És obvi que aviat tindrem una allau de propostes teatrals que ens parlaran de l’avançament de les ultradretes o dels feixismes, en totes les seves vessants i variants. Ja ho hem vist en alguns muntatges, però auguro que en vindran molts més… i el cert és que serà sa i necessari. Persones potencialment perilloses vol parlar-nos d’això, però traslladant la maquinària feixista a l’interior d’un nucli familiar. Tot comença amb una mare i una filla que parlen d’un germà absent, però que augurem problemàtic. Quan el gos de la família mossegui a la filla, tot agafarà un camí desconegut i inexplorat. Un fet puntual desencadenarà moments crítics i, sobretot, farà caure les caretes d’alguns dels involucrats.
Crec que la intenció de la productora H.I.I.I.T i de tot l’equip artístic, capitanejat per Roger Torns, és tan ben intencionat com admirable. El problema és que la trama s’oblida a vegades del missatge a transmetre, i quan n’és conscient ho despatxa amb referències massa òbvies. Potser el millor hagués estat oblidar-se del tema central i centrar-se en explicar una història. El públic ja treu, si vol, les seves conclusions. Respecte a la introducció del hip hop, crec que no aporta gaire… però sí ens permet gaudir de la qualitat vocal i musical de Laura Daza. En definitiva, un punt de partida interessant que potser no arriba a bon port per un subratllat excessiu, cosa que ja em va passar també amb un altre muntatge del grup: Hàbitat (Doble penetració).