Amb
JUSTÍCIA, el seu autor
Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la
sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat
dirigida per Josep Maria Mestres, amb
un repartiment de luxe i amb una
espectacular escenografia i posada en escena.
JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats.
Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és
un thriller i un melodrama familiar, dotada d'un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on
conviuen paral·lelament tres temps narratius i provoca que hi hagi
escenes que es presentin entretallades i en el mateix moment, però
molt fàcils de seguir per part de l'espectador.
Assistim a la festa de jubilació d’una personalitat brillant de les institucions catalanes,
jutge i diputat, en Samuel Gallart, que ha gaudit d’una carrera política molt destacable per la que ha rebut, fins i tot, la Creu de Sant Jordi.
Ell, jutge, s’enfronta a la seva pròpia sentència.
Guillem Clua ens presenta tots els personatges que acompanyen Samuel Gallart (
Josep Maria Pou) el dia de la seva jubilació i li reten un sopar d’homenatge. Són els membres de la seva família, la seva dona Aurora (
Vicky Peña), el seu fill Joan (
Roger Coma) i la seva nova parella Yolanda (
Anna Ycobalzata), la seva filla Judit (
Anna Sahun) el seu marit Emili (
Pere Ponce) i els seus fills Sammy (
Alejandro Bordanove) i Júlia (
Katrin Vankova). També estan convidats al sopar el capellà amic de la família Mossèn Ricard (
Manel Barceló) i Jacob (
Marc Bosch) el cuidador del jutge.
Però també dona veu als personatges que al llarg de la seva vida ha estimat o l'han estimat, la seva àvia Raquel (
Vicky Peña), la seva mare Dolors (
Anna Sahun), el seu pare Artur (
Pere Pons) i l'Ignasi (
Marc Bosch) i aquells que han tingut influencia en la seva trajectòria professional com el conseller Garcés (
Manel Barceló). En total són
una vintena de personatges interpretats pels deu actors que conformen l'elenc actoral.
JUSTÍCIA ens explica
la vida d'aquest influent personatge (a la roda de premsa volen deixar clar que no es tracta de cap biografia encoberta, que és
un relat totalment fictici), però
també ens explica una part de la nostra història com a país.
JUSTÍCIA és una proposta que
exigeix molt dels actors física i emocionalment, amb un gran compromís.
Unes interpretacions que ens han semblat extraordinàries amb una gran dosi d’entrega i sinceritat que els fa absolutament versemblants. Cal destacar que
dos dels joves actors debuten amb aquesta obra, la Katrin Vankova i en Marc Bosch. Transita temps diversos, realitzant
un recorregut al llarg de vuitanta anys, que abasta cinc generacions diferents i
on els diàlegs juguen amb la simultaneïtat, la superposició i l'equivoc. A tot això cal afegir
una escenografia absolutament espectacular de Paco Azorín que complica una mica més "la vida" dels actors amb la seva inclinació que en alguns moments arriba fins al 33%.
El vestuari de
Gabriela Salaverri, la caracterització de
Noemí Jiménez, la il·luminació d'
Ignasi Camprodón i el so de
Jordi Bonet fa que, amb la interpretació, el text, la direcció i la posada en escena,
augurem, sense por a equivocar-nos, que
JUSTÍCIA serà un dels grans èxits teatrals de la temporada.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
Si fuera posible eliminar los últimos 15 minutos, en mi opinión sería una de las mejores producciones del TNC. La obra tiene contenido suficiente sin necesidad del final
Interessant obra encara que desigual.
El text potser és massa ambiciós temàticament. Això fa que es dispersi bastant en els temes que toca (ambició política, corrupció, hipocresia, relacions familiars i personals, sexisme, homosexualitat…), abordats en algun cas amb certa superficialitat i algun que altre tòpic. L’obra, tot i això, aconsegueix mantenir força bé l’atenció, amb recursos com la simultaneïtat dels diàlegs en una mateixa escena, el llenguatge col·loquial i certes dosis d’humor.
Posta en escena interessant on és evident el cost de producció (les produccions de la Sala Gran sempre ho són): inclinació i grandiositat de l’escenari, diversos espais que faciliten la simultaneïtat d’escenes…
El millor al meu parer és la interpretació, amb tres generacions d’actrius i actors en escena i una evident jerarquia de papers en què sobresurt la Vicky Peña pel seu geni interpretatiu. Magnífica en aquest sentit la tasca de la direcció.
Recomanable.
Nos encontramos ante Samuel Gallart. En la fiesta de jubilación. Él ha sido un gran juez y su familia le prepara una cena para celebrar el gran día.
Durante esa noche Samuel deberá enfrentarse a todos sus recuerdos, a sus errores en la vida, a susdecisiones. En cierta manera será juzgado por toda su vida!
Tengo que reconocer que la obra me ha encantado. No es perfecta. Lo sé! Pero he disfrutado como un enano y no quería que acabara nunca. A pesar de sus 3 horazas…
El plantel de actores y actrices es extraordinario. Todos lo hacen de maravilla y la historia es un drama que te va atrapando poco a poco hasta que todo llega a un nexo común que te deja pegado a la butaca.
Como fallos tengo que decir que la escenografía inclinada no me ha parecido muy acertada. Bastante espectacular pero se veía que los actores sufrían bastante al tener que estar desplazándose por ella. No tiene que ser cómodo.
Tampoco me ha gustado demasiado ese final tan precipitado. Creo que la historia necesita un poco más de desarrollo para que quede perfecta. Pero entiendo que con 3 horas de obra ya quisieran ponerle un final! Jajajaja
Intuyo que va a ser uno de los éxitos de la temporada. Así lo espero porque la he disfrutado muchísimo.
Y Voto por una secuela teatral para aclarar las tramas abiertas JAJAJAJA