sens dubte, un d’aquells que es fan difícils d’oblidar. Amb un posada en escena sòbria que genera un ambient francament opressiu, Hermann Bonnín ens submergeix en el text de Maeterlinck, un text que ens recorda que és la mort dels altres la que hem de tèmer, i no pas la nostra. Quatre actors gairebé estàtics i un magnífic ambient sonor que ens transporta a un espai gairebé oníric completen una proposta que emociona i fins i tot trasbalsa, una experiència teatral intensa que val la pena viure en primera persona. Més informació a Somnis de teatre