Carles Armengol Gili

La producció de Händel és molt important en tots els gèneres que es practicaven en el seu temps. Només en òpera té més de quaranta títols, entre els que destaquen Alcira, Orlando o Giulio Cesare, entre molts altres. Tot i ser una de les més importants òperes italianes del compositor, Rodelinda no s’havia representat mai al Gran Teatre del Liceu. De fet, l’òpera barroca no és precisament un dels estils operístics més escoltats al teatre de la Rambla, on prima sobretot el verisme i les peces de Wagner o Richard Strauss. Rodelinda explica les intrigues polítiques i les lluites de poder per ocupar el tron de Milà. Musicalment, destaca per les àries “de capo” típiques del Barroc (aquí destacarien les […]

Està clar que l’estil del grup José y sus hermanas ha quedat ben definit en el seu segon espectacle. Si amb Los bancos regalan sandwicheras y chorizos ens mostraven els efectes indirectes que encara tenia el franquisme en les noves generacions, ara fan una anàlisi de l’educació a Espanya i de totes les conseqüències que això té en el nostre comportament individual i en les actituds generalistes del país. Es tracta d’una missió complicada, de tortuosos camins i conclusions contradictòries. A l’hora de tractar el tema es segueixen utilitzant els recursos habituals del grup, que van des del testimoni directe a les accions performàtiques, passant per moments musicals, dissertacions filosòfiques o gravacions reals. Tot plegat funciona com un tot unitari […]

L’impacte que La reina de bellesa de Leenane va produir fa 20 anys a Barcelona, amb el muntatge de Mario Gas, va ser tan gran que encara avui molts espectadors el recorden. I és que érem molts els que cercàvem un teatre contemporani, arriscat i poc complaent com el que ens aportava Martin McDonagh. Amb els anys han arribat més obres de l’autor, i no totes han suscitat el mateix interès, però aquesta primera peça del seu repertori encara desperta inquietud i encara segueix funcionant com el mecanisme d’un rellotge. La relació malaltissa entre mare i filla, l’ambient opressiu de la casa rural i la climatologia inclement, així com la dèbil frontera entre el seny i la bogeria fan d’aquest […]

La companyia teatral Yllana és una autèntica institució de l’humor a Madrid, on va néixer fa més de 25 anys. Durant tot aquest temps han representat diversos espectacles d’humor gestual i un contingut reivindicatiu, com ara ¡Muu!, Glub Glub, 666 o Rock and Clown. Però també ha tingut temps per gestionar el Teatro Alfil o produir espectacles d’Ara Malikian o Paco León, entre els que es troben el primer espectacle de la franquicia The Hole. Amb Ben Hur volen explotar el recurs de les noves tecnologies i utilitzen per primer cop una pantalla de grans dimensions que esdevé un protagonista més de l’espectacle. El text l’han confiat a l’actor Nancho Novo, que a través de la història clàssica de Ben […]

Les peces curtes de Txékhov en les que es basa aquest espectacle són petites joies que convé recordar de tant en tant. El problema és com presentar-les, ja que és difícil ajuntar peces d’aquesta durada sense que resulti insuficient o bé sembli una mostra de tallers. En aquest cas, Carles Alfaro i Enric Benavent han optat per crear un fil conductor que uneixi El cant del cigne, Sobre els danys del tabac i L’ós, entre d’altres. Per tant, tenim un actor ja vell que recorda en un teatre tancat com va ser la seva vida, tant artística com personal. La idea no és dolenta, però el resultat és un patchwork cosit amb fil gruixut que no aconsegueix difuminar les costures. […]