Gema Moraleda

Els protagonistes de Collectivus són perdedors, inestables, desgraciats i, fins i tot, n’hi ha de desagradables però, malgrat tot, no pots deixat de mirar. I és que hi ha tant de talent sobre l’escenari, tant en el text com a les interpretacions, que el resultat enganxa. Un equip jove sorgit del projecte Els Malnascuts de la Sala Beckett ha creat un espectacle anclat en el present més immediat que ens presenta alguns personatges contemporanis de la fauna urbana. Una història amb algun gir sorprenent i moments antològics com la cançó interpretada per Núria Florensa o un Pol Nubiala convertit en sergent de ferro. Collectivus és divertida, gamberra i sense prejudicis. Totalment recomanable per rebaixar el “sucre” de les festes nadalenques. […]

Snorkel és un d’aquells muntatges tan inclassificables que cal veure’l per comprendre plenament què vol dir. I això és perquè estic convençuda que té tantes lectures com espectadors. El text d’Albert Boronat està carregat d’ironia, metàfores i frases memorables sorgides entorn de la idea de la mediocritat de la vida moderna. Amb aquest punt de partida, La Virgueria proposa un muntatge oníric i ple d’imatges on el repartiment dóna vida a una àmplia galeria de personatges memorables i inoblidables. Brilla amb llum pròpia Javier Beltrán qui, després del seu pas per la Kompanyia del Teatre Lliure, confirma el seu grandíssim talent interpretatiu. Snorkel ens convida a un viatge fragmentat que ens ajudarà a riure’ns de nosaltres mateixos i de les […]

Vagas y maleantas és una divertida comèdia amb números musicals, però també és una reflexió gens innocent sobre el paper de la dona a l’Espanya del darrer segle. Sota una aparença d’espectacle de cabaret s’amaga un text afilat i carregat de sornegueria. Sobre l’escenari quatre actrius entregades i una pianista en directe que ens ensenyaran quina pinta té el purgatori de les coristes. Vagas y maleantas és un d’aquells espectacles carregats de bon rotllo que et deixen amb el somriure als llavis i ganes de més. Una proposta honesta feta amb molt de talent. Totalment recomanable. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

A Catalunya ens importa molt la llengua. Les circumstàncies històriques ens han fet malalts de llengua. No conec cap altre poble amb aquest tret tan desenvolupat. La llengua forma part de nosaltres, i jugar amb ella és un dels nostres entreteniments (que li diguin a en Màrius Serra!). A Paraules d’amor Joan Ollé proposa un viatge pel català bastard, el que es parla a diari i manté viva la llengua des del barbarisme i l’error sintàctic, el calc i la mala pronúncia, però és un viatge divertit, no acusador, un viatge de celebració carregat d’ironia i acompanyats de tres actrius que fan una feina increïblement complicada de manera impecable. Cap malalt de llengua no s’ha de perdre Paraules d’amor. Un […]

Josep Julien fascina amb la seva interpretació d’un pinxo de poca monta a Irlanda del Nord. La seva història és d’aquelles que mai no s’expliquen, la dels personatges secundaris que es trenquen la cara a canvi de quatre duros pel cap de torn que controla tal o qual negoci tèrbol. Josep Julien es transforma en aquest personatge i li dóna vida amb grans dosis de tendresa i veritat, mirant amb intensitat als ulls del públic. El bon lladre és un d’aquells monòlegs que, gràcies a comptar amb l’actor adequat, es converteixen en petites joies. Més informació a Somnis de teatre