Carles Armengol Gili

Tornem a parlar d’Agatha Christie, un cop més. Sembla que en els darrers anys és una autora recurrent, tant en escenaris de Barcelona com de Madrid. És cert que les seves trames entretenen i que per a molta gent l’autora britànica suposa un retrobament amb les novel·les de butxaca que llegien a la seva joventut… Amb l’univers de l’autora tornem també a imatges recurrents, a textos allargats en excés, a estructures molt rígides (presentació de personatges, assassinat, explicació de coartades i resolució, a ser possible en una escena coral) i a posades en escena molt conservadores i fins i tot antiquades. És per tot això que aquesta versió de Muerte en el Nilo té el seu mèrit i el seu […]

Gabriele di Luca és un dels dramaturgs italians més exitosos, sobretot per aquesta Thanks for Vaselina que va escriure per a la seva pròpia companyia, Carrozzeria Orfeo. Es tracta d’una obra gamberra i políticament incorrecta que completa una trilogia, juntament amb Animals de bar i Cous Cous Klan. Segons Sergi Belbel, director d’aquesta proposta, es tracta d’una “obra poligonera”, tot i que a moments recorda fins i tot l’humor salvatge i sense prejudicis de la sèrie britànica Els joves. Aquí es parla de drogues, de sexe, d’alcoholisme, de ludopatia, de transsexualitat, de veganisme, de síndrome de Down… però sense cap filtre ni cap autocensura. Tot això provoca situacions divertides i d’altres d’incòmodes, mentre la trama avança a un ritme irregular […]

És obvi que aviat tindrem una allau de propostes teatrals que ens parlaran de l’avançament de les ultradretes o dels feixismes, en totes les seves vessants i variants. Ja ho hem vist en alguns muntatges, però auguro que en vindran molts més… i el cert és que serà sa i necessari. Persones potencialment perilloses vol parlar-nos d’això, però traslladant la maquinària feixista a l’interior d’un nucli familiar. Tot comença amb una mare i una filla que parlen d’un germà absent, però que augurem problemàtic. Quan el gos de la família mossegui a la filla, tot agafarà un camí desconegut i inexplorat. Un fet puntual desencadenarà moments crítics i, sobretot, farà caure les caretes d’alguns dels involucrats. Crec que la intenció […]

València és un compendi de tradicions diverses, des del folklore o la música, passant per totes les que estan vinculades a elements com el foc o l’aigua. Sol Picó, la banda Chapicó, la Banda Municipal de Barcelona i el cantant Carles Dénia han construït un espectacle que, per iniciativa de l’Institut valencià de Cultura, homenatja les tradicions del país. A l’escenari es donen la ma cultures diverses, fent que una sèrie de personatges vestits a l’estil medieval acabin ballant a ritme de Ximo Bayo. I és que València és tot això i molt més, des de la cultura més vinculada al camp i als cultius, d’on sorgeixen moltes i molt interessants manifestacions musicals, fins a la festa del foc que […]

Toni Gomila ja ens va disseccionar la societat mallorquina amb aquell Acorar que encara avui molts recordem. Ara va un pas més enllà, o bé fa un pas al costat i es mira al seu poble i els seus habitants des d’una altra perspectiva. Si abans parlava de l’ànima dels mallorquins, de les seves pors i els seus anhels, ara ens parla de la seva ambició i de tot el que ha provocat el fenomen del turisme a ses illes. A través de la rondalla d’en Joanet de sa gerra, i seguint els passos d’una família que s’assembla força a la del Macbeth shakespirià, Gomila ens endinsa en les contradiccions i els paranys que ha hagut de sortejar la societat […]