Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo
9/09/2018
Un plantejament molt encertat

Un dels grans encerts de John O’Donovan, un dramaturg irlandès de carrera ja consolidada, és posar a una parella homosexual com a protagonista d’un tipus de conflicte o de trama que en general veiem representat per heterosexuals. En aquest cas ens trobem a dos nois de famílies desestructurades, un dels quals està a un pas de la presó per baralles i petits delictes. Tots dos viuen en una ciutat petita, provinciana, on no poden demostrar qui són i han de sobreviure adaptant-se a un món que els és hostil, i del que no saben com escapar. La seva relació, tot i que és la base de tota l’obra, no és el conflicte principal… La por a rebel·lar-se, el ressentiment, l’instint de supervivència o la frustració per no haver tingut les mateixes oportunitats que els altres són alguns dels temes que desfilen per la trama. Una trama, per cert, que es desenvolupa a poc a poc, deixant anar informació a compta-gotes i fent canviar la opinió dels espectadors cada cert temps, especialment cap al final.

Si la forma d’abordar la temàtica i l’estructura teatral de la peça són un gran encert, també ho es el fet d’haver utilitzat un terrat real per a representar-la. Els dos personatges arriben a un terrat per amagar-se de la policia després d’un atracament, i és per això que la representació a l’aire lliure aporta un realisme que ajuda a la història i també a l’espectador, convertit ara en un testimoni molt proper. Potser un dels problemes que afronta aquest muntatge és el de lluitar precisament contra la versemblança, ja que a vegades hi ha convencions que és difícil saltar-se… D’altra banda, els dos actors –Marc Balaguer i Pau Escobar– creuen en el projecte i el defensen molt bé, tot i que la falta d’experiència es fa evident en algunes escenes. Caldria mesurar l’energia i tenir cura de la vocalització, sobretot si tenim en compte que estem en un espai obert. Però, malgrat les petites mancances, s’agraeixen propostes com aquestes, on la veritat i la joventut dels intèrprets aporta un aire fresc molt i molt necessari.

Tot el que necessites per anar al teatre

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo

Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo correspon a la darrera peça del dramaturg irlandès afincat a Londres John O’Donovan, autor d’una obra extensa i ambiciosa que s’ha estrenat a The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama i al Southwark Playhouse, entre d’altres. L’espectacle està liderat per l’actor Alberto Díaz (reconegut com a director per l’extraordinària adaptació d’El llarg dinar de Nadal).

Sinopsi

És la nit de Sant Joan en una ciutat petita. Hi ha una festa en algun lloc i en Miki i en Rai tenen tot el que necessiten: alcohol, pasta, drogues… I es tenen l’un a l’altre. L’únic problema es que estan atrapats. Atrapats en un terrat. Junts. I mentre esperen que la policia deixi de donar voltes a l’edifici, se n’adonen que s’han de dir algunes veritats. Una comèdia romàntica inusual i agra que ens parla sobre l’amistat, l’amor i la por.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Ya de entrada lo original de la propuesta me atraía. La obra se representa en una terraza real y en ella nuestros peotagonistas quedan atrapados una noche de San Juan después de haber atracado una gasolinera. Se tienen que esconder en esa terraza esperando que la policia deje de buscarlos.
    Ellos son amigos. Bueno… algo más que amigos. Y a lo largo de esa hora que pasaremos con ellos en la terraza veremos sus sentimientos, lo que se quieren, sus miedos a salir del armario, sus problemas familiares y delicitivos. En definitiva su vida.

    No os la perdáis porque la temporada pasada lo petó y ahora han vuelto para satisfacer la demanda del público.
    Un aplauso por los 2 actores que lo hacen fenomenal y no los había visto nunca antes. Les seguiré la pista de cerca.
    Y ojalá mas iniciativas como estas. Tan originales que hacen que los jóvenes vayan al teatro. Porque en la terraza había mucha juventud! Viva!!

    13/06/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir Coincidències – Terrats en cultura ens va brindar l’oportunitat de veure aquesta obra del dramaturg irlandès John O’Donovan i que dirigeix Alberto Diaz i ho vam fer a un terrat del barri de les Tres Torres. O’Donovan situa l’acció en un terrat de manera que l’espai escènic no podia ser més real. Ens parla de dos joves el primer de 18 anys i l’altre una mica més gran enganxat a la cocaïna que acaben de cometre un atracament en una benzinera i fugint de la persecució, queden atrapats en un terrat envoltats per la policia. La seva meta és arribar a una festa ja que els fets passen la nit de Sant Joan però davant la impossibilitat de sortir, descobreixen que entre ells hi ha alguna cosa més que amistat. l’atzar va fer que en plena representació en algun lloc proper tiressin coets i petards o sigui que més real ja, impossible. Una comèdia agra, que ens parla de pors, homosexualitat, amistat i amor i ho fa amb dos actors Marc Balaguer (Miki) i Pau Escobar (Rai), als que no coneixia i que fan unatreball extraordinàri i molt arriscat que en alguns moments et deixen sense respiració. Suposo i espero que es podrà seguir veient ja que per descomptat és totalment recomanable

    17/06/2018
Uneix-te a TB
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.