Tot el que necessites per anar al teatre

Davant la jubilació

Davant la jubilació

Davant la jubilació és un text fonamental del dramaturg en llengua alemanya Thomas Bernhard basat en fets reals. El feixisme, revisitat per Krystian Lupa. A l’extrem de l’actualitat. Irreductible.

Retrat bernhardià d’una família intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada.

Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat. Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus.
Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada. La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard.

Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç…

Krystian Lupa

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • elvira franch
    12345

    Dirigida per Krystian Lupa i interpretada meravellosament bé per tres grandíssims actors: la Marta Angelat, la Mercè Arànega i el Pep Cruz.
    Aquesta obra ja va ser representada la temporada 2016 i va guanyar els premis de la crítica d’aquell any com a millor espectacle, millor espai sonor i millor actriu principal per a Marta Angelat. Jo diria que les dues actrius i l’actor es mereixien un premi cada un per les seves grans interpretaciós.
    Una obra que ens situa dins d’una família de dues germanes i un germà. Ell havia estat un actiu comandant nazi d’un camp de concentració. Acabada la guerra va estar amagat durant 10 anys i després, ocultant els seus pensaments nazis, va ser jutge en una ciutat alemanya. Una germana el té com a referent i li professa una gran estimació, també comparteix amb ell els seus ideals nacionalsocialistes. L’altra germana, una persona paralitzada per un bombardeig, és completament oposada als pensaments dels seus germans. Per aquests dos motius: la seva incapacitat física i els seus pensaments, els seus germans l’odien i li demostren el seu odi. Ella, respon amb poques paraules, amb mirades de retret i només de tant en tant els contesta sarcàsticament.
    Uns germans que amb l’excusa de la democràcia pensen que, tard o d’hora es demostrarà que els seus ideals són encertats; però s’odien, i s’ho diuen a la cara amb paraules cruels, però sense crits; tal com també odien el món que observen des de les finestres tancades de casa seva; de la mateixa manera que odien als jueus i no tenen cap remordiment quan mirem les fotos on s’hi veuen muntanyes de jueus morts; no els provoca cap sentiment de pena ni penediment. Tampoc la germana impossibilitada fa cap esforç per contradir-los, tot i que a ella sí que l’afecten aquells records.
    El director de l’obra ha volgut presentar-la lentament, amb molts silencis i pauses, i amb moviments senzills i quotidians on el dramatisme quedi, en principi, amagat, com si no passes res. L’espectador ha d’intuir la profunditat de cada paraula no dita, del que amaga cada expressió aparentment innocent.
    Unes actuacions extraordinàries i genials, i una posada en escena impecable, tot i que considero que no pot agradar a tothom. Potser per la seva llarga durada (tres hores i mitja) o pel ritme tant lent que està plantejada l’obra. Per mi, una excel·lent proposta que la tindré present durant temps.

    16/02/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    La obra ens fa reflexionar sobre els moviments d’ultradreta. Encara hi són, es més, cada vegada van agafant més força. Són persones que es pensen que tenen raó, no pensen que són culpables, creuen que són honestos amb si mateixos i tenen la consciencia tranquil·la. Ës realment preocupant que en tot el món emergeixin cada cop més partits de dretes, que amagats sota la paraula democràcia, van agafant cada vegada més força. Surts del teatre amb una necessitat imperiosa per respirtar. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2017/01/27/davant-la-jubilacio/

    27/12/2018
  • Ana P.F.
    12345

    “Don’t act, be! ” No sé qui va dir això, però ahir ho vaig veure a sobre de l’escenari del Lliure de Gràcia. Dues actrius, un actor i una direcció magistrals. Teatre que respira amb alè de vida, només per veure això ja paga la pena aquesta funció immensa. Però tot està lligat a un text que posa sobre la taula una ideologia brutal, i més esfereïdora per la seva actualitat, per la seva persistència. Imprescindible.

    15/01/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    4 horas en total de teatro!
    Me he pasado todo mi viernes viendo un retrato de la condición humana!
    Como el nacismo puede afectar a 3 hermanos! Uno de ellos fué oficial en un campo de concentración! Perseguido al acabar la guerra pero finalmente salvado por su hermana que lo apoya en todo!
    La 3ª hermana, una invalida a favor de los judios tiene que convivir con sus hermanos a los que odia por sus ideales. Menudo papelón!!

    Los actores impresionantes! A Marta Angelat la amo! Descubrí el teatro con ella y la tengo en un pedestal. Magnífica en si papel aunque tenga poco diálogo. No le hace falta hablar!
    Pep Cruz perfecto! No voy a olvidar fácilmente su tembleque de manos de enfermo!
    Y Mercé Aranega ha conseguido que odie a su personaje. Así que como actriz solo puedo halabarla!!

    PD: Fan de la Aranega intentando desnudar a Pep! Pobre! Casi le da algo! Jajajaja. A punto he estado de saltar al escenario a ayudarla jajajaja

    14/01/2017
Articles relacionats
El Teatre Lliure presenta la nova temporada

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

30 Juny 2018

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

5 obres per la memòria històrica

5 obres per la memòria històrica

16 Gener 2017

CICATRIUS, TEATRE CONTRA LA BARBÀRIE NAZI Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l’objectiu d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més negres de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.