Comprar entrades per a Una bufetada a temps

Després d’haver exhaurit entrades a la Villarroel quasi bé tota la temporada, ho estan fent també al teatre Goya durant el Festival Grec. No és gens estrany perquè ens interpel·la a tothom.

Marta Buchaca sempre ens sorprèn amb temes actuals tractats amb curiositat, molt d’enginy i amb una crítica soterrada a certs temes i actituds: Només una vegada sobre el maltractament i les relacions de poder (2018);  Rita, sobre la mort i l’eutanàsia (2019) o Kramig, sobre les  imperfeccions de l’amor romàntic (2025). Aquesta vegada encara ens ha deixat més sorpresos parlant de l’educació dels nens (infant per ser més genèric)  amb una obra caricaturesca, exagerada i quasi esperpèntica  ja que és l’única manera d’aconseguir un equilibri perfecte entre dues postures antagòniques.

Han passat vuitanta anys de l’educació de la postguerra a l’actual. El punt d’unió són uns avis que han viscut les dues versions i són els que fan remarcar el contrast. De l’educació repressora i autoritària en la que el mestre era el centre de l’ensenyament a una educació centrada en el que aprèn. El que en un principi sembla una millora cap a un ensenyament respectuós i de qualitat es converteix en paròdia quan van apareixent esquerdes.

Ramon Madaula i Montse Guallar són els avis que tot sovint tenen curen del fill d’un únic fill seu. Les diferències ja es fan notar a la primera escena i van pujant de to fins que van apareixent temes i desavinences entre els pares del nen que li estan donant una educació “perfecte”. El desencadenant de tot l’embolic és una bufetada que li dona l’avi al nen després que aquest l’hagués insultat en el curs d’una rebequeria. La resta del repartiment són Marc Rius i Clara de Ramon, els pares del nen que creuen dedicar-li tota la seva atenció i  Eudald Font, el director de l’escola que explica les línies estratègiques i la introducció d'un seguit d’activitats  destinades a l’expressió de les emocions i superar els conflictes.

És una obra còmica que no deixa indiferent, tothom ho ha viscut d’una manera o altre i el públic no para de riure i d’aplaudir en cap moment. Demà acaba. No us la perdeu.

Una bufetada a temps posa sobre la taula el controvertit tema de l'educació. Un nen de 8 anys insulta al seu avi i ell, creient que fa “el que ha de fer”, li pega una bufetada. A partir d'aquí es desenvolupa aquesta comèdia signada per Marta Buchaca plena de girs i situacions reals i inversemblants on tots semblen tenir una raó de pes per a validar la seva postura.

En el paper d'avis Ramon Madaula i Montse Guallar malbaraten experiència sobre l'escenari i, juntament amb Marc Rius, Eudald Font i Sara Diego, juguen amb els temps, les frases i les mirades perquè no s'escapi res. Entre el públic els que estan a favor i en contra d'aquesta bufetada donada gairebé sense pensar i exercint allò que hem aprés, perquè cadascun de nosaltres és qui és gràcies al seu passat.

L'autora reprèn el seu interès pels temes d'actualitat i els aborda amb aquest to irònic i humorístic, sense renunciar a la crítica del sistema educatiu que a vegades pot ser excessivament tolerant amb els comportaments dels més petits.

L'escenari no és un altre que el col·legi del nen i compta amb elements suficients per a contextualitzar i reforçar les escenes que desperten el riure entre el públic. Una obra pensada per a entretenir.

Una bufetada a temps és una comèdia escrita i dirigida per Marta Buchaca que parla sobre l'educació, els valors i els límits de l'autoritat.
Ramon Madaula, Montse Guallar, Marc Rius, Eudald Font i Sara Diego són els protagonistes d'aquesta comèdia. Haig de dir que tots cinc han estat genials, sobretot en Ramon Madaula i la Montse Guallar fent el paper d'avis.

Marta Buchaca posa a debat, passat i present, les eines disciplinàries i els models educatius. Una confrontació generacional davant dues maneres d'entendre i defensar quina és la millor manera d'educar un fill.
No és fàcil ser pare o mare, ja que ningú neix ensenyat. Hi ha moltes maneres d’educar els fills, i cap és cent per cent la millor.
El que és cert és que tots ho intentem fer de la millor manera. Estic segura que als nostres pares els va passar el mateix.
De fet, jo vaig dir que ho faria millor que ells. El temps m'ha ensenyat que estava en moltes coses equivocada.

Segurament hi ha coses que són millor ara que abans, i a l'inrevés.
El que queda clar és que tots volem el millor pels nostres fills: que esdevinguin persones completes, educades amb valors, i el més important de tot, que siguin felices.

Si teniu ganes de riure i passar una bona estona, aquesta és una molt bona opció.