La Calòrica estrenen Els ocells, una proposta a partir de l’obra de Aristòfanes.
Sinopsi
“La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’ésser humà. Amb excepció de tota la resta”, va dir Winston Churchill. Vivim en una crisi democràtica sense precedents i La Calòrica vol reflexionar-hi des del seu origen: l’Antiga Grècia.
A l’obra Els ocells, Aristòfanes ataca el règim democràtic, perquè en els orígens de la democràcia també hi ha la comèdia. I aquesta és la proposta de La Calòrica: endinsar-se en els orígens de la comèdia per reflexionar sobre el concepte de democràcia; des de la transició espanyola fins a la crisi democràtica que assola l’Europa contemporània.
La Calòrica passa el raspall de la sàtira política per l’actualitat per parlar de l’auge del populisme i el reialme de la post-veritat. Un cabaret polític on desfilaran temes com la corrupció, la traïció als ideals i els mecanismes que fa servir el poder per assimilar qualsevol intent de canvi social i convertir una revolució en una reforma.
Sense pels a la llengua ni mitges paraules. Una sàtira política i social amb afinadíssima dramatúrgica i una direcció àgil, imaginativa i eficaç. També una molt bon treball dels quatre interprets en la seva multitud de personatges. La gran faceta cómica es senzillament impecable. En definitiva, una proposta d’alta volada. Brutal! No us ho perdeu. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/24/els-ocells/
Avui he estat a la Beckett gaudint d’aquesta obra que pren referència de les Aus escrita per Aristófanes l’any 414 a. C. i que ha estat una creació conjunta de la Cia. La Calòrica amb dramatúrgia de Joan Yago i una impecable direcció d´Israel Solà. Si alguna cosa tenen en comú les obres de J. Yago, Bluf, You Say Tomato, Fairfly etc. és l’enginy i us puc assegurar que aquesta no es queda enrere. Moure´s entre la ficció i la realitat amb una motxilla carregada de reflexions serioses i presentar-les en clau d’humor aconseguint que no paris de riure de principi a fi, no és fàcil i ho han aconseguit amb escreix. Una anàlisi on hi cap tot, capitalisme, l’església i la pederàstia, el populisme, la poca imparcialitat de la justícia, la corrupció i més molt més tot això amb un llenguatge fresc, satíric i dinàmic que des del minut un et manté atrapat. Pel que fa a la interpretació Marc Rius, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Xavi Francés, els quatre i sense distinció amb continus canvis de personatge i registre fan un treball, sublim. La encertada escenografia i el vistós i colorit vestuari, l’acaba d’arrodonir. Un altre èxit de La Calòrica i d’aquesta temporada que no cal que digui que és un imprescindible.
ens ha agradat molt i els actors molt be FANTASTIC