Carles Armengol Gili

Els Pirates Teatre és una d’aquelles companyies que ha anat creixent davant dels nostres ulls i que s’ha mantingut sempre fidel al seu estil. La comèdia i el musical -tal com ells l’entenen- han estat dues de les bases sobre les que han aixecat els seus espectacles, quasi sempre de petit format i amb una imaginativa posada en escena. En aquesta nova aventura -la tercera comèdia de Shakespeare que afronten en 18 anys de carrera- han tornat a les temàtiques de sempre… però en aquesta ocasió han optat pel gran format. I potser és aquí on han començat a encallar-se algunes coses. Crec que el muntatge és competent i la companyia mostra l’eficàcia de sempre, però un gran escenari potser […]

Veure a Isabelle Huppert en directe sempre impressiona. Fa uns anys algun crític va dir d’ella que era “la millor actriu viva”, i el temps no ha fet més que augmentar la seva llegenda i la seva aura de gran estrella, a vegades inaccessible i a vegades absolutament indomable. Quasi tothom la coneix per les seves pel·lícules -algunes d’elles autèntiques obres mestres del cinema europeu- però val a dir que de tant en tant es digna a trepitjar els escenaris, sobretot si és en companyia del seu còmplice més habitual, el director estatunidenc Robert Wilson. Junts han portat a escena Orlando, Quartett i ara aquest monòleg sobre Maria Estuard, tan inquietant com hermètic. I és que l’univers de Wilson sempre […]

No es podrà negar que La botiga dels horrors ha estat sempre envoltada d’una aura especial i d’una sort majúscula. Primer va ser una pel·lícula de sèrie B, rodada en només dos dies, que amb els anys va esdevenir una cinta de culte. Després es va convertir en un musical que va superar les expectatives de l’Off Broadway, i per últim Hollywood també va posar a cantar a la famosa planta en la pel·lícula de Frank Oz. Un èxit relatiu, però de nou un altre film que ha guanyat admiradors any rere any. Quin és el secret de la proesa? No sabria assegurar-ho, però crec que la modèstia del producte, la originalitat de la història o la qualitat de la […]

El primer que caldria plantejar-nos és si era necessari veure què va passar amb la Nora, aprofundir en la història d’un dels personatges femenins més populars del teatre. No és la primera vegada que algú té aquesta temptació, però sí és la primera que situa la història vint anys després i desenvolupa tots els personatges rellevants de l’obra original sota aquesta premissa. De fet, el resultat que aconsegueix l’autor nord-americà Lucas Hnath és realment meritori, ja que aprofundeix en les raons de la Nora, en el seu feminisme i en la seva defensa de la llibertat personal, però també en les contradiccions que tot això pot portar. Els raonaments dels altres personatges -la dida conservadora, el marit dolgut o la […]

Kyle Abraham és un dels coreògrafs més reputats dels Estats Units en els darrers anys. El seu estil és una barreja de clàssic, jazz, hip-hop i altres ritmes urbans, i la seva companyia evoca en molts moments l’inconfusible estil novaiorquès. A la seva presentació en el Grec d’aquest any ha portat un programa format per quatre peces ben representatives del seu estil, tot i que la primera (State) està coreografiada per Andrea Miller en col·laboració amb els integrants de la companyia AIM. Potser és la peça que menys sorprèn, ja que les tres següents tenen una energia i una elegància formal extraordinàries. The quiet dance, amb el Some Other Time de Leonard Bernstein de fons, suposa una exquisida mostra de […]