Gema Moraleda

Amb La noia de la làmpada, l’actriu Marta Aran debuta com a dramaturga i directora, i el cert és que no podria haver-ho fet millor. Per a la seva opera prima ha triat un tema interessant com la maternitat i li ha concedit un enfoc valent, interessant, intel·ligent i extremadament pertinent. Lara Díez (una de les actrius de Polònia) interpreta l’Alba, una dona embarassada que veu com aquest fill pot complicar la seva vida i posar en risc la seva carrera professional. Amb unes interpretacions excel·lents, una bona posada en escena i material de sobres per a un postfunció d’allò més interessant, La noia de la làmpada és un d’aquells muntatges a què ens té acostumats la Flyhard, petits en […]

A Solo creo en el fuego, Carlos Martín-Peñasco i Ángela Palacios plantegen una pregunta eterna de l’art: quina relació s’estableix entre l’artista i la seva obra? És tot l’art autobiogràfic? Cal que ho sigui? És lícit? Per fer-ho ens plantegen dues situacions, d’una banda, la relació d’amor i complicitat que van establir els escriptors Henry Miller i Anaïs Nin, tots dos artistes autobiogràfics; i, de l’altra, la situació personal dels mateixos Carlos Martín-Peñasco i Ángela Palacios. La primera situació es narra amb la passió i la sensualitat com a marca distintiva, mentre que la segona esdevé el relax còmic però igualment carregat de veritat que contrapesa un relat més dens i ple de fantasmes. El resultat és un espectacle bell, […]

Les rondalles són, per definició, saviesa popular concentrada, i la millor forma de gaudir-les és mitjançant la narració oral, que és com van ser concebudes. Si a aquesta narració li afegeixes la tècnica actoral de dos artistes com Toni Gomila i Catalina Florit i, a sobre, la tria de rondalles va farcida de tota mena de conductes reprovables, el resultat és un espectacle que ens parla dels nosaltres d’avui amb paraules d’ahir (i mallorquines, en aquest cas!), que ens fa riure, ens fa pensar i ens demostra que la saviesa popular s’equivoca poc perquè nosaltres, malgrat els nostres iPhones, no hem canviat pas tant. No us la perdeu! Més informació a Somnis de teatre

A Històries d’Istanbul, a contrapeu, la dramaturga turca Yeşim Özsoy fa un retrat de la seva ciutat a través dels seus habitants. A Istanbul conviuen en l’actualitat dos grups heterogenis, un que representa la tradició i la religió, i un altre que aposta pel laïcisme i la modernitat. Özsoy intenta entendre les emocions i motivacions de tots dos grups per proporcionar-nos un retrat que no és altra cosa que un tapís ple de matisos. Amb una posada en escena molt elegant i un repartiment magnífic i entregat on cadascun dels membres dóna vida a dos personatges diferents, Històries d’Istanbul, a contrapeu és un muntatge tan interessant pel seu contingut com per la seva forma. Més informació a Somnis de teatre

A Who is me, és el mateix Pasolini qui relata la seva biografia alhora que dissecciona la seva forma de fer com artista i n’elabora un manifest. Rigola la posa en escena dins una caixa de fusta com les que es fan servir per transportar quadres, una peça artística que transcorre dins d’un contenidor d’art. Gonzalo Cunill interpreta a tocar del públic i transmet tota la poesia i el desassossec d’un artista complex i, per moments, torturat. Un muntatge diferent, bell i delicat que val molt la pena experimentar. Més informació (en castellà) a Somnis de teatre