El mateix Bozzo ha dit que Maremar és molt diferent a tot el que Dagoll Dagom ha fet prèviament, i en part té raó, però també cal dir que el pòsit d’una companyia tant experta en musicals acaba apareixent de diferents maneres. Sense l’experiència dels petits musicals dels principi o de grans espectacles com Mar i Cel, Flor de nit o Scaramouche, entre d’altres, no podríem entendre ara aquesta aposta. El sentit del ritme, les solucions escèniques i fins i tot els recursos narratius ens remeten a tot el bagatge del que parlàvem; una llarga trajectòria en la que tampoc han faltat altres apostes arriscades, com Poe o La Perritxola, o espectacles que exploraven terrenys allunyats de la seva zona de confort, com van ser Cacao o Cop de Rock.
Maremar uneix tres punts de partida aparentment allunyats, el Pèricles de Shakespeare, les cançons de Lluís Llach i el drama dels que travessen el Mediterrani en busca d’un món millor. La dramatúrgia fa que tot encaixi, mostrant-nos la realitat d’un camp de refugiats i barrejant-la amb la ficció de la història del Príncep de Tir. Talment com si fos un conte ens endinsem en una història de naufragis, pirates, bordells i personatges que vaguen errants per diverses ciutats de Grècia i Turquia. És cert que en la primera part costa avançar en la trama i els diversos números musicals llastren part del ritme, però un cop adquireix més protagonisme el personatge de Marina -filla de Pèricles- l’argument torna a encarrilar-se i fins i tot les paraules del dramaturg anglès es fan més presents.
Pel que fa a la part musical, val a dir que és on l’espectacle aconsegueix les fites més altes. El treball d’arrengaments i harmonitzacions d’Andreu Gallén és realment admirable, i les coreografies d’Ariadna Peya que acompanyen tot l’espectacle uneixen elegància i emotivitat a parts iguals. El repartiment executa balls i cançons amb gran convicció, destacant especialment el treball de Roger Casamajor, Mercè Martínez i Elena Tarrats. En definitiva, un muntatge que posa el públic en peu cada nit i que emociona pel seu missatge, però també per la seva bona producció i la perfecta coneixença dels ressorts del gènere.
