Un dels grans encerts de John O’Donovan, un dramaturg irlandès de carrera ja consolidada, és posar a una parella homosexual com a protagonista d’un tipus de conflicte o de trama que en general veiem representat per heterosexuals. En aquest cas ens trobem a dos nois de famílies desestructurades, un dels quals està a un pas de la presó per baralles i petits delictes. Tots dos viuen en una ciutat petita, provinciana, on no poden demostrar qui són i han de sobreviure adaptant-se a un món que els és hostil, i del que no saben com escapar. La seva relació, tot i que és la base de tota l’obra, no és el conflicte principal… La por a rebel·lar-se, el ressentiment, l’instint de supervivència o la frustració per no haver tingut les mateixes oportunitats que els altres són alguns dels temes que desfilen per la trama. Una trama, per cert, que es desenvolupa a poc a poc, deixant anar informació a compta-gotes i fent canviar la opinió dels espectadors cada cert temps, especialment cap al final.
Si la forma d’abordar la temàtica i l’estructura teatral de la peça són un gran encert, també ho es el fet d’haver utilitzat un terrat real per a representar-la. Els dos personatges arriben a un terrat per amagar-se de la policia després d’un atracament, i és per això que la representació a l’aire lliure aporta un realisme que ajuda a la història i també a l’espectador, convertit ara en un testimoni molt proper. Potser un dels problemes que afronta aquest muntatge és el de lluitar precisament contra la versemblança, ja que a vegades hi ha convencions que és difícil saltar-se… D’altra banda, els dos actors –Marc Balaguer i Pau Escobar– creuen en el projecte i el defensen molt bé, tot i que la falta d’experiència es fa evident en algunes escenes. Caldria mesurar l’energia i tenir cura de la vocalització, sobretot si tenim en compte que estem en un espai obert. Però, malgrat les petites mancances, s’agraeixen propostes com aquestes, on la veritat i la joventut dels intèrprets aporta un aire fresc molt i molt necessari.