Nina al llibre i Mina Owczyńska a la vida real, la mare de Romain Gary (Kacew) és la veritable protagonista de La promesa de l’alba (La Promesse de l’aube, 1960). Actriu russa oblidada quan Gary escriu l’obra homenatge, Nina havia estat una dona exuberant i visionària, una jueva de l’Europa de l’Est a qui les guerres i l’exili van truncar les ambicions artístiques, però no pas la voluntat de sobreviure i de veure triomfar el seu fill en tots els àmbits. L’èxit d’ell serà el somni i la venjança d’ella: davant les humiliacions i els patiments que va viure des de petita, com a dona i com a jueva, el seu fill ha de ser un gran escriptor, un gran artista i un bon diplomàtic. Kacew-Gary s’hi convertirà, però aquesta promesa d’un futur de glòries esdevindrà, sovint, també una càrrega que ultrapassa els límits de l’amor que una mare pot sentir pel seu fill.

Josep Maria Flotats porta ara aquesta relació al Teatre Romea, on adapta, dirigeix i interpreta La promesa de l’alba, amb traducció al català de Salvador Oliva. Després del seu pas pel mateix escenari amb Voltaire/Rousseau. La disputa, l’actor va tornar a la novel·la mentre buscava una història que li vingués de gust compartir amb el públic. La lectura el va atrapar de nou: “Vaig començar a rellegir-la a casa i no em vaig aixecar fins que la vaig acabar”, va recordar durant la presentació de l’espectacle.
La novel·la, traduïda al català per Jordi Martín Lloret i publicada per Angle Editorial aquest 2026, ressegueix en tres parts aquesta relació maternofilial obsessiva i excèntrica per Vílnius, Varsòvia, Niça, Gran Bretanya, Algèria, Marroc i Líbia, entre altres llocs. És tant un homenatge a la seva mare com un intent de l’autor d’alliberar-se de les pressions d’un amor incondicional però impossible, i d’una infantesa i joventut dedicades a convertir-se en l’home que ella havia imaginat. Amb humor i tendresa, Gary escriu una biografia doble: la de qui va projectar aquella vida extraordinària i la de qui va haver de viure-la.
L’adaptació de Flotats incorpora també fragments d’altres llibres i entrevistes de l’escriptor. L’actor ha seleccionat i enllaçat aquests materials per construir un text propi que troba en la novel·la el seu punt de partida. La proposta permet, a més, reconèixer alguna cosa de la seva relació amb l’ofici: els records de les persones i els personatges que l’han acompanyat durant dècades també intervenen en la seva manera d’acostar-se a Gary.
Flotats es reconeix en Gary
“Les memòries d’un actor són els personatges que ha habitat”, va afirmar a la roda de premsa. Tot i que li han proposat moltes vegades escriure les seves, Flotats prefereix parlar de les vides que ha interpretat i de com l’han ajudat a entendre la pròpia. A escena encarna Gary en diferents etapes, però també dona presència a la seva mare i a l’entorn que l’envolta. Per definir aquesta interpretació en solitari, proposa una imatge musical: “una ària d’òpera sense música”.
L’elecció de l’escriptor té també una raó personal. Flotats reconeix en els seus llibres la societat francesa i l’ambient cultural que va conèixer durant la seva trajectòria a França. Tot i que mai no es van arribar a conèixer, sent propers alguns dels referents i les experiències que Gary relata. “Seria incapaç d’escriure com ell, per això la meva il·lusió és servir-lo”, va explicar.
Aquest vincle acompanya el seu retorn al Romea, on l’espectacle es pot veure fins al 13 de desembre. La història d’una mare convençuda del talent del seu fill arriba així a l’escenari a través d’un actor que hi troba motius per continuar interpretant: l’agraïment envers els qui ens han format i la dificultat de viure a l’altura del que esperaven de nosaltres.
Més informació, imatges i entrades: