Recomanacions

La Perla 29 s’ha forjat un segell, com altres companyies i sales, que és garantia de qualitat. No és fàcil aconseguir-ho i menys, mantenir-lo. Alguna proposta t’arribarà més o menys, però la probabilitat de sortir molt satisfet és alta. “Sopa de Pollastre amb ordi” ha estat un altre encert. Posada en escena artesanal, no ja precisa sinó mil•limètrica, com els efectes de so (l’aigua que cau d’una gerra just al moment precís…), vestuari, interpretacions de primer ordre, direcció acurada, text proper i profund… No crec que el text sigui més vigent que mai sinó que mai ha deixat de ser-ho; escrita per Arnold Wesker el 1958, jo hagués jurat que era de l’època Thatcher, per exemple. Equiparar-ho només a la […]

Ho reconec, no sóc un gran entès de Shakespeare ni conec tota la seva obra al detall però sempre que he vist algun text a la cartellera vaig …. i sempre ho gaudeixo. En aquest cas vaig cometre un petit error i és que anava a veure l’obra sense més coneixement que aquest: és una adaptació d’un text d’aquest autor britànic, ‘La tempesta’, i està interpretat per una companyia que em té enamorat, a els Projecte ingenu ( ‘Hamlet’ a la Sala Atrium i Yerma al Teatre Akademia). La veritat és que la primera recomanació que us faig com a espectador és que, si no coneixeu la història, millor llegir l’argument de la història. Jo no ho vaig fer i, […]

No vaig tenir l’oportunitat de veure aquest musical en la seva estada al Teatre Gaudí, però una de les coses que he pensat després de veure la reestrena del Teatre Victòria és que estava veient un gran musical. La producció que he vist ha estat perfectament adaptada al nou espai escènic i, malgrat el que he dit al principi, la meva sensació és que el musical s’ha fet gran i que, això, ha estat gràcies a un exhaustiu treball que ha fet la companyia. Es tracta d’un musical molt ben treballat: els intèrprets canten molt bé i, encara que no totes les interpretacions m’han convençut de la mateixa manera, l’energia, les ganes i la il·lusió que desprenen farà que entreu […]

Mos Maiorum està construïda a través dels testimonis recollits durant la cerca d’informació sobre què passa exactament amb els moviments migratoris a Espanya, concretament els que es produeixen a la zona de les tanques de Melilla. Els integrants de la companyia de teatre han realitzat un treball de recerca i investigació fent el recorregut que moltes persones s’aventuren a fer per viatjar des del Marroc – procedents de qualsevol altre país – a Espanya. El relat de la història, a mode de docu-teatre, es produeix amb el públic a l’escenari, en un estat d’immersió absoluta en tot el què s’explica. Tot i que al principi pugui costar integrar-se, per aquells als quals els hi sigui un format nou a descobrir, […]

Diumenge ens vam dirigir al Lliure de Gràcia amb por, ja que els comentaris llegits de l’obra no eren massa positius, però ves per on, molt sovint les opinions són dispars i en aquest cas a nosaltres, aquesta proposta ens ha agradat molt. EL SISTEMA SOLAR és el primer espectacle a l’estat espanyol, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus (Lima, 1974), membre del Colectivo Viaexpresa (Col·lectiu de directors de teatre que va iniciar les seves activitats en el 2011). Aquesta proposta s’ha dut a terme a iniciativa d’Aina Clotet que en veure l’adaptació cinematogràfica, estrenada el novembre del 2017, va proposar a la Carol López portar-la a l’escenari. Carol López ha volgut potenciar la part còmica en aquest drama […]

El piano és l’illa i és l’oceà que l’envolta, i aferrats a ell hi trobem en Caliban i l’Ariel enmig d’un remolí de verborrea arrauxada i incontenible que exerceix una força centríguga en l’espectador, que se sent atret cap al nucli de la tempesta d’aigua i de paraules a què l’estan sotmetent. Jordi Oriol, a partir de La Tempesta (Shakespeare) i La pesta (Camus) edifica un recital no sempre intel·ligible, perquè no cal i perquè el llenguatge -heus ací la paradoxa- no sempre ho és. La música de Carles Pedragosa, la il·luminació i l’espai escènic atorguen sentit a les paraules que etziba Caliban, i a la vegada, les rimes de Caliban converteixen el piano en una illa, l’illa dels aïllats, […]

Dissabte vam anar al Teatre Porta4 de Gràcia, per veure S’INUNDA VENÈCIA, la nova proposta escènica de Miquel Mas Fiol, i la companyia mallorquina Ovnipresents Teatre. Un altre cop tornem a descobrir gairebé per casualitat, “petites joies teatrals” a les mal anomenades “sales alternatives”, obres de teatre que es mereixen ser descobertes pel gran públic i que moltes vegades passen desapercebudes per la manca de recursos d’aquestes sales, per tal de donar-les a conèixer….. i realment és una llàstima perquè a vegades, com en aquest cas, es tracta d’una proposta, que es mereix un llarg recorregut. Dues parelles viatgen a Venècia en una escapada de cap de setmana. La seva arribada coincideix amb el fenomen d’Aqcua-alta (puja la marea i […]

Al sortir, qui m’acompanyava em va dir “Mala Broma? Mala Obra; ja tens titular”… i això em va fer més gràcia que l’humor d’aquesta comèdia amb tocs dramàtics que vol reflexionar sobre temes seriosos amb humor. Cert, trobar l’equilibri és increïblement difícil i per mi poques vegades s’aconsegueix. Normalment l’humor s’ho menja tot i el tema a tractar és fa superficialment. Sí, ho admeto, ni “Art” ni “El test” ni… em fan el pes. Aquí s’han volgut tocar massa temes, a quin més interessant però que es van perdent amb girs i més girs i broma sobre broma. El final hiperbòlic no ajuda i costa, doncs, que aflorin les reflexions a tants temes tractats: Hi ha límits a l’humor? Podem […]

Després d’uns anys i diversos muntatges, Projecte Ingenu ha demostrat que és molt més que una companyia de teatre. La seva filosofia de treball està més vinculada amb el laboratori de creació, l’experimentació actoral i la investigació teatral sobre textos clàssics que no pas a la producció d’espectacles de forma convencional. Això els ha portat a estrenar propostes certament interessants com la seva versió de Romeu i Julieta o un Hamlet en col·laboració amb Atrium Produccions que, no obstant la seva qualitat, tenien tics de taller d’escola d’interpretació. Si amb Yerma van fer un pas endavant a l’hora de professionalitzar la seva personalitat escènica, ja podem dir obertament que, amb Vaig ser Prosper, han trobat la fórmula on el seu […]

Els que no vam tenir la oportunitat de veure El despertar… al Gaudí la temporada passada hi anem advertits al Victoria: “no serà el mateix”, “es perdrà proximitat”… És clar que no podem fer la comparació, però també ho és que el muntatge de Marc Vilavella fa l’olor de l’artesanal, d’allò manufacturat amb la intenció de desvetllar una veritat emmascarada, perquè la veritat sempre ho està. El teatre, avui, sembla trobar-se en un enforcall cada cop que ha d’enfrontar-se a la posada en escena d’un esdeveniment del passat, i ha de triar entre l’opció historicista i l’actualitzada. David Pintó escull una tercera via, que consisteix a crear un diàleg entre passat i present sense necessitat de forçar la transposició d’elements […]

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal. Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa. En aquesta proposta dirigida i adaptada per Marc Chornet el vell Pròsper, interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo, viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò […]

El despertar de la Primavera era una obra que tenia moltes ganes de veure, tothom me’n parlava molt i molt bé, i la veritat és que tenien raó: és una joia. Les dues hores i mitja de funció no es fan gens pesades, tot flueix molt bé i gaudeixes molt. Vull destacar la posada en escena, a risc de resultar senzilla, està molt ben executada. També cal destacar el gran treball d’Ariadna Peya (coreografia) i de la direcció. Pel que fa als actors, em quedo amb el personatge de’n Moritz, a vegades em recordava molt al Colate de “Hoy no me puedo levantar”, molt innocent al principi, divertit i intens a la vegada. Felicitats a l’actor Eloi Gomez per la […]

Ingmar Bergman va escriure aquesta obra autobiogràfica, arran de la intensa història d’amor que va viure amb la seva actriu fetitxe, Liv Ullman, una relació que es va convertir en una complexa relació. Després de rodar la pel·lícula Persona (1966) se’n van anar a viure plegats a l’illa de Farö (Suècia), van tenir una filla i, al cap de pocs anys, es van separar. Però la seva relació va continuar. Ara les companyies Les Antonietes i Nexus Europa porten a escena aquesta versió teatral de la sèrie de televisió que el mateix Ingmar Bergman va escriure, sèrie que es va emetre en els anys 70. Aquesta versió d’ESCENES D’UN MATRIMONI, ha estat traduïda per Carolina Moreno, i dirigida per Marta […]

És el quart muntatge de la companyia Laboratorio Teatro, després de ALTAZOR, QUIEN VA ! i HAMLETOLOGÍA, totes elles impregnades d’un gran discurs poètic i visual. En aquest muntatge ASI HABLO ZARATUSTRA, s’alternen escenes inspirades en el llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia del autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof. Tal com ens tenen acostumats, l’entrega de tots és aclaparadora, amb el seu cos, les seves mirades, la seva paraula, transmeten emocions de pell a pell. Dues hores de representació que passen volant. Friedrich Nietzsche (1844-1900) era un personatge torturat que va créixer sota la influència de la seva mare i de la seva germana Elisabeth. Un geni […]

Ens hem apropat a l’Antic Teatre per veure per primera vegada a Roger Pelàez que ja va fer els primers dilluns de mes de la temporada passada, i enguany ofereix el seu espectacle els primers dimarts de mes. Roger Pelàez va néixer a la Roca del Vallès el 1975, i és dibuixant de còmics, autor d’historietes de línia tosca que va publicar a finals dels noranta i de sèries en la col·lecció TMEO recollides en els àlbums: “26 puntos para destruir España” (1997), “Tres sin raya” (1999 junto Abarrots y Piñata), “Yo follé con Fraga” (2003), i “La verdad es ilegible” (2009). És també locutor de ràdio en Màximum Clatellot i cantant en Zombi Pujol i d’altres grups. I des […]