Entrades exhaurides

A Jauría de Jordi Casanovas la dramatúrgia es construeix a partir de les transcripcions del judici realitzat a La Manada, construït amb fragments de les declaracions d’acusats i denunciant publicades a diversos mitjans de comunicació.

Sinopsi

3 a.m. del 7 de juliol de 2016. Festes de San Fermín. Ells són cinc amics que es fan dir “La Manada”. El més jove,i membre recent,ha de passar per un ritual d’iniciació. Després de creuar-se amb una noia al centre de Pamplona, s’ofereixen per acompanyar-la al seu cotxe, aparcat als afores de la ciutat. Durant el camí un d’ells aconsegueix accedir al portal d’un edifici i crida a la resta. Agafen a la noia i la fiquen dins.

Aquesta obra va ser creada a partir de les transcripcions del mediàtic judici que es va fer entre 2017 i 2019, amb fragments de les declaracions dels acusats i la denunciant publicades a diferents mitjans de comunicació. Una ficció documental que ens permet viatjar per la ment de la víctima i els seus agressors. Un judici on la denunciant és revictimitzada, obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual a la nostra societat. Un judici que va marcar un abans i un després.

Durada:
85 minuts

Idioma:
Castellà
Català

Properes actuacions Teatre Romea, Barcelona

ABRIL

Avui

20:00h

Diumenge 28

18:00h

Dimarts 30

20:00h

MAIG

Dimecres 1

18:00h

Dijous 2

20:00h

Divendres 3

20:00h

ABR.

Avui

20:00h

Més

Menys

ABR.

Dg 28

18:00h

Més

Menys

ABR.

Dt 30

20:00h

Més

Menys

MAIG

Dc 1

18:00h

Més

Menys

MAIG

Dj 2

20:00h

Més

Menys

MAIG

Dv 3

20:00h

Més

Menys

MAIG

Ds 4

20:00h

Més

Menys

MAIG

Dg 5

18:00h

Més

Menys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

El teatre com a denúncia social per millorar el món

El teatre beu de la realitat per fer-ne ficció o per fer-ne denúncia social. I els espectadors entenem el que s'hi explica perquè hi veiem reflectides (alguns aspectes de) les nostres vides. A "Jauría" la denúncia social per millorar el món comença des del moment que l'obra vol explicar què va passar els Sanfermines del 2016 quan cinc homes van cometre un delicte continuat de violació en grup amb tracte vexatori cap a la víctima. El 2019 el Tribunal Suprem va condemnar per unanimitat que els violadors compleixin una pena de 15 anys de presó.

El relat dels fets comença des que la noia, de 18 anys, de Madrid, que havia arribat a Pamplona amb el cotxe d'un amic, s'asseu en un banc de la plaça del Castillo per descansar, i comença a parlar amb un home que estava assegut a l'altre extrem del banc. A partir d'aquí es descabdella els fets, explicats a l'escenari amb molta claredat, fins arribar a un escenari intimidatori, en què l'agafen per entrar a un portal d'un bloc de pisos quan ella en cap moment havia donat consentiment els actes sexuals. Després l'acció continua amb els judicis i sentències posteriors (fins a tres, l'última, la del Tribunal Suprem) i detalla els tràngols pels quals va haver de passar la jove.

Fins aquí l'acció, coneguda mediàticament, perquè els mitjans de comunicació es van fer ressò del cas que ha tingut tantes conseqüències posteriors, entre aquestes l'aparició d'una llei, però torno a l'obra, escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Miguel del Arco. A l'escenari, els cinc actors homes representen diversos papers de l'acció, alguns d'ells amb més protagonisme que d'altres. Els esmento: són Carlos Cuevas, David Menéndez, Artur Busquts, Francesc Cuéllar i Quim Ávila. En destaco també l'esforç per reproduir l'accent sevillà, origen dels agressors. La víctima està representada amb molt d'encert per Àngela Cervantes. Sap transmetre el caràcter de la jove de 18 anys, que no va arribar a malpensar en cap moment del que li podria passar si parlava amb desconeguts.

Només hi ha un moment en què l'acció narrada, trepidant, es paralitza i entra en cercles de disgressió, que és el moment en què hi ha els judicis. Probablement l'obra reflecteix bé la paràlisi que va provocar les dues sentències prèvies a la definitiva, la del 2019, però l'obra decau en intensitat, i fins i tot hi ha un moment que en efectivitat narrativa. Però, malgrat això, l'obra és excel·lent, posa a l'escenari personatges extrets de la realitat, els fa parlar a partir de les mateixes frases que van emetre als judicis, que el dramaturg Jordi Casanovas ha extret dels mitjans de comunicació, i acaba fent una denúncia social de les millors que es puguin fer. Denúncia social necessària, que tant de bo arribi a veure molta gent, perquè només amb la comprensió dels fets, es pot aconseguir millorar el món.

20/04/2024 - Teatre Romea
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No les dejeis ganar a ellos

Jauría: conjunto de quienes persiguen con saña a una persona o a un grupo.

Manada: conjunto de ciertos animales de una misma especie que andan reunidos

Jauría es va estrenar a Madrid al 2019.És una ficció documental creada a partir de les transcripcions del mediàtic judici que es va fer entre 2017 i 2019, amb fragments de les declaracions dels cinc acusats (José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Jesús Cabezuelo) i la denunciant en el judici de “La Manada”, sobre els fets que van succeir a Pamplona, publicades a diferents mitjans de comunicació.

Jordi Casanovas ha escrit el text d’aquesta obra i Miguel del Arco s’ha encarregat de la direcció.

El muntatge compta amb un elenc d’excepció format per Ángela Cervantes, Quim Àvila, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, David Menéndez i Carlos Cuevas, que fan un treball extraordinari. Tot sembla tan creïble que provoca una gran incomoditat als espectadors.

Es tracta d'una ficció documental que ens permet viatjar per la ment de la víctima i els seus agressors. Un judici on la denunciant és revictimitzada, ja que es va veure obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d'agressió sexual a la nostra societat. Un judici que va marcar un abans i un després, I que va inspirar una nova Llei de Llibertat Sexual, camvis en el Codi Penal i importants debats entre el "no és no" o el "sóls sí és sí".

Recordo que quan va sortir aquesta notícia als mitjans informatius em va impactar moltíssim, però haver-la vist a escena, ha estat de les vegades en què més malament ho he passat al teatre.
Sí, Jauria és una obra molt dura, incòmoda, però penso que és del tot necessària.

"No podemos olvidarnos que la lucha debe seguir y debemos ser el cambio que queremos en la sociedad, ya que esto le ha supuesto la vida a muchas compañeras.
Recordad contarlo, no les dejéis ganar a ellos".

11/04/2024 - Teatre Romea
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Dramatitzar l’horror

Per misteris de la producció teatral que mai sabrem del cert, la primera versió de Jauría de l’any 2019 mai va arribar a Barcelona. Va passar fugaçment per Figueres, però el cert és que molt pocs espectadors catalans van poder gaudir de la versió protagonitzada per María Hervás. I em crida l’atenció perquè aquella estrena, en un moment en el que el cas encara cuejava i acaparava titulars de diversa índole, va suposar un revulsiu i un èxit molt important a la capital espanyola i també a altres ciutats.

Ara arriba aquesta versió dirigida igualment per Miguel del Arco però amb un repartiment totalment nou, format íntegrament per intèrprets catalans. La versió ha sofert pocs canvis respecte a la que es va estrenar el gener del 2019, però el temps i alguns dels fets ocorreguts des d’aquell moment sí que s’han incorporat i també afecten a la visió dels espectadors davant del que estan veient. I és que l’elevació de les penes de 9 a 15 anys es va produir més tard de la data d’estrena... i les peticions de reducció de pena per part dels condemnats a causa del forat legal de la llei del “sí és sí” van ser molt posteriors. Tot plegat, aparegui o no al text de la peça, afecta forçosament a la visió global d’un cas judicial que va ser molt mediàtic i que va canviar per complet la manera de percebre –sobretot judicialment- les agressions sexuals.

La dramatúrgia de Jordi Casanovas es basa en les declaracions dels cinc acusats i la denunciant en el judici de La Manada. Segons es diu al començament, s’han teatralitzat les situacions i s’han reduït algunes parts però no s’ha afegit res que no aparegués en el sumari. El resultat és una dramatúrgia hàbil i descarnada que ajuda a dramatitzar els fets. No és fins que apareixen les togues que som conscients de la procedència de tot plegat, de que tot allò va ser dit dins d’un tribunal. I és llavors també quan som conscients de la revictimització i del duríssim camí de la demandant en un periple legal que va durar anys.

La interpretació d’Àngela Cervantes és realment meritòria i esfereïdora. Imaginem la duresa d’entrar cada nit a la pell d’un personatge com aquest, aguantant situacions d’humiliació i d’impotència. Al costat d’ella, una bona colla dels actors joves més interessants del teatre actual: Carlos Cuevas, Quim Àvila, Francesc Cuéllar, David Menéndez i Artur Busquets. Un conjunt molt compenetrat i coherent que ofereix un dels documents més dolorosos de la cartellera actual.

11/04/2024 - Teatre Romea
Markos Goikolea
Teatre Barcelona

Cru document

Aquesta obra documental de Jordi Casanovas retrata el mediàtic cas de La Manada que fa pocs anys va posar sobre la taula el tema del consentiment sexual a Espanya, generant un abans i un després en el marc jurídic del país i un cru retrat de la nostra societat patriarcal.

Com ja va fer l'autor amb “Ruz-Barcenas”, obra escrita a partir de la confessió de l’extresorer del PP, Casanovas torna al teatre verbatim i parteix de les declaracions de la denunciant, els acusats, jutges, advocats i fiscals per a teixir un text a partir de fragments reals sense una paraula de ficció. Així, crea un cru document que mostra la violència del succés en la seva forma més descarnada. L'únic posicionament pot trobar-se en la dramatització i selecció dels fragments, així com en un ús efectiu de la música.

La direcció a càrrec de Miguel del Arco manté aquesta cruesa des dels fets succeïts a les festes de Pamplona, amb cançons festives que es resignifiquen amb una enorme violència com és el cas de la mítica cançó de la Carrà i la seva “qué fantástica esta fiesta con amigos y sin ti”, fins al judici on assistim a una segona agressió per part dels jutges i magistrats del cas. L'espai de Alessio Meloni és minimalista i fred, amb una petita cabina al fons i cinc cadires que serveixen per a transitar pels diferents capítols de la història.

Ángela Cervantes és l'encarregada de liderar un magnífic elenc d'intèrprets i s'enfronta a un complicat repte que supera excel·lentment. Els cinc homes, interpretats per David Menéndez, Carlos Cuevas, Artur Busquets, Francesc Cuéllar i Quim Ávila alternen els seus papers entre victimaris i advocats o jutges, fet que resulta especialment poderós a l'hora de retratar un sistema judicial podrit i agressor que qüestiona a la denunciant fins a convertir-la en acusada. Un entramat de camaraderia masculina que es protegeix a si mateixa i que l'obra sap deixar en evidència a la perfecció.

Afortunadament, el discurs de la fiscal, també interpretada per Cervantes, i el clam social que escoltem en off serveixen de contrapunt per a mostrar una societat que exigeix un canvi i una justícia real. Esperem que obres com aquesta contribueixin a que el clam creixi, arreli i asseguri un canvi efectiu a tots els nivells.

11/04/2024 - Teatre Romea
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Ells són persones normals

Vaig anar a veure Jauría amb certa recança ja que la víctima ha estat exposada a tots els mitjans d’Espanya i a un procés judicial obert i no teníem dret a la seva revictimització. Quin és el sentit de portar al teatre la reproducció d’uns fets tan reprovables i alhora tan escampats mediàticament? Tant ella com els seus agressors hauran d’haver donat el seu consentiment per pujar els seus noms i cognoms als escenaris.

Jordi Casanovas és l’autor i dramaturg d’aquest documental sobre els fets ocorreguts durant les festes de San Fermin a l’any 2016. Hauria tingut l’impacte emocional, divulgatiu i educatiu si l’obra fos pura ficció i no la descripció d’uns fets reals coneguts per tothom? Probablement no. I aquest és el motiu pel qual he transformat la meva recança en servei a la crítica i en comprendre l’esforç que fa l'obra per canviar el pensament d’una part important de la societat.

La descripció és d’una realitat mil·limetrada ja que s’ha basat no en les sentències sinó en les declaracions detallades de la víctima i victimaris durant el judici. Miguel del Arco en fa una posada en escena senzilla, minimalista però minuciosa. Crea un espai angoixant on van succeir els fets i juga amb cinc cadires de manera versàtil com també són versàtils els sis intèrprets que passen de victimaris a jutges, de víctima a fiscal.

La defensa dels acusats es basava en la manca de resposta pet part de la víctima la qual cosa va suposar una sentencia condemnatòria d’agressió sexual. Àngela Cervantes representa el prototip de víctima col·lapsada, incapaç de defensar-se, impossibilitada per cridar o plorar. La defensa dels agressors va ser aferrissada per trobar els màxims atenuants possibles. Els intèrprets dels agressors (Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, David Menéndez i Carles Cuevas) molt posats en el seu paper de festa i alegria no entenen de què se’ls acusa. Ells són persones normals. La pressió social va fer que es portés al Tribunal Suprem el qual va sentenciar una condemna més llarga perquè es va considerar que havia estat una violació múltiple amb coacció i intimidació.

L’interrogatori per part del Ministeri Fiscal a la víctima és un clar exemple de la manipulació que es pot fer d’uns fets que no es poden defensar en una societat en la que les lleis les fan els homes, la justícia la imparteixen els homes i les dones són les culpables i no les víctimes de les seves agressions.

Encara faran falta més representacions públiques, més obres de teatre, més víctimes fins que els agressors deixin de considerar aquestes accions com normals.

10/04/2024 - Teatre Romea
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Sobreviure per viure

Hi ha històries i moments que canvien el rumb de la vida d’una persona, a vegades és a més d’una que li provoca un terrabastall que fa que mai res tornarà a ser igual. En ocasions, aquests fets arriben en un període en què la societat ha de fer un pas endavant, plantar cara i dir en veu alta que n’hi ha prou.

Aquesta ficció documental està creada a partir de les declaracions dels cincs acusats i la denunciant en el judici de “La Manada” sobre els fets succeïts a Pamplona la nit del 6 de juliol de 2016. Amb aquestes transcripcions, Jordi Casanovas elabora, com l’orfebre expert que és, un relat difícil i complex de construir amb el qual va estructurant la nit dels fets, la posterior denúncia, el judici i la sentència.

Un muntatge cru i dur orquestrat magníficament per Miguel del Arco absorbeix a l’espectadora. Tot i la dificultat d’entomar allò que es mostra a l’escenari, i amb una advertència de saber-se coneixedor del cas, el públic s’enfronta a l’obra amb totes les pors possibles per haver de reviure uns fets que, tot i no ser propis, se senten com a tals.

Del Arco fa un treball minuciós en la posada en escena, la coreografia dels personatges i el repartiment del moviment a l’espai. A poc a poc, i sense que s’adoni, l’espectadora va copsant i sentint la intimidació de cada paraula, de cada tocament i de cada humiliació que explica la víctima. Aquesta subtilesa de les interaccions entre els acusats i també envers la noia, per part d’ells i dels advocats defensors, va creant un pòsit que es va enquistant en l’estómac del públic, provocant un afogament metafòric que apropa encara més a la història. Costa de ser-hi, però és imprescindible i necessari no obviar res.

El marc escènic és excel·lent, un quadre sobri i auster que transmet la cruesa del relat, que s’ajuda d’un disseny sonor i d’il·luminació triat al detall perquè cada element específicament formi part d’un tot que eleva la producció.

Però aquesta obra no es pot descriure mínimament sense parlar de la i dels intèrprets, començant per Ángela Cervantes que està immensa. L’esquinçament del seu personatge persegueix durant tota la narració i és Cervantes qui transmet cada ofec i cada llàgrima com si fossin pròpies. Posa veu de manera honesta i molt transparent a un dolor creixent, que va molt més enllà de les paraules. És increïble com desapareix l’actriu per deixar el focus en el testimoni.

Quim Àvila, Artur Busquets, Francesc Cuéllar, Carlos Cuevas i David Menéndez porten a escena un treball minuciós, amb unes interpretacions autèntiques i properes que, fins i tot, busquen la complicitat del públic. Com a acusats, advocats o jutges, cada canvi de rol comporta un gir de rosca a una feina esgotadora.

No hi ha dubte que hi ha una entrega absoluta en les interpretacions i s’agraeix infinitament per part de l’espectadora.

Sobreviure a aquesta agressió va fer que la víctima pogués explicar-ho, denunciar-ho i intentar tornar a viure. Que el teatre sigui l’altaveu d’aquelles que no poden expressar-se és un alleujament.

09/04/2024 - Teatre Romea
Josep OS

Tenia moltes ganes de veure’l i ahir ho vaig poder fer a l’Auditori de Sant Cugat. Es tracta d’un espectacle de teatre document amb un text brillant i molt ben estructurat fet de fragments de les declaracions dels acusats i la demandant de la violació grupal que va tenir lloc a Pamplona conegut per la Manada i que ha escrit Jordi Casanovas i dirigeix de manera impecable Miguel del Arco, aconseguint que des de la potent escena inicial i fins al final, t’atrapi i no decaigui ni un instant. El relat de la víctima amb una fragil veu fruit de la por i el dolor que està vivint, i no tan sols en aquest moment sinó també posteriorment, perquè per part del tribunal torna a patir una altra violació, en aquest cas verbal, que et provoquen un nus a l’estómac i t’omplen de ràbia i impotència. Amb una encertada escenografia Del Arco ha dotat l’espectacle d’un extraordinari treball de moviment dels protagonistes que tant estan a la sala del judici com al portal on va passar la violació, tot plegat amb un dinamisme trepidant. Un viatge per la ment de la víctima i els victimaris d’un judici que va marcar un abans i un després a la societat i que va sacsejar els conceptes de masculinitat i agressió sexual. I una interpretació sublim de tots però és just destacar l’extraordinari treball de la protagonista Ángela Cervantes que ho fa tan creïble que fa impossible que en algun moment no puguis evitar la llàgrima. Carlos Cuevas, Francesc Cuéllar, Quim Àvila, Artur Busquets i David Menéndez amb el seu toc aflamencat i el seu accent andalús claven també els seus personatges encara que lògicament en aquest cas el que et provoquen és rebuig. Un imprescindible que es podrà veure del 4 d´abril al 5 de maig al Teatre Romea. No us ho perdeu.

24/03/2024
Jordi Casas Duocastella

Com ja va fer amb “Ruz-Bárcenas”, Jordi Casanovas torna a crear una obra formada íntegrament per fragments de declaracions realitzades en un judici, en aquesta ocasió del cas de “la manada”.
Amb la direcció de Miguel del Arco, l’acció salta des de la recreació de la nit dels San Fermines en la qual van tenir lloc els fets, fins al mateix judici, passant també per les converses dels grups de WhatsApp.
Amb un repartiment de luxe (Ángela Cervantes, Carlos Cuevas, Artur Busquets, David Menéndez, Francesc Cuéllar i Quim Ávila), tots estan perfectes i alternen els rols de víctima i acusats pels de jutges i advocats. Hi posen la intensitat adequada per un cas tan greu i demostren la seva versatilitat canviant fins i tot d’accent.
Amb una escenografia mínima, només unes cadires i un portal de dimensions reduïdes, l’espectador pot experimentar l’angoixa de la víctima i els diferents graus de masclisme en les declaracions dels acusats i també d’algun jutge. Una obra molt recomanable.

20/02/2024

Deixa la teva opinió

Informació pràctica

Teatre Romea, Barcelona

Carrer Hospital, 51, 08001, Ciutat Vella, Barcelona

Veure mapa

Aforament:
600 persones

Accessibilitat

Mobilitat reduïda: atenció, accessos i banys adaptats especial. Seients reservats: agraïm que truqueu abans a la sala per facilitar l’accés a la sala

Discapacitat sensorial: Funcions adaptades. Consultar dates.

Diversitats auditives: atenció especial, bucle magnètic

El personal de sala els proporcionarà el servei i qualsevol informació complementària que necessiteu.

Canal oficial de venta d'entrades
Compra 100% segura
Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit

Articles relacionats

‘Jauria’, el judici que ho va canviar tot

Jordi Casanovas, Premi Nacional de Cultura 2022, és un dels dramaturgs més interessants i reconeguts del panorama escènic català. La seva prolífica obra sempre s’ha interrogat sobre la violència i […]

2 abril 2024