Recomanacions

L’obra Un matrimoni de Boston, actualment en cartellera a La Villarroel, és una producció que destaca tant per la qualitat interpretativa com pel seu significat simbòlic. Dirigida per Josep Maria Mestres, compta amb un repartiment excepcional encapçalat per Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué, tres grans actrius del panorama teatral català.El muntatge actual també és un homenatge a Lizaran, ja que Vilarasau interpreta el mateix paper que ella va fer el 2005.L’obra brilla gràcies a la intensa química que es genera entre tres grans actrius del panorama català: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué. La seva complicitat és palpable des del primer moment en què comparteixen escenari, creant una tensió emocional i dramàtica que manté el públic completament […]

Després de l’èxit de públic i crítica en la seva estrena l’estiu del 2023 al Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida i el posterior pas pels Teatros del Canal, ha tornat a Madrid La comedia de los errores. Un espectacle dirigit per Andrés Lima on l’embolic i l’humor popular es combinen per crear un pur divertiment escènic. Pepón Nieto, Fernando Soto, Santiago Molero, Avelino Piedad, Rulo Pardo i Esteban Garrido formen el sextet actoral que dóna vida a més d’una vintena de personatges. La comedia de los errores., també coneguda com La comèdia de les equivocacions, és l’obra de teatre amb què William Shakespeare es presenta en societat. Amb 25 anys estrena aquesta comèdia, que està inspirada en l’obra […]

Turisme Rural és una comèdia repleta de girs inesperats que fan que l’espectador es mantingui en tensió en tot moment. Galceran i Belbel són els responsables d’aquesta obra els embolics de la qual, a vegades una mica forçats o massa llargs, ens porten a situacions inversemblants que desemboquen en un final inesperat. Els cinc actors que estan sobre l’escenari juguen amb els diàlegs per a fer que ens fiquem en la història, encara que en algun moment puguin semblar-nos excessivament estridents. El decorat és el saló d’una casa rural en la qual la parella protagonista passarà un cap de setmana romàntic. Els diferents elements d’aquest saló formen també part de la història: per exemple, un encertat armari el contingut del […]

Al llarg de la nostra vida sempre hi ha un seguit de personatges als quals, posant-li només l’article al nom i cognom, es crea un consens al voltant de la identitat d’aquesta persona. En el cas que ens ocupa, fer referència a “la Comes” és fer referència a “la Comes”, perquè no hi ha ningú més que ella i no hi ha ningú més com ella. Els catalans, que som els que més acostumats hem estat a veure-la a escena o a la pantalla petita, som conscients d’aquesta afirmació i podem sentir-nos afortunats de compartir espai-temps amb ella. Generacionalment, tot i que ja fa massa que dura aquesta tirallonga, podríem considerar-la -gairebé- una mena de zeitgeist. Doncs podem connectar un […]

La recerca de la pròpia essència, l’esperit de superació, el desig d’arribar a superar a algú o de fer-se un nom. L’avorriment, el privilegi, l’egocentrisme, la desesperació, la tristesa o la falta de sentit. Hi ha molts elements que fan que una persona triï un camí o un altre, on centrar els seus esforços i els seus objectius. Al final, la individualitat i l’orgull, moltes vegades, acaben produint finals inesperats. És estiu i la família i els amics que formen aquesta obra es reuneixen en una casa al costat d’un llac. Allà es troben un seguit de persones no gaire contentes amb la seva vida, encara que ho aparentin, que s’han conformat amb allò que tenen o creuen que poden […]

Dins el 19è Festival Internacional de Putxinel·lis de La Puntual, hem pogut veure l’espectacle Impossible?, de la companyia Frobvia, en coproducció amb el Teatre Lliure. Tal com defineix la mateixa companyia, aquest espectacle mostra com fer possible l’impossible. Una història d’una gran bellesa visual i plàstica que està pensada per a fer reflexionar tant al públic menut com adult. Dues històries, amb dos personatges com a protagonistes que et parlen de com n’és d’important treballar en comunitat per aconseguir canvis dins la societat. És la representació gràfica de la unió fa la força i entre tots podem fer d’aquest un món millor. A escena, una caixa de fusta on passa l’acció. Una escenografia feta de paper, personatges fets amb mans […]

Aquest cop tornem al Teatre Borràs. Ja sé que és una comèdia a l’ús per riure i poc més, però amb ganes de seguir la setmana amb un petit somriure. “Turisme Rural” és una comèdia teatral que ens transporta a un entorn aparentment idíl·lic: una casa rural perduda enmig de la natura, on diversos personatges amb motxilles emocionals molt diferents es troben per passar uns dies de desconnexió. El que promet ser una estada relaxant es converteix ràpidament en un còctel de malentesos, tensions i situacions còmiques que posen de manifest les complexitats de les relacions humanes. Ens regala una comèdia d’embolics amb tocs subtils de terror, però sempre sense deixar de ser fidel al seu gènere còmic. Amb un […]

Poques vegades em passo 3h gairebé seguides somrient com una nena mirant un musical… I n’ha estat el cas. Paula Malia és una actriu 360º, canta, actúa, és graciosa… i al costat de la Diana Roig, fan un tàndem tremendissim. Els ballarins, el coro, els personatges masculins… És un autèntic show. I cal parlar també de la direcció que no s’ha limitat a representar i posar atrezzo sino que hi hagut moments estèticament molt macos i moltissima força a les intencions! Em pregunto les hores que han estat per ordenar tot això! Son varies les ments pensants que li han volgut, tot respectant el format clàssic del musical, donar-li un toc diferent, i se n’han sortit. Es barregen varis temes: […]

Sembla que és cert que hi va haver una trobada Napoleó-josé I a Vitòria quan la guerra de la independència ja havia començat a estendre’s per tota la península i amenaçava al “francès” a retirar-se. Napoleó va veure que es perdia aquesta zona d’expansió i va anar a recolzar i donar suport al seu germà. La diferencia de caràcter entre els dos germans és evident. Napoleó és encarnat per Pau Roca. Ell és fort, ambiciós, arrogant davant d’un germà feble, fràgil i empetitit. David Bagés és Pepe Botella anomenat així sarcàsticament pels espanyols per la seva afició a la beguda. Els dos interpreten a meravella els seus papers. Hi ha un tercer personatge, el mameluc Rustam, esclau de Napoleó interpretat […]

L’Àlex Rigola ens acosta a l’univers de David Mamet amb una adaptació ben diferent d’aquell muntatge que va triomfar al Teatre Lliure ara fa 21 anys. De la impactant escenografia d’aleshores a un espai escènic en format passadís, només vestit amb dos tamborets, el títol guixat al terra i una pissarra que serà l’eix sobre el qual girarà la trama. I és que el director juga a casa i, envoltat d’una incondicional audiència ajustada a l’espai, minimalista, aconsegueix amb el seu talent que els sis actors esdevinguin des de l’inici autèntics gegants. El text, guardonat amb el Premi Pulitzer de teatre l’any 1984, evoca unes hores de pura tensió en la vida laboral de quatre treballadors d’una immobiliària, després que […]

Projecte Ingenu ha tornat a submergir-se en l’univers de Federico García Lorca amb la seva impactant posada en escena de Bodas de Sangre al Teatre Akadèmia. Aquesta no és la primera vegada que la companyia catalana s’enfronta a un text Lorquià; ja el 2015 ens van presentar i adorar una adaptació de Yerma, que va ser molt ben rebuda pel seu enfocament. Amb Bodas de Sangre, Projecte Ingenu torna a explorar l’univers de Lorca amb la seva proposta característica: una combinació de minimalisme escènic i una interpretació visceral. La tragèdia rural de Lorca, marcada per les tensions entre passió i tradició, pren vida en una posada en escena austera, on els actors transmeten amb intensitat els conflictes que creixen fins […]

Als textos lorquians els personatges no diuen sinó que reciten els diàlegs, i Marc Chornet ho ha entomat amb imaginació i perspicàcia per a muntar un Bodas de sangre que arriba a l’espectador com una mena d’acte cerimonial, en cap cas solemne però, ja que conserva la rauxa i la visceralitat d’un dels grans temes lorquians, com ho és l’amor no satisfet, que desemboca en tragèdia. Hi ajuda la brillantíssima labor musical (en molts casos (Neus Pàmies i Mireia Sala canten a cappella moltes de les cançons) a partir de cançons del poeta granadí, així com d’altres com una versió preciosa de la versió que Enrique Morente va fer de Take this waltz de Leonard Cohen. L’espai sonor que dissenya […]

Està basada en una novel·la d’Emmanuel Carrère sobre uns fets reals que el van impressionar. Els fets són tan esgarrifosos que li van deixar seqüeles psicològiques. A ell l’interessava el procés que havia convertit aquell home en assassí. Per acostar-se tant a la maldat humana, va tenir una crisi de fe que es manifesta en les seves novel·les posteriors. El protagonista de la història, Jean Claude Romand, pertanyia a una família catòlica on no dir mentides era la norma però la convivència familiar estava plena de silencis i mentides pietoses. L’angoixa i la tristesa que l’omplia no la va saber explicar i no va voler decebre. La primera mentida en va cridar una altra i així tota la vida. Com […]

Álex Rigola adapta l’obra de teatre amb la qual David Mamet va guanyar el Premi Pullitzer en 1984, reduint-la a la seva mínima expressió. La peça segueix a cinc personatges d’una agència immobiliària al llarg de dos únics dies, en els quals es succeeixen tot tipus de traïcions, robatoris, discussions i, en general, actituds mesquines. Al marge de la ja esperada qualitat d’un text que es deriva de la literatura de David Mamet, Rigola manté a nivell escènic la seva proposta estètica dels últims anys i el que defineix l’essència d’aquest Heartbreak Hotel. Ens referim a la reducció de tots els elements teatrals a la seva mínima expressió. L’única escenografia present són dues cadires, el nom del títol de l’obra […]

Aquesta temporada, i simultàniament, tenim la sort de tenir programades dues obres de David Mamet a BCN: Glengarry Glen Ross i Un matrimoni de Boston a la Villarroel. Àlex Rigola assumeix el repte de tornar a dirigir aquesta obra que ja s’havia representat al Teatre Lliure a l’any 2003. Havia estat estrenada al 1983 al National Theatre de Londres amb la que va guanyar el Pulitzer al 1984 i posteriorment va ser portada al cinema i considerada una de les millor pel·lícules dels anys noranta. Al festival de Venecia Jack Lemmon i Al Pacino també en van sortir guardonats. A l’encant de la sala HEARTBREAK hotel per las seva proximitat amb el públic, s’hi afegeix en aquesta obra l’escenografia minimalista […]