Gema Moraleda

Aquest és el lema d’aques muntatge, que explora quines són les forces que ens empenyen diàriament a sortir del llit i fer les activitats més inútils (entre elles, com no, l’art). Amb una combinació original i fresca de text, teatre físic i clown, uns personatges sorneguers, irònics i memorables, un sentit de l’humor totalment gamberro i més d’un cop amagat, La conquista de lo inútil ens parla de la crisi de maduresa i del preu a pagar per dedicar-se a l’art com mai ningú no ho havia fet abans. Un muntatge intel·ligent, divertit i molt recomanable. Tan de bo torni a visitar la nostra ciutat! Més informació (en castellà) a Somnis de teatre

Darrerament la Flyhard ha fet una aposta decidida i encertada per la ciència ficció al teatre. Després de muntatges com Tortugues o L’última nit del món, #lifespoiler ens proposa què passaria si poguéssim llegir el nostre Facebook dels propers set anys. Amb una posada en escena minuciosa, on destaca un treball excel·lent d’escenografia i llums, però, sobretot, amb les magistrals interpretacions de Vicky Luengo i Bruna Cusí, #lifespoiler ens parla del destí, del que significa crèixer, prendre decisions i adquirir compromisos i, sobretot, de com ens veiem i ens imaginem a nosaltres mateixos. Tot això, amb lleugers tocs de física quàntica per afegir una nota de color i un divertidíssim Sergio Matamala amb un paper fet a mida. Sens dubte, […]

I jo si fos vosaltres no me la perdria. La versió d’Els Pirates del Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare captura a les mil meravelles el to festiu i desenfadat de l’original i ens regala un espectacle que, més que teatre, és una festa en tots els sentits. Amb gran intel·ligència, encara més sentit de l’humor i un ritme vertiginós, el repartiment canvia constantment de vestit i de personatge per donar vida a tota la constel·lació que habita el bosc, des de les fades, fins els còmics (que esdevenen la millor sorpresa de la nit, que no us penso desvelar). Un grup d’actors i actrius d’autèntic luxe, amb una complicitat que no veureu gaire sovint. Si mai algú us ha […]

Mos Maiorum ens enfronta cara a cara amb el que passa a diari a Marroc, Melilla, l’estret i les costes de Màlaga. Després d’un any d’investigació i moltes entrevistes, Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin es posen a la pell de tots els implicats i ens expliquen els seus relats respectant les veus dels protagonistes. Fent servir una original tècnica de teatre documental, l’espectacle té lloc en un espai diàfan, sense seients i amb els actors que mouen uns focus amb rodes mentre, mitjançant uns auriculars senten les paraules que han de dir. Així, cadascun d’ells és capaç de copiar la veu, les inflexions, l’accent i cada matís, com si, en comptes d’un actor, estiguèssim veient una gravació de […]

Ven a Fraguel Rock, de la Companyia Casa Real, barreja en un mateix espectacle la nostàlgia dels anys 80 (canalitzada en aquest cas mitjançant les sèries de televisió), les característiques de les històries de gènere negre (un mort al lavabo, tres sospitosos amb bons motius per haver-lo matat), la reflexió sobre el pes del gènere en l’individu (Què s’espera dels homes? Què poden fer les dones? Es pot quedar fora d’aquestes categories?), convida al públic a participar (és el públic qui tria l’assassí a cada funció) i aconsegueix construir un espectacle divertit, original i intel·ligent amb personatges inoblidables i unes interpretacions d’allò més interessants. Més informació a Somnis de teatre