Gabriele di Luca és un dels dramaturgs italians més exitosos, sobretot per aquesta Thanks for Vaselina que va escriure per a la seva pròpia companyia, Carrozzeria Orfeo. Es tracta d’una obra gamberra i políticament incorrecta que completa una trilogia, juntament amb Animals de bar i Cous Cous Klan. Segons Sergi Belbel, director d’aquesta proposta, es tracta d’una “obra poligonera”, tot i que a moments recorda fins i tot l’humor salvatge i sense prejudicis de la sèrie britànica Els joves. Aquí es parla de drogues, de sexe, d’alcoholisme, de ludopatia, de transsexualitat, de veganisme, de síndrome de Down… però sense cap filtre ni cap autocensura. Tot això provoca situacions divertides i d’altres d’incòmodes, mentre la trama avança a un ritme irregular fins arribar a un desenllaç forçat i un pèl extravagant. No es pot negar que la part interpretativa està ben defensada per uns segurs Lluïsa Castells i Joan Negrié, un energètic Artur Busquests, una divertida Karin Barbeta -tota una revelació- i un correcte Joan Miquel Reig. Potser hi ha moments d’una certa sobreactuació, però és difícil aguantar el ritme d’una proposta com aquesta sense caure en excessos… Pel que fa a la direcció, crec que Belbel s’ha posat al servei d’un estil que poques vegades li hem vist, i ha preferit passar desapercebut darrera d’un artefacte que, per si sol, ja arrasa amb tot.