Recomanacions

Dia d’estrena al Teatre Romea, dilluns ple de gom a gom espectant de veure l’obra de Claudio Tolcachir traduida al català. La revisió d’aquesta obra que ha estat tot un èxit al món, sembla necessària. Possiblement la traducció de la mateixa treu una mica la part emocionant del teatre argentí, la força dels seus actors i de la seva empemta. Però amb tot, els seus elements tenen un engranatge perfecte i fa que tot funcioni correctament. L’obra és un remolí d’emocions que ens engoleix des de l’inici de l’obra. Baralles, brega amb moments familiars que ens mantenen alerta en tot moment. Una obra coral on veiem la natularitat (possiblement en català perd la part més punyent que es podria veure […]

Després de refrescar una mica el panorama teatral amb Paradise la passada temporada, la companyia Nico&Sunset torna amb una nova proposta, una altra vegada, divertida, fresca i juvenil. Be my baby és una comèdia aparentment senzilla que juga amb la quotidianitat i amb personatges carismàtics i reconeixibles per explicar-nos una història sobre l’amistat, l’amor i el difícil pas de la infància a una primera maduresa. Escrita i dirigida per Oriol Vila, es tracta, clarament, d’un pas endavant en la trajectòria d’aquest equip que supera l’estructura episòdica de Paradise per oferir-nos un arc narratiu més elaborat, amb matisos dramàtics interessants i un personatge de gènere fluid molt valuós, especialment, tractant-se d’un espectacle dirigit a un públic jove. La química del trio […]

L’impacte que Claudio Tolcachir va causar amb la peculiar família Coleman en el 2011 va ser similar al que havia causat Javier Daulte la dècada anterior. Un cop més, els argentins ens tornaven a mostrar un teatre fet des de les entranyes, amb pocs mitjans… però amb molta veritat. De fet, Tolcachir destaca especialment per tocar el cor dels espectadors, però no des d’un lloc ja conegut sinó des d’angles completament diferents i a partir de situacions inesperades. Qui conegui alguna família Coleman (n’hi ha a qualsevol país, a qualsevol ciutat) entendrà de seguida el que vull dir. En aquesta versió catalana, que ha traduït Jordi Galceran i que dirigeix el mateix autor, hi ha pocs canvis respecte a l’original. […]

L’Omissió de la Família Coleman és un text tragicòmic de l’argentí Claudio Tolcachir que després d’una traducció de Jordi Galceran torna a Barcelona per explicar la història d’una disfuncional família catalana. Els Coleman són un grup de personatges a la deriva, units per un feble vincle familiar el valor del qual són incapaços d’apreciar. Són tot allò que succeeix quan ens oblidem dels altres, quan cadascun lluita per la seva pròpia supervivència i l’empatia desapareix. És la victòria de l’individu per sobre de la comunitat, la victòria del caos per sobre de l’ordre. Els diferents personatges de la família i les seves excèntriques personalitats doten a l’obra d’un gran component còmic que sens dubte és un dels seus principals atractius. […]

M’hauria agradat que m’haguessin explicat Homer com fa Eduard Farelo en “Una Ilíada”. Relata aquesta vella història de la que jo només recordava que és un gran poema èpic del segle VIII aC compost per a ser recitat oralment pels rapsodes. Alguns dels cants en forma d’hexàmetres els vam aprendre de memòria. Sabia d’Aquil·les, d’Hèlena de Troia, del cavall que trenca el setge troià a l’Odissea. Sabia del gran guerrer Hèctor, fill de Príam, rei de Troia. Però el monòleg com a forma de relat és la manera més similar i eficaç de relatar aquesta epopeia. De vegades el rapsoda interpel·la al públic: – Ho veieu?- com un recurs teatral d’acostament a un present, per desgracia, no massa diferent. La […]

La pregunta inicial podria ser crucial per veure si et pot agradar l’obra o no. I depenent d’aixó, la visió que tens al final de l’obra et pot arribar a influir. Amb la Familia Addams em passa el mateix que amb Star Teck o Star Wars. Hi ha una divisió entre les dues grans families dels 60. Ets de la Familia Addams (The Addams Family) o de la Familia Monster (The Munsters)? “La familia Addams” és idònia pels amants de les pel·lícules que vam veure fa unes dècades. És un estil semblant i segons com mirem amb una estructura i història semblant. Això si, amb una perdúa important del seu encant inicial (al menys per a mi). Vaig anar i […]

Existeixen moltes tradicions familiars, però poques tan arrelades com l’ofici de l’actor, i això és la família Pla. El Teatre Lliure va apostar pel talent jove donant carta blanca a Oriol Pla perquè escrivís i dirigís el que volgués, i van apostar bé, perquè és una delícia d’obra on es veu reflectida la vida, el teatre i la unió familiar. Un espectacle íntim que mescla diferents estils i mirades teatrals i reflecteix el xoc generacional entre el teatre de carrer i el teatre modern, passant pel clown, el drama, el gest, la comèdia més pura i fins i tot el trasllat d’un clàssic a la quotidianitat al recitar un Shakespeare cuinant una truita. Una finestra al dia a dia de […]

En èpoques convulses de crisi social els textos clàssics retornen per demostrar que les tragèdies humanes són atemporals i universals. Aquest és el cas d’Una Íliada, una revisió del text clàssic d’Homer, adaptat a quatre mans entre Lisa Peterson i Denis O’Hare, que Eduard Farelo porta a escena per parlar-nos dels conflictes socials i la còlera humana. El format del monòleg respon a dues necessitats. D’una banda, la voluntat del propi Farelo de posar-se en risc, afrontant un gran repte actoral que sens dubte supera de forma excel·lent. D’altra banda, el desig de narrar la història tal com es feia en l’època clàssica, donant tot el poder a la paraula del narrador i deixant que l’espectador construeixi les escenes al […]

El Trio Les Cot s’endinsa en les cares polièdriques de l’amistat tot estirant el fil d’amor incondicional que uneix a tres amigues de tota la vida. La voluntat d’una d’elles de ser mare soltera, i la notícia que l’admeten a un procés de fecundació urgent a París, les empeny a un divertit i emocionant road trip on pot passar pràcticament qualsevol cosa. Aquest petit musical de nova creació potencia les veus dolces i ben empastades de Mar Maestu, Maria Viñas i Elia Corral, gràcies a les boniques composicions -molt musicaleres– d’Óscar Peñarroya i una posada en escena funcional que centra l’atenció de l’espectador en les cançons. Les tres amigues es mostren decidides, però la realitat sempre és més complexa i […]

Quan va sortir la programació del Lliure, “Àngels a Amèrica” va ser una de les primeres propostes que vaig seleccionar d’anar a veure. No me la volia perdre, en tenia moltes ganes tot i que no he vist cap de les versions que s’han estrenat durant tots aquests anys (sèries, teatre,…). “Àngels a Amèrica” és una obra de teatre del dramaturg i guionista nord-americà Tony Kushner. Està dividida en dues parts: “S’acosta el mil·lenni” i “Perestroika”. L’obra original te una durada aproximada d’unes set hores, la versió que es pot veure al Teatre Lliure ha estat reduïda a unes quatre hores. Penseu que el que llegireu és la recomanació d’algú que no ha vist, ni llegit cap versió d’aquesta obra, […]

Fun Home és un musical contemporani i madur que no és poca cosa. L’origen és una novel·la gràfica on Alison Bechdle recorda la seva família i rememora quan era una nena que feia l’avió amb el seu pare, de vegades massa fred, perfeccionista i distant. També recorda el salt vital cap a la Universitat on descobreix la seva sexualitat, aflora als seus ulls el secret del pare, el patiment de la mare, la tragèdia i l’alegria d’haver-se trobat a ella mateixa. És una aposta molt valenta triar FH (tot i els premis i èxit a NY i Londres): no és un títol gaire conegut, té foscor i patiment i toca temes com el suïcidi o l’homosexualitat fugint de situacions massa […]

Un banc del carrer. Una noia, molt jove, prenyadíssima, mira l’infinit. Un noi amb pinta de rapero no es pot estar quiet. Això és el que veus quan entres a la sala i la gent es va col·locant al seu lloc. Mires el programa de mà i veus una imatge que et diu clarament que aquesta és una obra “juvenil” i estàs convençuda que et parlaran de tòpics “juvenils” amb un llenguatge estereotipat “juvenil”, tot molt “juvenilment” empaquetat perquè agradi a un jovent immadur i superficial. Prejudicis. Prejudicis que es trenquen quan te n’adones que aquesta “canalla” (i dic “canalla” amb tot el pes del prejudici) t’està seduint des del primer moment, des de les primeres frases. T’atrapen, et fan […]

“The Addams Family” (La familia Addams) és un musical inspirat en les vinyetes homònimes del dibuixant publicitari Charles Addams, famós per les seves caricatures d’humor negre, en les que de manera irònica i molt sarcàstica, i mitjançant els personatges d’una família peculiarment excèntrica i d’aparença sinistra, parodiava el comportament, la moral i les bones costums de la societat nord americana dels anys 50. De “La família Addams” se n’han fet un munt d’adaptacions: sèries televisives com la sèrie “The Addams Family” (1960), o “Los Nuevos Locos Addams” (1998). Sèries de dibuixos animats com “The Addams Family” dels estudis Hanna-Barbera en el 1973, o els que es van estrenar el 1992. Van arribar al cinema amb la triologia “The Addams Family” […]

Fa més de mig segle que els Addams van arribar a la televisió tot basant-se en unes tires còmiques que es publicaven en un diari novaiorquès. El seu èxit va ser tal que es van convertir en una icona de la ficció televisiva, retornant als anys 90 amb tres pel·lícules que els van portar novament a la fama carregats del seu característic humor negre. Tot i que ja fa gairebé una dècada que es va estrenar el musical a Broadway, ara podem gaudir de la seva adaptació sobre els nostres escenaris a través d’una posada en escena digna de les grans produccions del gènere que abunden a l’altra banda de l’oceà. Cal dir, però, que l’adaptació que s’ha fet juga […]

D’històries de la família Addams n’hem vistes moltes, especialment a les pel·lícules que tenim tots a la memòria. El musical que es pot veure a Barcelona ha escollit el llibret de Marshall Brickman i Rick Elice, sobre l’enamorament de la Miércoles d’un noi “normal”. El problema no és la situació amorosa de la filla gran dels Addams, el conflicte arriba quan s’organitza un sopar a casa seva perquè l’enamorat i la seva família coneguin als protagonistes d’aquest musical. Ja s’albiren els problemes d’una hora lluny, però la Miércoles tindrà en el seu tiet Fétido i el seu pare uns aliats molt especials. Morticia, per la seva banda, no ho portarà tan bé. Aquest musical està executat d’una manera excel·lent, la […]