El Teatre Lliure presenta la nova temporada

La peça més famosa de Tony Kushner fa vint-i-cinc anys i el Teatre Lliure porta a escena les dues parts del díptic: S’acosta el mil·lenni i Perestroika. Àngels a Amèrica proposa una mirada actual a la pesta del segle XX en l’era Reagan, el VIH, amb direcció de David Selvas. Funcions alternes i el dissabte, marató!

Actors fills d’actors: sagues i famílies que traspassen l’ofici i el coneixement de les arts de l’escena. La de l’Oriol Pla n’és una, i és a l’Espai Lliure per mostrar-nos la seva intimitat teatral.

Els format teatral tradicional de vegades ens ve estret. Com a bons addictes a les sèries, Sergi Belbel, Cristina Clemente i Marilia Samper han escrit i dirigit Dolors, una història teatral en sis capítols consecutius. Cada setmana en podreu veure dos. I l’últim diumenge, marató!

Pau Miró signa l’adaptació de Dogville, la famosa pel·lícula de Lars Von Trier, estrenada el 2003 i primera part de la trilogia Usa: Land Of Opportunity. Dirigida per Sílvia Munt.

Davant la jubilació és un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l’extrem de l’actualitat. Irreductible. Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada. Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat. Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus. Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del […]

L’Agrupación Señor Serrano és una de les companyies més estimulants i radicalment originals de l’escena actual. En el seu llenguatge escènic fan servir la tecnologia, tant en la seva versió més sofisticada com en la més artesanal. Combinen el vídeo, la performance, les maquetes i la música en directe, elements amb els quals creen microuniversos en cada nou espectacle. I, de fons, sempre transmeten un missatge inconformista, com el que batega a Kingdom. D’aquí que hagin guanyat guardons com el Lleó de Plata de la […]

D’El sueño de la vida només en coneixíem, fins ara, el títol i el primer acte: la Comedia sin título. Amb valor honest, el dramaturg Alberto Conejero ha agafat el relleu de Federico García Lorca i n’ha escrit els dos actes següents. Una peça lorquiana, vetllada i servida per Lluís Pasqual.

Rhumans és la tercera part de la trilogia clownesca que es va iniciar al Grec l’any 2014 i es tanca aquest any, després d’haver produït alguns dels espectacles més divertits i terapèutics vistos en els últims anys als escenaris catalans.

Arriba a Montjuïc l’espectacle monumental de Jan Fabre i la companyia Troubleyn Mount Olympus. Un repte oníric i orgiàstic que ataca els límits de la representació. Un present intens, una veritable experiència escènica amb una duració de 24 hores.

Eurohouse i Palmyra son els dos primers espectacles del tàndem format per Bertand Lesca i Nasi Voutsas, artistes associats al MAYK de Bristol, i s’endinsen en la dicotomia Orient-Occident. Allà on es desdibuixa la idea d’Europa i la de la barbàrie.

El director suís Milo Rau, que ens va estremir amb Five Easy Pieces, trasllada a escena els escrits del marquès de Sade i el cinema de Pier Paolo Pasolini.

A.K.A. (Also Known As) és un monòleg escrit per Daniel J. Meyer, protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella.

Aüc és un espectacle de Les Impuxibles i Carla Rovira. Accions, dansa, text i música interpretada en directe són les eines que utilitza un espectacle multidisciplinari sobre les mil i una cares que adopta la violència sexual i el que implica per a qui la pateix.

Biblioteca de sons i sorolls és la culminació final del projecte de dues personalitats creatives singulars: l’escenògraf i mestre d’escola José Antonio Portillo i el músic Enric Monfort, que uneixen aquí els seus mons artístics. Veniu a llegir els sons!