Filumena Marturano

Com prendre un bon cafè, així és Filomena Marturano.

Una abraçada al món caòtic, al deliri, al contrast de la història amarga i el riure lleuger.

Una obra amb un ritme que se succeeix de manera trepidant en quatre idiomes; napolità, català, italià i espanyol; cosa que et permet deixar-te portar des del primer moment a la bella Itàlia.

Variables com la família, el desig, el soroll, l'embolic, la força de continuar endavant, la convicció, l'esperança, l'engany, la comprensió... Un veritable plaer per fer vibrar les emocions.

La posada en escena és fantàstica, sents que "formes part" de l'obra des del primer moment. El Teatre La Biblioteca permet aquest endinsar-se  en l'experiència

L'obra, escrita el 1946 per Eduardo De Filippo, no ha envellit amb el pas del temps.

Clara Segura sobresurt en el paper de Filomena Marturano, la protagonista d'aquesta història;  juntament amb l'actor Enrico Ianniello que destaca amb una presència imparable interpretant a Domenico Soriano

Sens dubte, teatre del bo.

 

Com es gaudeix una sessió de bona comèdia teatral! Aquesta és la sensació que possiblement se't queda després de veure la història de Filumena Marturano.

Benvinguda, benvingut a aquest relat en el qual t'endinsaràs tant punt travessis la porta de la Biblioteca de Catalunya, perfectament caracteritzada per l'ocasió. Aquest és un espai que, malgrat ser un edifici històric i per tant amb poc marge per a canviar "peces", la Perla 29 sempre sap aprofitar de manera molt intel·ligent pels seus muntatges.

Dirigeix-te a la teva butaca, perquè durant més de dues hores, i tant bon punt t'asseguis, començarà la hilarant i alhora tendra història, explicada en napolità, català i castellà, dels motius que porten a la Filumena Marturano a enganyar al Domenico Soriano per a casar-se amb ell després de 25 anys d'enganys, menyspreus i negatives per part d'en Soriano.

La comèdia comença fort: la primera escena ja és un pic de veus, amenaces, faules, mentides i picades d'ullet que es repetiran durant tota l'obra. Aquest és part del seu encant, no et deixa descansar entre riures, clixés i secrets, tot ruixat amb unes interpretacions majestuoses per part de tot l'equip, però entre els quals destaquen la Clara Segura, que per a mi és segell de qualitat assegurada, i en Enrico Ianniello, un gran descobriment (els tics del seu personatge són una meravella per no parar de riure).

Sense revelar molt més de l'argument, aquesta tragicomèdia té escenes per a tots els gustos, personatges molt arquetípics i, una cosa que em va agradar molt, una picada d'ullet a la sororitat entre tanta bufonería maxuna.

La veritat és que m'agradaria donar les gràcies a companyies com la Perla 29 que tenen la "valentia", en l'era de les novetats de 90 segons i del 'usar i tirar'; de recuperar un text que ja havien representat i donar l'oportunitat a qui no el va poder gaudir i a qui vol repetir el viatge amb Filumena Marturano a la bella Napoli.

Eduardo De Filippo va escriure aquest text com una tragicomèdia neorealista ubicada al Nàpols de postguerra. Va ser la seva obra més famosa, i el personatge principal ha estat interpretat per algunes de les millors actrius de cada moment: Katy Jurado, Sophia Loren (Matrimoni a la italiana), Joan Plowright, Judy Dench, Concha Velasco, María Asquerino o China Zorrilla, entre moltes altres. De fet, el personatge de l’ex-prostituta que lluita per guanyar-se un lloc al món i per donar una seguretat als seus fills és un dels més entranyables i carismàtics de la dramatúrgia italiana.

No és cap secret que La Perla 29 ha tingut des de sempre una gran estimació pels autors italians i tot l’imaginari que els envolta. Sobretot destaca l’amor per Filippo (Natale in Casa Cupiello, Questi fantasmi) però també per Pirandello (Un, ningú i cent mil, L’home de la flor a la boca) o per Goldoni (La serventa amorosa, L’hostalera), o fins i tot per referents cinematogràfics molt inspiradors (Una giornatta particolare, 28 i mig). Ara podem tornar a recuperar aquesta Filumena Marturano esplendorosa, enorme, que Oriol Broggi ha sabut portar amb inspiració i naturalitat. És fàcil caure en excessos amb obres tan representades o que es presten a cert manierisme, però en aquest muntatge no ho trobareu. Tot flueix amb precisió, amb la cadència de la vida mateixa, i sense que es perdi emoció o efectivitat.

Una gran part del mèrit la tenen els actors, que demostren –del primer a l’últim- estar en la sintonia que el director els hi demana. Del talent de Clara Segura no descobrirem ara gairebé res... La seva sola presència aixeca qualsevol espectacle, i aquí té un vehicle de lluïment que sap conduir perfectament. A més, té al davant un actor que li dona les rèpliques amb una habilitat esfereïdora. L’italià Enrico Ianniello podria ser aquí l’estrella convidada de la funció, però s’integra perfectament al muntatge amb el seu increïble domini de l’ofici i de la tècnica. La seva creació en italià, castellà i català quedarà, sense cap mena de dubte, com una de les més destacades i especials que s’hauran vist al Teatre de la Biblioteca.

Un espectacle que ningú s’hauria de perdre, ja sigui per les interpretacions, pel gust en la direcció o simplement per aquesta tendra història que us farà passar de la riallada a la llagrimeta en poca estona. Una gran comèdia amb un emotiu drama al darrera.

Ai els secrets i les relacions amagades! Son un ingredient molt interessant quan es tracta d’històries que atrapen al públic, ja sigui en un llibre, en una cançó, pel·lícula o obra de teatre. Que el públic sàpiga coses que els protagonistes no s’ensumen o desconeixen és la salsa que implica a l’espectadora i la fa participar d’un enrenou que acostuma a tenir la comicitat com a aliada.

Filumena Marturano és una dona que ha passat 25 anys al costat de Domenico Soriano, com a parella extraoficial i també com a mestressa de casa. Després de tants anys ella decideix que s’ha guanyat el dret a ser la senyora Soriano i, amb un pla molt enginyós, ho aconsegueix. Quan Domenico s’adona de tot, comença el terrabastall.

És una meravella anar al teatre i riure a cor què vols, i aquesta obra ho provoca amb escreix. Tota diversió, entreteniment, embolic i estridència, embogeix al públic amb un text ràpid i àgil elaborat magníficament per Eduardo de Filippo al 1946. Allunyada en el temps, aquesta història es trasllada perfectament a l’actualitat sense grinyolar ni una sola part. Amb Nàpols com a base de l’acció, el deliri italià i el frenesí de les emocions es trasllada a l’escenari amb detall. Oriol Broggi aconsegueix crear l’ambient imparable de pensaments i diàlegs, i, sense adonar-se, l’espectadora ha passat una mica més de dues hores en un estat alegre i divertit, oblidant-se de qualsevol altra cosa.

El text i la posada en escena és increïble, però el repartiment acaba d’arrodonir una obra especial amb un talent descomunal. Clara Segura amb una presència arrasadora explora les línies de la Marturano amb passió i entrega, respira amb la seva ràbia i el seu amor i, amb la intel·ligència de persona viscuda, transita pel seu personatge amb una seguretat impecable.

És impressionant el què fa Enrico Ianniello a l'escenari. El seu domini del ritme i l'escena es mostra en la seva capacitat de canviar d’idioma (fins a tres!) amb una facilitat que només pot ser fruit d’un treball laboriós. La naturalitat de Domenico parlant amb cada personatge amb frases part en italià, d’altra en castellà i de tant en tant també català, deixa astorada a l’espectadora.

Cada element d’aquesta producció està pensant i treballat al detall, i d’aquesta dedicació a cada part de l’obra se n’extreu un resultat agradable i amb ganes de compartir. Sens dubte, una de les propostes més atractives de la cartellera.

Anar al Teatre La Biblioteca, ubicat en una de les naus gòtiques de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici civil del segle XV, és ja per si, una experiència màgica. Estèticament, l'espai és fabulós, però si a més a més, hi sumem una programació interessant i uns actors fantàstics, l'èxit és del tot assegurat.

Filumena Marturano és l'obra més famosa de l'autor i actor napolità Eduardo De Filippo, escrita el 1946.
Es va estrenar el 1946 al Teatro Politeama de Nàpols, ha estat traduïda a una vintena d'idiomes, se n'han fet dues versions cinematogràfiques i a casa nostra s'ha pogut veure representada al teatre en tres o quatre ocasions.

De fet no és la primera vegada que l' Oriol Broggi s'acosta a Di Filippo, ja que, va portar a escena Dissabte, diumenge i dilluns (com a ajudant de direcció d'en Sergi Belbel), Nadal a cals Cupielo, Questi fantasmi i Filumena Marturano (estrenada en aquest mateix teatre la temporada 20/21 en plena pandèmia).

L'espai d'aquest teatre sempre és molt important en cada una de les obres que s'hi representa. En aquesta ocasió, la seva disposició, juga amb les fronteres entre l'espai real i els espais de ficció, permetent-nos al públic formar part de l'escena i l'acció. Els espectadors, literalment, ens trobem dins del menjador de la casa d'en Domenico i la Filumena. Els vaig tenir a tocar!

A part del meravellós espai d'aquest teatre i la infinitat de possibilitats escèniques, podríem dir que l'èxit de Filumena Marturano, recau en el text i la força dels intèrprets. Oriol Broggi es reafirma de nou, com a gran director escènic amb aquest muntatge. Ha sabut donar-li el ritme i to adequats, i ha guiat amb eficàcia a uns actors magnífics, extraient, en cadascun d'ells, l'essència del personatge.

Tots els personatges tenen una gran teatralitat. Tot i que la Clara Segura (Filumena) i l'Enrico Ianniello (Domenico) són els principals protagonistes, la resta d'actors que conformen el repartiment, no es queden a l'ombra. Absolutament tots destaquen en les seves interpretacions, Marissa Josa (aquesta actriu m'encanta! És divertidíssima!, meravellosa!), Jordi Coromina, Jordi Llovet, Carla Vilaró, Lluís Oliver, Xavier Ruano, Josep Sobrevals i Montse Vellvehí. Sensacionals i del tot creïbles gràcies a la comicitat, companyonia i bon entendre que hi ha entre ells.

Filumena Marturano és un drama neorealista situat en el Nàpols de postguerra, a finals de la Segona Guerra Mundial. La Filumena, juntament amb Domenico, són els protagonistes principals, tot I que és ella qui porta l'acció de l'espectacle, la que es guanya al públic i la que aconsegueix posar-se'l de la seva banda.
La Filumena és un personatge que ens agrada. Ella és una dona sincera, enèrgica, vitalista, apassionada, plena d'humanitat. Una dona que es fa valdre. Una dona que lluita per tirar endavant en un món dominat pels homes. La Filunena és una dona valenta, forta; una dona que tot i que no ha tingut una vida fàcil, és una persona amb principis i que l'únic que reclama és el lloc que li correspon.

Filumena Marturano és una obra que ens parla d'amor i desamor, de venjança i supervivència.

És difícil definir si es tracta d'una comèdia o d'un drama, ja que és una obra en què rius molt, però a la vegada hi ha un rere fons que remou i emociona.

Passar de la comèdia al conflicte argumental, és un dels atractius d'aquesta obra.

A mi em va agradar molt!, així que animo a tots aquells que no l'hàgiu vist, que hi aneu.
No us la deixeu perdre!

Filumena Marturano ens connecta amb Nàpols, amb l'italià (quin esforç per recrear-ne l'accent dialectal identificant-lo amb el català; i l'estàndard, amb el castellà) i amb patrons de vida que potser es podrien considerar ancestrals. Filumena Marturano també és una simfonia de veus, de personatges (alguns plans; la majoria, molt ben perfilats), de riures i, en resum, de molt bon teatre. Filumena Marturano és una de les grans produccions de la companyia La Perla 29, que em porta a fer una reflexió: els guions escrits per autors del Mediterrani (en aquest cas, d'Eduardo de Filippo) els hauríem de considerar molt més. I amb aquesta idea no vull malinterpretacions, perquè és clar que hi ha autors dels set mars imprescindibles de conèixer i d'interpretar, però subratllo que les obres italianes les hauríem de tenir més en compte.

I dit això, anem al gra. L'actriu Clara Segura és la Filumena Marturano, una dona que no va poder ni aprendre a llegir ni escriure, que va haver de deixar casa seva quan tenia 17 anys, per malviure com a prostituta, i que lluita per aconseguir formar una família amb l'home que ha estimat durant vint-i-cinc anys. Ai las! L'home, Domenico Soriano, (atenció, una de les interpretacions més magnífiques, interpretat per Enrico Ianniello) no s'ho havia plantejat mai. La vida relaxada d'home amb una bona posició econòmica, l'havia portat a viatjar per tot el món, sense lligams, perquè sempre havia pensat que era la millor manera de relacionar-me amb el món. En aquest punt, hi faig una pausa en l'explicació de la trama. La Perla 29 és capaç de cuidar tant tots els detalls de les obres que representa a la Bibilioteca de Catalunya, que darrere de la porta dels lavabos penja en petits rètols frases cabdals que després els espectadors escoltaran durant la representació. Jo vaig tenir la sort de llegir-hi: "O sigui que jo he dedicat tota una vida a lluitar per formar una família, i ara la llei no m'ho permet? Això és justícia?".

Tot plegat, té lloc al menjador d'una casa napolitana, en què hi ha servei (tres persones que s'encarreguen del manteniment de la casa), en què les flors no hi falten (les roses vermelles amb molt de significat!) i en què els espectadors tenen la sensació d'estar més a prop que mai en aquesta llar en què s'explica la vida d'una dona que té bons sentiments, molt de sentit comú i que diu frases que no s'obliden: "Els fills són fills", i bé que s'ho acabarà creient i ho assumirà Domenico Soriano. Així doncs, la millor recomanació final que puc fer és que hi aneu. Entreu al menjador napolità situat dins d'una part de les instal·lacions de la Biblioteca de Catalunya, en aquell espai tan bonic del Raval de Barcelona, on t'obren la porta que toca al carrer d'Hospital de Barcelona, perquè se n'hagin anat tots els espectadors la tancaran tot seguit. Moltes gràcies, La Perla 29 per donar-nos l'oportunitat una vegada més d'escoltar la Filumena!

La Perla 29 ens ha ofert aquest estiu una Filumena Marturano que ja ha estat nominada pels premis Teatre de Barcelona.

Tot i que Eduardo De Filippo ha estat portat a l’escena catalana amb títols com “La gran il·lusió” (1988), “L’art de la comèdia” (1992), “la Filumena Marturano” (1995) “Dissabte, diumenge i dilluns” (2002) o “Questi fantasmi” (2010) i algunes altres, ha estat injustament poc representat en comparació amb altres dramaturgs del segle XX tot i ser un dels autors més prolífics del segle passat.

Vam tenir l’oportunitat de veure en streaming un assaig obert de l’obra. Em va sorprendre i fascinar la manera de dirigir de l’Oriol Broggi. Aturava la representació amb gran discreció com demanant perdó, suggeria més que corregia i demanava opinió a tots els intèrprets sobre una frase determinada d’algun d’ells. Aquesta direcció tan acurada i participativa fa que el resultat de l’obra de Filippo sigui impecable.

Broggi que a demés de director és l’escenògraf de la peça, belluga la preciosa sala de la Biblioteca amb el seu mestratge habitual. Amb un immillorable aprofitament de l’espai crea una disposició escènica que permet una entrada pel servei i la possibilitat de pujar a la part noble de la casa Soriano. Des dels mobles fins a la il·luminació́ de Pep Barcons tot embolcalla elegantment les paraules d’Eduardo de Filippo.

Com moltes obres d’aquest autor, Filumena és una peça còmica però també dramàtica. Com és habitual en ell, és capaç de mantenir tota l’estona la comicitat i fer a la vegada una crítica punyent del paper de la dona a principis del segle passat. Filumena, ex prostituta i mantinguda per un acabalat napolità és menystinguda, humiliada i tractada com a serventa durant 25 anys durant els quals ha ajudat d’amagat als seus fills amb els diners de Domenico. Ell, mentrestant, va tenint altres amants més joves i ella trama la seva venjança fent veure que s’està morint i el fa casar “in articulo mortis”. Com si fos la Caballé cantant la seva famosa Casta Diva, el monòleg de la Filumena (Clara Segura) explicant els motius del seu engany, va fer un silenci a la sala que es podia tallar. Era tal l’emoció que va provocar la seva magnífica interpretació que en un teatre d’òpera, el públic hauria demanat un bis.

Tot i que és una obra de Prima Donna, Enrico Ianniello, broda el paper d’amant, marit enganyat i d’home ric napolità. El treball de la parella és formidable.

Els fills que apareixen més tard són Jordi Llovet (el camiser elegant), Josep Sobrevals (l’obrer honest) i Sergi Torrecilla (el poeta insegur). Els demés intèrprets secundaris són l’advocat (Xavier Ruano), Eduard Muntada, Montse Vellvehí i Carla Vilaró. Tots mantenen de manera brillant la força còmica i dramàtica de l’obra. Marissa Josa, la mare a “La reina de la bellesa de Leenane” és ara la criada fidel, eternament agraïda a la senyora que la va agafar al seu servei en un moment de molta necessitat.

Broggi treu profit de tot i de tothom fent que la peça sigui més fresca i participativa. Fins i tot ell mateix o els tècnics des de la seva cabina intervenen en algunes escenes.

A l’aire queda el final de La Filumena. Resta obert a cada un de nosaltres. Podem tornar-hi i pensar tants finals com ens plagui. Al setembre hi tornen.

 

"Shhht!!", mana callar Renato Carosone quan s'apaguen els llums a la Biblioteca de Catalunya. El músic napolità tenia aquesta original manera de començar les seves cançons humorístiques. "Canta Napoli matrimoniale": sona la música alegre que et transporta a una controvertida nit de noces en una casa burgesa del sud d'Itàlia. Clara Segura brilla com a Filumena Marturano, la protagonista de la comèdia més popular d'Eduardo de Filippo (1900-1984), paper que també va interpretar la Sophia Loren a la memorable adaptació cinematogràfica Matrimoni a la italiana (1964) acompanyada de Marcello Mastroianni.

Marturano és una prostituta que, després de 25 anys emparellada i convivint amb el ric i promiscu Domenico Soriano, ordeix un pla per casar-se amb ell davant la seva negativa ("el anillo pa cuando") i aconseguir l'estatus i l'honor que no li ha atorgat, així com un cognom (i una herència) pels seus fills secrets. La comèdia comença in media res, quan es destapa el pastís de l'engany. Domenico, interpretat per Enrico Ianniello (un dels grans descobriments del muntatge) descarrega la seva fúria contra la nova esposa, que s'acaba d'aixecar digna i vivíssima però amb el cor abatut, del seu llit de mort. L'esbronca alternant el napolità, el català i el castellà, un puntàs.

L'obra comença forta i no atura. Dirigida i ambientada amb mestratge per Oriol Broggi, alterna moments de gran càrrega emocional (no desitgis mai que algú et miri als ulls i t'amenaci de mort com ho fa la Filumena); i passatges francament hilarants, gràcies a la química entre el tàndem protagonista i un meravellós repartiment que regala una col·lecció de personatges secundaris que fan brillar cada segon de la peça. Són també destacables els moments de sororitat promoguts per les criades (brillants Marissa Josa i Montse Vellvehí). Sabotejadores a l'ombra del patriarcat de Soriano, no només ajuden a FIlumena a aconseguir els seus propòsits, també subratllen la lluita per la dignitat de la protagonista enmig dels equívocs vodevilescs en què transcorre l'obra.

La Filumena Marturano de La Perla 29 diverteix, emociona i et transporta a Itàlia. Es pot demanar més?

"Que bonic és plorar", diu la Filumena, abans del fosc. Que bonica és una nit de teatre ben fet.