Màtria és un espectacle que barreja el teatre-documental amb el testimonial i l’experimental. Un híbrid que diu molt de la seva creadora, Carla Rovira, una actriu, autora i directora que ja va ser responsable d’Aüc, amb la companyia Les Impuxibles. Des d’un bon començament sabem que tot és fruït d’una investigació particular que va portar a l’autora fins al seu avantpassat Enrique Isart Alonso, afusellat a la Guerra Civil pel bàndol franquista. Les cartes, les fotografies i els documents del judici s’acaben barrejant amb testimonis reals, com el de la mare de Rovira. Un moment en que es trenca el fil narratiu -com en tantes altres ocasions en aquest muntatge- per avançar cap a un objectiu final: passar comptes amb un Estat que ha oblidat massa fàcilment. Però de camí, com passa en aquest tipus de teatre, un tema porta a un altre… i finalment el paper de la dona acaba fent-se rellevant en tota la història. La importància de la mare, en totes les generacions de la família i fins i tot a un nivell més global, acaba essent un altre dels grans temes. En aquest sentit, el fet que la Verge sigui un personatge més no és gens casual, sobretot quan es parla de perdre a un fill i un dels personatges li deixa anar: “que te voy a contar a ti.” És a dir, un munt d’idees que pots compartir en la seva totalitat o només en part, però que sacsegen i no deixen a ningú indiferent. Màtria és més que teatre, i Rovira ho sap molt bé.