Sovint, en la comèdia en clau realista del tàndem Carmen Marfà i Yago Alonso hi destaca un element insòlit: contactes amb el més enllà a La presència, formes d’enterrament irreverents a Mesures Extraordinàries o un comentari amb gens de tacte a La pell fina. A Ovelles, estrenada a la Sala Flyhard el 2018, aquest element insòlit són les cinc-centes dotze ovelles que un trio de germans urbanites hereta sense saber què fer-ne. Ara, set anys després de l’estrena, Ovelles torna a l’Espai Texas, cada cop més consolidat des de la seva reobertura el 2023. Perquè el nou Texas s’ha proposat recuperar clàssics contemporanis de la dramatúrgia catalana, una iniciativa encomiable i necessària.
Ho corrobora Albert Triola, actor present al muntatge des de l’estrena: “Les obres cada vegada duren menys i quan una obra té èxit fa molta il·lusió recuperar-la i que pugui tenir més vida”. La reestrena al Texas satisfarà els espectadors que més d’un cop han preguntat a Marfà i Alonso si es tornaria a fer i, a més, acostarà l’espectacle al muntatge original de la Flyhard, que també és una sala amb platea a dues bandes. Per a Triola, aquesta disposició fa l’experiència del públic encara més íntima i vibrant: “És aquesta sensació que tens el públic a sobre i veuen els petits detalls”.
Els espectadors que vagin a veure Ovelles, entre el 25 de setembre i el 16 de novembre, gaudiran d’una comèdia que també els farà pensar: “És una peça que trobo que està molt ben construïda, és un engranatge perfecte, però no és només una comèdia que fa riure, sinó que té alguna cosa més, té un punt dramàtic”, apunta Triola. En efecte, amb aquesta obra els seus autors van voler reflectir les conseqüències de la crisi econòmica per parlar de “com havia afectat la nostra generació, que se suposava que havíem de tenir feines estables i que la nostra vida havia d’anar millor”, una generació, però, que a la dècada del 2010 “va començar a tenir clar que viuria pitjor que els seus pares”.
El que resulta interessant, per a Marfà i Alonso, és la vigència d’un text que quan el van escriure els va semblar molt vinculat a un moment concret: “El fet de tornar-la a fer ens ha fet veure que nosaltres quan la vam escriure ens semblava que la crisi havia passat i en realitat vivim en una crisi des d’aleshores, perquè tampoc hi ha gaires feines estables, tot és molt precari, i hi ha gent compartint pis o a casa els pares amb quaranta anys”. Ara, els tres germans protagonistes hauran de decidir un cop més si canvien de vida i aprofiten l’herència animal que els cau a sobre (amb la consegüent revelació dels pocs coneixements que tenen sobre la vida al camp) o continuen com fins ara. Els donaran cos Albert Triola, Gemma Martínez, que s’alternava amb Sara Espígul al muntatge original, i Ramon Pujol, que s’incorpora a aquest trio familiar que ens farà tant riure com reflexionar.
Més informació, imatges i entrades:
