Els gangsters de la banca estafen a ritme de rock

Mercè Rubià

Amb el cicle Tot pels diners en marxa i coincidint amb la detenció de l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, el Teatre Lliure estrena Frank V (opereta d’una banca privada) de Friedrich Dürrenmatt, una comèdia bufa amb tocs de thriller que posa en evidència el sistema bancari amb la música en directe d’Obeses.

TEATRE_BARCELONA-frank_V-REVISTA_2

A Banca Frank, una banca privada amb l’únic principi d’estafar els seus clients, acaben de celebrar el (fals) funeral del seu màxim dirigent. Els directius del banc volen forçar-ne la fallida, liquidar l’organització i que l’Estat es faci càrrec del deute acumulat per poder gaudir dels guanys adquirits durant anys d’estafes i crims. Una situació que narrava Friedrich Dürrenmatt l’any 1959, però que podríem llegir perfectament avui a qualsevol diari. “Era el moment de fer-la. Dürrenmatt era un visionari, l’obra sembla escrita per ara i aquí” diu el director, Josep Maria Mestres.

“El que converteix Frank V en gran clàssic del segle XX és la crítica brutal al món de la banca, però no es queda aquí. Ataca el poder polític i global i qüestiona on ens pot dur l’ambició desmesurada i la manca de valors que impera a una societat com la nostra”. L’autor alemany ensenya les entranyes del capitalisme a través de la sàtira i la música amb una galeria de personatges que no només mostra l’amoralitat de les altes esferes, sinó que “ens representa a tots”, diu Sergi Belbel, que n’ha fet l’adaptació i assegura que “de la mordacitat de l’autor, ningú no se n’escapa”.

TEATRE_BARCELONA-frank_v-REVISTA_1

L’obra, que quan es va estrenar a Alemanya va rebre nombroses crítiques i cap favor del públic, és una comèdia bufa on impera el món del grotesc, però que no està allunyada de la tragèdia ni del llenguatge musical. “Ha estat difícil trobar el to entre un tema tan greu i el divertiment del teatre musical que beu molt del cabaret alemany”, diu Belbel. Tot i que als inicis el seu teatre bevia de l’obra de Bertolt Brecht i el seu teatre polític i social, l’autor se’n va acabar desmarcant; “Dürrenmatt era massa gamberro per cenyir-se a cap tipus d’ortodòxia”.

Al muntatge del Lliure els responsables d’aportar-hi aquest gamberrisme seran no només els actors, sinó també els músics del grup Obeses que, encapçalats per un Arnau Tordera que aquí fa també de cambrer, hi posaran la música en directe, un rock simfònic que anirà endinsant la peça cap a la foscor. Eduard Farelo i Mònica López són el matrimoni protagonista, Frank V i Ottilie, els capos d’aquesta família de gangsters de la banca on, en realitat, “ningú és feliç”, explica l’actor. “La família també hi és molt present, i això ens apropa l’obra a nosaltres” diu Belbel, en referència a la família Pujol. “A l’adaptació que hem fet no surt cap nom actual, però no cal. Al cap de l’espectador hi aniran apareixent tots”.

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!