Gema Moraleda

Hamletología és una d’aquelles obres tan fascinants com inclassificables. No espereu sentir en ella les paraules de Shakespeare, però prepareu-vos per escoltar totes les preguntes que ens planteja el seu immortal Hamlet. Sobre un escenari carregat de símbols i sensacions, vuit actors ens condueixen per territoris onírics, on ens fan riure, plorar i emocionar-nos. La Compañía Laboratorio entén el teatre com una litúrgia màgica a la qual tots estem convidats, un teatre experimental obert, amable i amb un gran sentit de l’humor pensat per compartir i transmetre emocions. Molt recomanable. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Aquest és el punt de partida d’Abans, de Daniel J. Meyer, una pregunta que pot arribar a fer vertigen. Què passaria si la nostra vida, que creiem tan segura, desaparegués? Com ens enfrontaríem a aquest fet? Abans dóna dues respostes, les de dos germans que perden els pares i l’estabilitat econòmica, i prenen camins ben diferents. Abans no és una obra fàcil. Fa preguntes complicades i dóna respostes incòmodes, però ho fa amb una gran sensibilitat i sense donar lliçons. D’altra banda, les excel·lents interpretacions de Laia Pellejà i Marc Pociello aporten la dosi de veritat i emotivitat justes per aconseguir un muntatge compromès i, alhora, molt humà que no deixa ningú indiferent. Totalment recomanable. Més informació a Somnis de […]

Aquesta és la pregunta que ens llança la Ignífuga des de l’escenari del Tantarantana. La primera entrega del Cicló d’enguany agafa un clàssic per regalar-nos un muntatge contemporani, arriscat i amb la tecnologia com a millor aliada. Amb detalls metateatrals i un cert aire de performance, Kohlhaas ens presenta una mena d’heroi defensor de la justícia amb certs problemes d’autocontrol. De la seva mà ens plantejarem què estem disposats a fer i a suportar en nom de la justícia i l’ordre establert. Preguntes ben actuals que, malgrat no ens ho sembli, no són pas noves. Amb unes interpretacions fresques i valentes, i una posada en escena original, multidisciplinar i molt moderna, la Ignífuga torna a sorprendre, torna a arriscar i […]

El rey no hauria d’existir. No em refereixo a la figura del monarca (que també tinc una opinió) sinó a l’obra de Teatro del Barrio. Tanmateix, encara que no hauria d’existir, resulta imprescindible, i això és perquè aquest país està fatal, i la cosa no és nova. El teatre pot i ha de ser polític, i El rey no dubta a llançar-se de cap i dir unes quantes veritats ben dites sobre la Transició, els seus protagonistes i, com no, sobre Joan Carles I. Amb poca escenografia, molta imaginació i un gran sentit de l’humor, Luis Bermejo, Alberto San Juan i Guillermo Toledo se la juguen a cada frase i no deixen canya dreta. Com ha de ser. Un espectacle […]

L’adaptació de textos constitueix tot un repte per a qualsevol dramaturg. De fet, és tot un art. El perill a l’hora d’adaptar i retallar és centrar-se massa en la trama i deixar els personatges aprimats i en els ossos, com fantasmes passejant sobre l’escenari, sense objectius ni motivacions. No és el cas d’Oriol Tarrasón que, en la seva adaptació d’Un tramvia anomenat desig ha aconseguit que els personatges brillin i es desenvolupin en tota la seva complexitat, en especial, la seva immortal protagonista Blanche Dubois. Si a això hi sumem unes interpretacions valentes i entregades, carregades de veritat, una posada en escena senzilla però molt efectiva i un ritme calmat però mil·limètric, ens trobem amb un muntatge que emociona i […]