Els ocells

Quina llàstima no poder congelar el temps per pair tal acumulació d’òsties als humans com a corpus social i com a individus desorientats i maldestres sobre el planeta blau. Cada segon compte en aquesta meravella sarcàstica, potser excessivament farcida, i al final absorveixes el que pots. Tanmateix aconsegueix que l’espectador se senti com un marcià observant com evolucionen uns ocells que van nèixer lliures però acaben “triant” la dominació i subjugació per un plat diari de pinso. Una espaterrant faula que ens reflexa davant el mirall la nostra pròpia absurditat com a espècie. Genial guió i interpretació. Quan et deixes la pell sobre l’escenari i t’ho passes bé fent-ho et diuen La Calòrica.

No hay obra de La Calórica que no me haya gustado! Reconozco que estaba reticente a ver esta obra a pesar de las buenas críticas y como lo petó la temporada pasada.
Pero al ver que la reponían este año les di una oportunidad! Y menos mal! Porque me han maravillado con esta sátira maravillosa sobre el populismo, la democracia, los movimientos políticos para seducir a las masas, etc…
Y todo ello a través de Aristofanes y unos pájaros.
Me he reído lo más grande!
Todos están maravillosos! Dando el 100% sobre el escenario y la caracterización es maravilla Pura!!
Vamos… que id a verla porque no os vais a arrepentir!!

Sense pels a la llengua ni mitges paraules. Una sàtira política i social amb afinadíssima dramatúrgica i una direcció àgil, imaginativa i eficaç. També una molt bon treball dels quatre interprets en la seva multitud de personatges. La gran faceta cómica es senzillament impecable. En definitiva, una proposta d’alta volada. Brutal! No us ho perdeu. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/24/els-ocells/

Avui he estat a la Beckett gaudint d’aquesta obra que pren referència de les Aus escrita per Aristófanes l’any 414 a. C. i que ha estat una creació conjunta de la Cia. La Calòrica amb dramatúrgia de Joan Yago i una impecable direcció d´Israel Solà. Si alguna cosa tenen en comú les obres de J. Yago, Bluf, You Say Tomato, Fairfly etc. és l’enginy i us puc assegurar que aquesta no es queda enrere. Moure´s entre la ficció i la realitat amb una motxilla carregada de reflexions serioses i presentar-les en clau d’humor aconseguint que no paris de riure de principi a fi, no és fàcil i ho han aconseguit amb escreix. Una anàlisi on hi cap tot, capitalisme, l’església i la pederàstia, el populisme, la poca imparcialitat de la justícia, la corrupció i més molt més tot això amb un llenguatge fresc, satíric i dinàmic que des del minut un et manté atrapat. Pel que fa a la interpretació Marc Rius, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Xavi Francés, els quatre i sense distinció amb continus canvis de personatge i registre fan un treball, sublim. La encertada escenografia i el vistós i colorit vestuari, l’acaba d’arrodonir. Un altre èxit de La Calòrica i d’aquesta temporada que no cal que digui que és un imprescindible.

ens ha agradat molt i els actors molt be FANTASTIC