Carles Armengol Gili

Hi ha òperes que s’han mantingut en el repertori habitual de molts teatres lírics per motius diversos i curiosos. La Gioconda ha arribat fins al públic actual gràcies al seu famós ballet del tercer acte (la Dansa de les Hores), però no cal oblidar que té mèrits suficients per mantenir-se entre les més representades. Té un munt d’àries notables (Suicidio! potser seria la més coneguda), presenta una àmplia gamma de registres vocals pels seus protagonistes i ofereix tota l’ampul·lositat i magnificència de l’òpera romàntica de finals del segle XIX. El seu estil està a mig camí entre el bel canto i el verisme que ja estava a punt d’arribar. Es tracta del mateix estil que va fer famós a Verdi […]

Cada cop hi ha més veus que qualifiquen a Rent com un dels millors musicals de la història, o si més no dels més revolucionaris. No sé si estic d’acord amb la primera afirmació, però la segona crec que és difícil posar-la en dubte. Rent va suposar un canvi de paradigma a Broadway, va portar al món del musical una sèrie de temes que mai s’havien tocat, va aportar un to molt més rocker i va convertir-se clarament en un musical generacional. Hair ho va ser en els seixanta, Jesus Christ Superstar en el setanta, i Rent en els noranta. Tot plegat augmentat per la llegenda de Jonathan Larson, un compositor que va viure precàriament i que va morir molt […]

Costa d’imaginar un concert en solitari de Mariona Castillo -una de les nostres millors actrius de musical- on només es cantin cançons de David Bisbal. Costa d’imaginar, però és absolutament cert. Bis a bis suposa un homenatge que la cantant fa al seu principal ídol, i no contenta amb això converteix l’espectacle en una festa reivindicativa del feminisme, el poliamor i el respecte cap a tota forma d’estimació. Costa de creure que tot pugui formar part del mateix cocktail, però és així. De fet, Bisbal és l’objecte de culte però també el boc expiatori, sobretot per les lletres de la majoria de les seves cançons. Unes lletres que són disseccionades i estudiades, especialment sota el prisma de l’escriptora i activista […]

Més de vint anys de trajectòria porta IT Dansa, una companyia creada a l’Institut del Teatre per a promoure la professionalització dels ballarins i ballarines. Ha actuat per tot Europa i ha ballat coreografies de gent com Nacho Duato, Ramon Oller, Jacopo Godoni, Alexander Ekman o Rafael Bonachela, entre d’altres. En el programa actual, que es va estrenar en part en el darrer Festival Grec, es ballen quatre peces que demostren el bon moment que travessa el grup. Kaash és obra del coreògraf Akram Khan i ens presenta, amb un virtuosisme tècnic admirable, un exercici de fortes arrels índies. The prom, per la seva banda, ens acosta a la dansa teatre i mostra amb humor les peripècies d’un conserge en […]

Adrien M i Claire B són dos artistes francesos que han revolucionat el món de la dansa amb les tècniques digitals i els seus curiosos treballs videogràfics. A Barcelona ja han portat en els darrers anys algunes peces com HakanaI, Cinématique i Le mouvement de l’air, però ara ho fan acompanyats de Mourad Merzouki, una figura del hip-hop i les danses urbanes. Junts construeixen Pixel, un espectacle amb deu ballarins i una contorsionista que aconsegueix imatges realment impactants. Les tècniques escollides van des de l’anomenat hip-hop fins a la dansa contemporània i el circ. Potser a vegades la tecnologia pot arribar a menjar-se la dansa, però no es pot negar que el resultat produeix un efecte hipnòtic que convenç a […]