Amb més d’un milió d’espectadors i quinze anys de trajectòria als escenaris, Burundanga ha acabat convertint-se en una de les comèdies més populars de Jordi Galceran. El text de l’autor d’El mètode Grönholm i El crèdit continua incombustible a la cartellera de l’Eixample Teatre.
La història comença quan la Berta descobreix que està embarassada del seu xicot, en Manel. Abans d’explicar-l’hi, però, necessita saber si ell l’estima prou per afrontar plegats el que vindrà. La seva companya de pis, la Sílvia, creu haver trobat la manera de sortir de dubtes: administrar-li burundanga, una substància que anul·la la voluntat i provoca una sinceritat sense filtres. L’experiment dona resultat, potser massa. La confessió d’en Manel posa al descobert una veritat molt més compromesa que els dubtes sentimentals de la Berta i desencadena un enrenou de mentides, equívocs i visites inesperades. Perquè saber què pensa realment la persona que tens al costat pot resoldre una incertesa, però també complicar-te definitivament la vida.
Una fórmula que continua funcionant
Quan va començar a escriure-la, Galceran volia construir una comèdia romàntica al voltant d’una pregunta: què és el pitjor que podries descobrir sobre la persona que estimes? La trobada casual amb informació sobre la burundanga li va proporcionar el mecanisme teatral que necessitava. “Vaig pensar que donava molt de joc, com la poció màgica d’El somni d’una nit d’estiu”, explica el dramaturg.
Estrenada el 2011, Burundanga s’ha convertit en una de les comèdies més longeves de la cartellera estatal. La seva eficàcia rau en un engranatge construït a partir d’un secret que en destapa un altre i d’uns personatges obligats a improvisar per evitar que la situació se’ls escapi definitivament de les mans. “Parla del que estàs disposat a perdonar per amor”, resumia Galceran.
La peça respon també a la manera d’entendre el teatre del dramaturg: una única localització, pocs personatges i una trama que avança a través del conflicte i la paraula. “Com més fàcil i concentrat, millor. Si es pot fer en un acte, no ho faig en dos; si es pot fer en un escenari, no ho faig en dos, i si pot ser en temps real, millor que amb interrupcions”, afirma. Una aparent senzillesa formal que deixa tot el pes en els intèrprets, el ritme i una successió de girs calculada perquè cada intent de solucionar l’embolic n’obri un de nou.
Després d’estrenar-se a Madrid, l’obra va arribar a Barcelona el 2012 amb una producció de la Sala Flyhard i La Villarroel dirigida per Jordi Casanovas. Més d’una dècada després, la seva combinació d’amor, secrets i conseqüències inesperades continua trobant el seu públic.
Més informació, imatges i entrades aquí:
