Carles Armengol Gili

Més de vint anys de trajectòria porta IT Dansa, una companyia creada a l’Institut del Teatre per a promoure la professionalització dels ballarins i ballarines. Ha actuat per tot Europa i ha ballat coreografies de gent com Nacho Duato, Ramon Oller, Jacopo Godoni, Alexander Ekman o Rafael Bonachela, entre d’altres. En el programa actual, que es va estrenar en part en el darrer Festival Grec, es ballen quatre peces que demostren el bon moment que travessa el grup. Kaash és obra del coreògraf Akram Khan i ens presenta, amb un virtuosisme tècnic admirable, un exercici de fortes arrels índies. The prom, per la seva banda, ens acosta a la dansa teatre i mostra amb humor les peripècies d’un conserge en […]

Adrien M i Claire B són dos artistes francesos que han revolucionat el món de la dansa amb les tècniques digitals i els seus curiosos treballs videogràfics. A Barcelona ja han portat en els darrers anys algunes peces com HakanaI, Cinématique i Le mouvement de l’air, però ara ho fan acompanyats de Mourad Merzouki, una figura del hip-hop i les danses urbanes. Junts construeixen Pixel, un espectacle amb deu ballarins i una contorsionista que aconsegueix imatges realment impactants. Les tècniques escollides van des de l’anomenat hip-hop fins a la dansa contemporània i el circ. Potser a vegades la tecnologia pot arribar a menjar-se la dansa, però no es pot negar que el resultat produeix un efecte hipnòtic que convenç a […]

Hi ha obres que per la seva dimensió i la seva qualitat acaben convertint-se en referents d’una època i també d’un determinat tipus de teatre. Ho van ser en el seu moment Àngels a Amèrica o Homebody/Kabul, ambdues de Tony Kushner, o bé Incendis, de Mouawad. Lehman Trilogy pertany a aquesta lliga, ja que a part de tractar-se d’un text enorme, grandiós, també suposa una reflexió aguda sobre la història del capitalisme. O més ben dit, sobre la història econòmica d’una gran part de la societat mundial durant tot el segle XX. Comença per l’arribada del primer Lehman als Estats Units en el segle XIX, i continua amb tota una nissaga dedicada als negocis, a l’intermediació econòmica, a l’especulació i […]

Ningú pot negar que La Zaranda és un d’aquells grups teatrals que tenen una forma de fer i d’entendre el teatre absolutament úniques. Els seus muntatges viuen de l’esperpent, del teatre popular i de la cultura andalusa, tot i que també s’hi deixen veure influències del teatre europeu de Tadeusz Kantor i de molts altres. En els darrers anys han parlat a les seves obres de la vellesa, dels sense sostre… i ara tocava el torn de parlar del teatre, però amb uns personatges igual de ferits i desemparats. El desguace de las musas retrata els últims moments d’una companyia de varietés patètica i acabada, tot i que la majoria d’espectadors habituals del grup saben que darrera dels lluentons i […]

De Wolgang Amadeus Mozart se n’ha fet, al llarg dels segles, molta literatura, algunes pel·lícules i diversos treballs historiogràfics que no paren d’augmentar la seva llegenda. S’ha dit en nombroses ocasions que era el més similar que hi podia haver a una estrella de rock en el segle XVIII, ja fos pels seus capricis, el seu inconformisme, el talent incomprès o per les discrepàncies amb el seu pare. És precisament això últim en el que es basa aquest espectacle, a mig camí entre el concert i el teatre epistolar. Durant uns 100 minuts assistim als consells, als retrets i a la mútua admiració que Mozart i el seu pare sentien l’un per l’altre. I hi assistim mentre l’Orquestra Simfònica del […]