Fins: 26 de maig de 2024
Fins: 26/5/2024
Ifigènia
A partir de les peces Ifigènia a Àulida i Ifigènia entre els taures d’Eurípides, Alícia Gorina fa una mirada humanista, crítica i irònica a aquesta figura mítica entre l’ordre i la revolta, i al valor sagrat del sacrifici en la tragèdia clàssica.
Sinopsi
Ifigènia, la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i germana d’Orestes –el futur legitimador de la democràcia a Atenes– ha de ser sacrificada perquè els déus bufi a favor dels soldats grecs i puguin arribar a Troia per recuperar Helena. Mentre el seu pare es debat entre matar o no matar la filla, l’exèrcit es desespera acampat a la platja. Aviat es quedaran sense menjar, l’estiu és a tocar, la impaciència augmenta, l’atmosfera és sufocant… I, un cop més, la noia verge és a punt de ser sacrificada. Però qui és Ifigènia? La noia que accepta ser immolada pel bé comú o la víctima que acaba representant la bondat més pura? Una noia innocent o una dona conscient? Algú modèlic que cal homenatjar? Una còmplice de la violència? O una rebel?
Qui és qui
Agamèmnon, rei d’Argos, fill d’Atreu, germà de Menelau, marit de Clitemnestra i pare d’Ifigènia, Orestes, Crisòtemis i Electra.
Clitemnestra, filla de Tindàreu i de Leda, reis d’Esparta, germana d’Helena.
Ifigènia, filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germana d’Orestes i neboda de Menelau i Helena.
Orestes, fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germà d’Ifigènia.
Menelau, rei d’Esparta, germà d’Agamèmnon, marit d’Helena.
Aquil·les, fill de Tetis i Peleu i gran heroi de la guerra de Troia per matar Hèctor, el germà de Paris.
Cor, al text d’Eurípides el formen un conjunt de les dones joves de la ciutat de Calcis, davant de l’Àulida…
Àrtemis, germana d’Apol·lo, deessa de la cacera, dels animals i de la natura verge.
Apol·lo, germà d’Àrtemis, déu de la medicina, la música i la poesia. Representa l’harmonia, l’ordre i la raó: pensament i llenguatge.
Atenea, deessa de la guerra, la saviesa i l’artesania, i protectora del rei i de la ciutat d’Atenes. Esdevé símbol de la democràcia.
Servei de canguratge gratuït per a nens de 3 a 12 anys en les funcions de dissabte i diumenge.
Català
Ifigènia, la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra i germana d’Orestes –el futur legitimador de la democràcia a Atenes– ha de ser sacrificada perquè els déus bufi a favor dels soldats grecs i puguin arribar a Troia per recuperar Helena. Mentre el seu pare es debat entre matar o no matar la filla, l’exèrcit es desespera acampat a la platja. Aviat es quedaran sense menjar, l’estiu és a tocar, la impaciència augmenta, l’atmosfera és sufocant… I, un cop més, la noia verge és a punt de ser sacrificada. Però qui és Ifigènia? La noia que accepta ser immolada pel bé comú o la víctima que acaba representant la bondat més pura? Una noia innocent o una dona conscient? Algú modèlic que cal homenatjar? Una còmplice de la violència? O una rebel?
Agamèmnon, rei d’Argos, fill d’Atreu, germà de Menelau, marit de Clitemnestra i pare d’Ifigènia, Orestes, Crisòtemis i Electra.
Clitemnestra, filla de Tindàreu i de Leda, reis d’Esparta, germana d’Helena.
Ifigènia, filla d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germana d’Orestes i neboda de Menelau i Helena.
Orestes, fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, germà d’Ifigènia.
Menelau, rei d’Esparta, germà d’Agamèmnon, marit d’Helena.
Aquil·les, fill de Tetis i Peleu i gran heroi de la guerra de Troia per matar Hèctor, el germà de Paris.
Cor, al text d’Eurípides el formen un conjunt de les dones joves de la ciutat de Calcis, davant de l’Àulida…
Àrtemis, germana d’Apol·lo, deessa de la cacera, dels animals i de la natura verge.
Apol·lo, germà d’Àrtemis, déu de la medicina, la música i la poesia. Representa l’harmonia, l’ordre i la raó: pensament i llenguatge.
Atenea, deessa de la guerra, la saviesa i l’artesania, i protectora del rei i de la ciutat d’Atenes. Esdevé símbol de la democràcia.
- Pere Arquillué
Agamèmnon, Orestes - Júlia Genís
cor - Marta Ossó
Ifigènia - Albert Pérez
Menelau, Atena - Laura Roig
cor - Neus Soler
cor - Emma Vilarasau
Clitemnestra, Ifigènia - Pau Vinyals
Aquil·les
- Direcció:
- Autoria:
- Adaptació:
Albert Arribas - Ajudantia de direcció:
Carla Torres - Escenografia:
Silvia Delagneau
Josep Iglesias - Il·luminació:
Raimon Rius - So:
Igor Pinto - Vestuari:
Adriana Parra - Música original:
Arnau Vallvé - Producció:
Teatre Lliure
- JOSE GABRIEL DEL VIEJO
Sales:
Sala Fabià Puigserver: 736 persones
Espai Lliure: 172 persones
Accessos adaptats i seients reservats. Places d’aparcament reservades (932 892 770).
Assistència al mòbil per a persones amb discapacitat auditiva.
Guia d’accessibilitat per a persones amb diversitat cognitiva.
En les funcions dels Divendres accessibles pots trobar:
Bucle magnètic, Sobretítols adaptats, Traducció simultània en llengua de signes catalana, Audiodescripció, Sessió relaxada per a persones amb trastorns de l’espectre autista.
Consulta aquí els espectacles amb funcions accessibles.
- Canal oficial de venta d'entrades
- Compra 100% segura
- Métode de pagament:
Targeta de dèbit i crèdit