Gema Moraleda

Atresbandes i Reckless Sleepers ens proposa un sopar amb plats demanats per comdemnats a mort i darreres paraules pronunciades per personatges de la història universal i la cultura pop. Tot plegat per recordar-nos, d’alguna manera, la nostra mortalitat i que a la mort s’hi pot arribar conscienment o de manera inesperada. En un ambient agradable, acompanyats d’uns amfitrions immillorables i amb menjar per compartir, L’últim sopar és un espectacle molt recomanable per deixar-se portar per les paraules i històries que s’hi proposen i passar una molt bona estona. Més informació a Somnis de teatre

Tender Napalm desplega una metàfora de fantasia per intentar explicar el mal que fa la pèrdua d’un fill. El text, que sovint es perd en si mateix i hi ha moments que porta massa lluny les seves imatges, proposa una illa plena de perills i monstres que Sixto Paz i la companyia de circ Psirc han estat capaços de recrear en escena fusionant els seus llenguatges escènics. Així, la feina conjunta entre intèrprets de text i de circ dona com a resultat una posada en escena màgica i plena de bellesa, en el que cap peça destaca per sobre de les altres ni tampoc no queda relegada. Una mostra perfecta del potencial que té aquesta fusió de llenguatges. Molt recomanable. […]

94 minuts és una història d’amor que no s’assembla a cap que hagueu vist abans. Sílvia Navarro signa un text que, sense renunciar a l’humor ni a les emocions, fuig de llocs comuns, tòpics i estereotips per explicar una història d’amor que intenta ser perfecta fent servir el mètode científic. Dos personatges ben confegits i amb molta ànima, interpretats per uns magnífics, Anna Carreño i Adrià Diaz, són els protagonistes d’una dramatúrgia que juga amb el temps, l’espai, la narrativitat i els referents en un exercici tan intel·ligent com divertit. Un d’aquells espectacles que et deixa amb un somriure als llavis i amb ganes de més. No us el perdeu! Més informació a Somnis de teatre

Sóc de les que, quan parlem de musicals, tinc la tendència a fugir dels grans muntatges per submergir-me en el petit format, on és més difícil enganyar el públic i l’espectacularitat queda supeditada a l’emoció. Tick, tick… boom! torna a demostrar que és així, que al pot petit hi ha la bona confitura i que quan tens un repartiment tan bo com el que formen Xavi Duch (Sugar), Lu Fabrés i Marc Pociello, acompanyats de música en directe i amb un llibret signat per l’autor de Rent, Jonathan Larson, no cal gaire més per encertar-la. Més informació a Somnis de teatre

My low cost revolution utilitza un llenguatge original, transgressor, divertit i excèntric per dur a escena les contradiccions a què s’enfronta qualsevol de nosaltres a l’hora de ser conseqüent amb les nostres idees. Fer la revolució és complicat i portar les nostres idees polítiques fins les darreres conseqüències quelcom pràcticament impossible en un món on el sistema és més fort que l’individu. Amb una dramatúrgia carregada de compromís, missatge i sentit de l’humor, imatges potents i unes actrius que s’hi deixen la pell, My low cost revolution és una magnífica mostra de teatre alternatiu, rebel i contemporani. Tot un encert. Més informació a Somnis de teatre