Sinopsi

Aliança entre Josep Maria Mestres i Sergi Belbel per portar a escena un text imprescindible de Friedrich Dürrenmatt més actual que mai. Amb un repartiment de luxe i els Obeses. Una comèdia dramàtica, un musical…

SINOPSI

En un moment en què el nostre present i el nostre futur (“on som”, “cap on anem”) està, irremissiblement, en mans de la banca (o, dit d’una manera més genèrica, dels interessos dels poderosos), pot ser revelador revisitar aquesta obra dramàtica i musical que parla del nostre passat immediat (està escrita el 1959) per conèixer bé uns personatges que són els avis o els pares dels banquers d’avui dia, i l’actuació dels quals és, diguem-ho sense embuts, moralment més que dubtosa. Sempre va bé saber “d’on venim”. I així potser ens adonarem que, malgrat el mig segle i escaig de diferència, ben poques coses semblen, malauradament, haver canviat.
Sergi Belbel

ELS MÚSICS

Són de Vic. Han tret dos discos, Obesisme il·lustrat i Zel. Van signar una campanya de Nadal de TV3 amb Regala petons i la banda sonora de la sèrie 39+1. Són capaços de mesclar Sangtraït, Queen, La Trinca, l’òpera, la sardana i Muse. Després de les funcions al Lliure presentaran el tercer disc a L’Auditori, un treball amb la Banda Municipal de Barcelona, i també participaran en el cicle T’enCANTArà, convidant els infants a ser membres de la banda durant un matí. Entre els seus hits hi trobareu Botifarra amb seques,Correm!, Pa amb tomàquet o El tocador de senyores. Rock èpic, pop postmodern… Són Arnau Tordera, Maiol Montané, Jaume Coll i Arnau Burdó. Són els Obeses.

Idioma:
Català

Sinopsi

SINOPSI

ELS MÚSICS

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 8

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Grans encerts d’aquesta producció

Un clàssic que ha esdevingut actualitat per la temàtica que ens porta a l'escenari. FRANK V m'ha agradat des de la primera nota musical amb una posada en escena espectacular i unes interpretacions dels actors, que esdevenen cantants i que se'n surten prou bé. L'aportació musical d'Arnau Tordera i les Obeses m'ha encantat.

Sota una forma de teatralitat que pot semblar grotesca i fins i tot propera a l’esperpent, ens mostra en clau de Music Hall, una realitat molt tràgica per la seva crueltat però a la vegada molt i molt actual; potser ara es pot arribar a entendre el fet que es pugui representar, però en els anys en els que es va estrenar, era força difícil fer-ho i de fet va tenir molts problemes de censura.

Recomanable, sense cap mena de dubte.

La meva crónica aqui.

29/04/2015
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El Music Hall de l’avarícia

Dues coses sorprenen d’entrada d’aquest Frank V dirigit per Josep Maria Mestres. La primera és la vigència del seu text, escrit originalment l’any 1959 per Friedrich Dürrenmatt, amb crítiques a la banca privada, els interessos dels poderosos i la corrupció del mateix sistema que són de rigorosa actualitat. L’altra és la lleugeresa del seu empaquetatge musical: una barreja entre el cabaret, l'estil Broadway o, fins i tot, el Music Hall més clàssic. És evident que aquesta superficialitat formal no és més que una postura que pretén fer una mirada irònica a la immoralitat dels fets que relata. Així, el que aconsegueix és un muntatge divertit, dinàmic, entretingut i molt animat, caricaturitzant la maldat dels seus protagonistes, amb mala llet i maquillatges exagerats molt semblants als de dolents d’opereta. El problema és que el gran desplegament visual, la fastuosa escenografia, l’excel·lent banda en directe i les simpàtiques coreografies es mengen la profunditat d’una història que, originalment, era molt més fosca i amarga. La sàtira, però, té força i ridiculitza amb gràcia i sense pietat la mesquinesa dels rics. Malauradament, quan necessita posar-se més seriosa, no té prou credibilitat i, per aquest motiu, certs passatges arriben a fer-se pesats. En general, l’equip d’actors fa una bona feina, especialment Mónica López que sembla que gaudeix el seu paper més que ningú. Llàstima que no s’hagi mesurat prou bé aquest equilibri entre el contingut i la seva cuirassa, ja que, per la resta, la seva posada en escena és precisa i està cuidada fins al més mínim detall.

27/04/2015
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Molt de musical i poc de Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt és un autor suís que va triomfar en llengua alemanya durant els anys 50 i 60 del segle XX. La seva força teatral, la foscor i la crueltat dels temes que escollia, així com la seva crítica social i política -sovint representada de forma expressionista- el van caracteritzar i van fer d'ell un dramaturg incòmode. Frank V sembla, actualment, una broma força oportuna fabricada abans d'ahir, però no cal oblidar que es va estrenar fa 56 anys en forma d'opereta. Al Lliure l'han adaptada i readaptada -tot i existir una excel·lent versió de Feliu Formosa- i li han afegit escenes i cançons... tot traient-ne d'altres. L'exercici ha transformat la duresa de l'original en un simpàtic musical que té els seus encerts, però que tampoc acaba d'arrancar el vol. Un dels seus principals problemes és que com a musical es queda a mitges, sobretot per alguns errors de microfonia -les veus no empasten gens bé a les escenes corals- i algun que altre error de càsting, ja que hem d'acceptar d'una vegada per totes que no tots els actors de casa nostra, per bons que siguin, saben cantar. Sigui com sigui, l'encertat i luxós embolcall escenogràfic, la bona tasca del grup Obeses en la part musical i l'esforçat treball de molts dels actors fan que el conjunt sigui acceptable i es vegi de gust. Ara bé, Dürrenmatt on queda en tot això?

25/04/2015
Josep Maria Ribaudí i Martí
Teatre Barcelona

Massa errors…

... segons el meu criteri han portat l'obra al fracàs, i és una llàstima perquè veure 16 professionals damunt l'escenari avui ja no és massa corrent, i l'escenografia, la il·luminació i el vestuari eren fastuosos. Penso que Dürrenmatt no la va escriure per a ser interpretada així i aleshores costa molt (o és impossible) que el director (Josep M. Mestres) faci que el actors es creguin i transmetin la seva història al públic, especialment escàs avui, tot i que s'ha de dir que feien pilota important, del Barça.

22/04/2015
Josep OS

Ahir vaig anar a veure Frank V. Anava amb una mica de recel per alguns comentaris i la veritat és que vaig passar dues hores fantàstiques. Encara que pot haver-hi certa similitud, crec que no cal buscar la comparació amb la problemàtica actual de la banca sobretot per la forma eixelebrada i irreal de la trama. La posada en escena, espectacular. Molt bé la part musical per part de Obeses, i on fluixeja una mica és la interpretació basicament perquè són actors no cantants i això a tots no se’ls dóna bé. Cal veure-la.

20/04/2015
Llorenç Prats Canals

Un Frank V deixatat.
Frank V és una obra molt especial per a mi, ho ha estat en diferents moments de la meva vida i per motius diferents, per tant, no l’he anat a veure sense espectatives.
El primer que he de dir és que encara ara no entenc perquè s’ha trigat tant a programar-la en aquests anys de crisi, si sembla un text fet a mida, que no necessitat ni ser actualitzat, que té un caràcter gairebé profètic, potser perquè analitza molt bé la perversa lògica d’un sistema que, en allò essencial, no ha canviat gens ni mica.
Per això, quan vaig veure que el Lliure per fi la programava, em vaig posar content. A més a més, el Lliure és sinònim de solvència contrastada. I sí, els actors estan molt bé (una altra cosa és que cantin molt bé, alguns se’n surten amb escreix, però d’altres no), però el muntatge és un desastre. Comença amb una escenografia sense suc ni bruc, qu el primer que fa és allunyar les principals escenes de l’espectador, distanciar-lo físicament, costa d’imaginar un espai escènic més inedaquat. Després fa passar les diverses situacions amb un ritme que li treu tota la trempera, i la música, en lloc d’integrar-la en la seva justa mesura, es converteix en una rèmora que atura l’obra una vegada darrera l’altra. Senyors! que quan l’Ottilie ha de matar Boeckmann s’està mitja hora amb la jeringa a la mà esperant que Frank acabi de cantar les seves reflexions!!!
Penso que els mateixos actors, en determinades situacions, s’hi devien trobar francament incòmodes.
I amb tot això es perd l’essència d’aquesta farsa sagnant: la violència i la mala llet. A estones, més que Frank V, semblava que estigues veient Sonrisas y lágrimas. Quina pena, tan tard i, un cop arriba, un muntatge tan maldestre.
La qualifico com a recomanable perquè el text de Dürrenmatt s’ho val, ni que sigui llegit, però, si fos per la posada en escena, marcaria “que s’ho facin mirar”.

19/04/2015
Esteve Sanchis

Ho fan tos excepcionalment bé, però el format de musical distret resulta molt poc adequat i inclús contraproduent per la mala llet que hauria de tenir un espectacle sobre la banca tal com van les coses. I què passa d’en tant en tant amb l’aire acondicionat de la sala gran del Lliure, hi ha dies que et cau a sobre un aire que veus que tothom es tapa el coll i surts amb mal de coll, i tampoc es que hi faci calor?

18/04/2015
Ana P.F.

Un musical comedia esperpéntica, ben interpretada i cantada , bona posta en escena, humor cínic de plena actualitat.. M’agradat molt, López, Verdaguer, Farelo, Masó, Arquimbau…. Molt recomanable

18/04/2015

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Teatre musical de creació: allò que dèiem del risc

Prejudicis i un cert desconeixement fan que el teatre musical de creació pròpia sigui poc constant a la nostra cartellera. Això confirma que les companyies i productores que hi aposten […]

29 desembre 2022

Els gangsters de la banca estafen a ritme de rock

Amb el cicle Tot pels diners en marxa i coincidint amb la detenció de l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, el Teatre Lliure estrena Frank V (opereta d’una banca privada) de […]

15 abril 2015