Sinopsi

En un entorn de crisis trepidant, les necessitats no cobertes són les bàsiques; menjar, un lloc on poder dormir. Moltes persones, al Mississipí dels anys 30, sense res i sense cap tipus d’ajuda del govern, intenten sobreviure. En aquest entorn, una perversió més, una nova manera de fer diners és converteix en el nou divertiment de la societat: Les maratons de Ball. Durant setmanes els concursants hauran de ballar sense parar, només descansant 15 minuts cada hora. Fins que caiguin rendits

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Oi que maten els cavalls?

A partir d'aquesta novel·la, després pel·lícula (en castellà: Danzad, Danzad, Malditos), una companyia molt jove ha posat en escena aquesta demolidora història situada als anys de la gran depressió americana i se n'han sortit prou bé. Van ser primer premi del Cicle de Creació Escènica DespertaLAB 2015. Una colla de parelles participen en una marató de ball en la que només es descansa una mica cada dues hores... durant setmanes; per un premi important econòmicament, tot i que molts hi participen perquè els donen 7 àpats al dia. Així de fotut era aquest somni americà dels anys posteriors del crack del 29.

http://www.blocdenkbrota.blogspot.com.es/

07/08/2015
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Quin és el límit de la condició humana?

Apunteu be el nom d’aquesta companyia “Menú teatral”, perquè venen molt forts.

Diumenge vaig anar al Teatre Gaudí a veure “La Pista”, una proposta que feia dies que li anava al darrera i per falta de temps, una mica més i se m’escapa.

L'obra va guanyar la cinquena edició de la Beca Desperta de la Nau Ivanow i s'ha representat dins del DespertaLAB. Des que vàrem descobrir aquest cicle intentem anar a veure algunes de les propostes que es fan, realment sempre hem sortit molt impressionats de la qualitat d’espectacles que es representen i que malauradament passen desapercebuts per una gran majoria de públic.

Jaume Viñas s’ha basat en la pel·lícula “Danzad Danzad Malditos” de Sidney Pollack, la novel·la “They shoot horses, don’t they?” d’Horace McCoy i documentació de l’època, per endinsar-se a les maratons de ball dels Estats Units durant els anys 30. La crisi econòmica i les contínues sequeres van tenir un efecte devastador per a l'estat, les persones buscaven la manera de sobreviure i les maratons de ball es van convertir en l’esperança de moltes persones.

Quin és el límit de la condició humana? Els participants estan disposats a passar dies sencers sense parada ballar a canvi de menjar i l'esperança de guanyar un premi sucós. A poc a poc el cansament es va apoderant dels participants. El públic vol espectacle, emoció,..., al preu que sigui. Els concursants els serveixen de diversió, contra més sigui el seu sofriment més públic. Enveges, rivalitats, gelosies, desconfiança, desesperació, humiliació,... els patrocinadors busquen negoci, la més popular, la coixa, ..., tot s’hi val.

Les interpretacions han estat molt, molt aconseguides. La seva degradació física i psíquica és espectacular. Me’ls he cregut, m’han fet patir. Felicitats Aïda Bellet, Boris Cartes, Oriol Escalé, Oriol Guillem, Marc Joy, David Maqueda, Marina Mulet, Núria M. Montes i Joana Sureda.

No us ho perdeu aquesta petita joia !!!!!

21/07/2015
josep maria bes aragones

Hi vam anar el passat dijous 30, ens va agradar molt, la interpretació dels actorsens va fer sentir el patiment dels personatges, es va fer curt.
Ho recomano

01/08/2015
Hebert Parodi

“La pista”, la de ball i la que algun persontatge va deixar caient i ens permet entreveure qui són i què fan allà.
Una obra sobre la crua realitat de la Gran Depressió que va fer néixer les maratons de ball. Potser falta una mica de context per entendre perquè alguns s’hi deixaven la salut, la dignitat, la vida, o no tenien més alternativa que participar-hi (recordeu “Las uvas de la ira”?). Durant dies i dies els veiem ballar i arrossegar-se emocionalment davant el públic que pagava per veure com gent encara més pobre que ells feia el que fos per unes monedes.
Obra coral on no es pot destacar cap interpretació perquè totes són molt, molt bones, gens fàcil d’aconseguir. Els personatges que no han de despertar gaire simpatia, els febles, els somniadors… tots són perfectament creïbles. La música i la senzillesa del vestuari són fidel reflex del que es vivia llavors i de seguida et trasnporten a aquella dècada d’una manrea realista. I impressionant el treball dels actors, la seva transformació física, el passar d’exultants a extenuats en una hora on gairebé fas teu el seu cansament.
En definitiva, molt de talent i professionalitat per part d’una jove companyia. D’aquelles obres que s’han de veure.

26/07/2015
Llorenç Prats Canals

Molt fluixa. Es tracta d’una vaga adaptació, gens teatral, de l’esplèndida novel·la d’Horace Mv Coy “Oi que maten els cavalls?”, que, per cert, no s’esmenta per en lloc. El text no té cap noció del tempo, és pretensiós i sovint gratuït. El muntatge tòpic i antic. La interpretació, una mica de fi de curs, no té un nivell professional, en general, tot i que hi ha algun moment en què algú aconsegueix fer creïble algun dels transcendentals monòlegs que sovintegen. Llegeixin la novel·la o vegin la mès que solvent adaptació cinematogràfica “Danzad, danzad, malditos”. Hi sortiran guanyant.

16/07/2015
Yolanda Castilla

De verdad!!! sin ninguna duda que la recomiendo!!!
Esta genial nos ha gustado muchísimo.
Los actores, la trama la puesta en escena para nosotros un 10.
Fue un lujazo ir a verla a esta sala pequeñita ya que es como muy acogedora.

27/06/2015

Deixa la teva opinió