Espectacle guanyador de dos premis Teatre Barcelona (temporada 2018-19) en les categories de Millor espectacle de petit format i Millor actor de repartiment per Aitor Galisteo-Rocher.
La Calòrica presenten Els ocells, una proposta a partir de l’obra de Aristòfanes.

Sinopsi

“La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’ésser humà. Amb excepció de tota la resta”, va dir Winston Churchill. Vivim en una crisi democràtica sense precedents i La Calòrica vol reflexionar-hi des del seu origen: l’Antiga Grècia.

A l’obra Els ocells, Aristòfanes ataca el règim democràtic, perquè en els orígens de la democràcia també hi ha la comèdia. I aquesta és la proposta de La Calòrica: endinsar-se en els orígens de la comèdia per reflexionar sobre el concepte de democràcia; des de la transició espanyola fins a la crisi democràtica que assola l’Europa contemporània.

La Calòrica passa el raspall de la sàtira política per l’actualitat per parlar de l’auge del populisme i el reialme de la post-veritat. Un cabaret polític on desfilaran temes com la corrupció, la traïció als ideals i els mecanismes que fa servir el poder per assimilar qualsevol intent de canvi social i convertir una revolució en una reforma.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 16

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Eirene Ramos
Teatre Barcelona

Flying free feeling La Calòrica

Amb Els Ocells, la guardonada companyia La Calòrica, una vegada més, es posa a l'alçada del que ve exhibint i creant any rere any; al meu parer, es superen amb cada creació. L'humor a Els Ocells és sense embuts, descarat, satíric fins a la medul·la i amb un to intel·ligent i retorçat amb el qual cal tenir els ulls (i la ment) ben oberts, per tal de no perdre's els petits i subtils detalls. Riuen de tot: des del més sistèmic (política, democràcia, justícia, església...), fins al més mundà (l'escena familiar, una delícia). Esment especial també mereix la gran adaptació humana dels personatges aviaris i el vestuari de cada ocell.

El desplegament sobre l'escenari dels quatre actors i actriu Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López Martín i Marc Rius és increïble, ja que hi ha molts canvis de vestuari i personatges, i ho resolen de manera impecable.

Ritme vertiginós, personatges variadíssims i connexió amb el públic, malgrat la rapidesa de l'obra, el pati de butaques ni pestanyeja entre riure i riure. Poc més requereix una peça còmica al mateix temps que satírica, i està calibrada perfectament perquè rebem un missatge que pot semblar absurd, però molt cert: l'ésser humà seria capaç d'estendre la seva toxicitat fins als racons més insospitats. Si Aristòfanes aixequés el cap, riuria, i alhora, al·lucinaria que continuïn ressonant encara les qüestions que es tracten en la seva peça.

No soc amiga de repetir i veure una obra dues vegades, però aquesta vegada he caigut i per descomptat, no em penedeixo. És un must de la cartellera sens dubte. Aneu-hi amb la ment oberta, ganes de riure i gaudiu volant lliures... flying free.

20/03/2023 - Teatre Poliorama
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Res canvia

Els Ocells de La Calòrica és una proposta que no s'hauria de perdre ningú. És divertida, irònica, sarcàstica, intel·ligent i original.
El contingut, el text, la posada en escena, la direcció, la caracterització, la interpretació... absolutament tot és magnífic!

Pot ser que una comèdia escrita farà uns 2.437 anys continuï sent del tot actual?

Els Ocells, considerada l'obra mestra d'Aristòfanes, es va estrenar l'any 414 aC al Festival de Dionís, en què va guanyar el segon premi.
La comèdia explica la història de dos atenencs adinerats que, farts de la ingerència pública en els seus assumptes particulars, abandonen el món dels humans i convencen als ocells de crear una nova civilització.

Els Ocells de La Calòrica és una revisió d'aquesta comèdia d'Aristòfanes. Època actual, segle XX. Els protagonistes són Pisteter i Evèlpides, dos joves que fugen de casa per haver comès un acte delictiu. De la mateixa manera que els seus antecessors grecs, decideixen abandonar el món dels humans i convencen als ocells de crear una nova civilització.

Els Ocells és una creació col·lectiva de La Calòrica, una companyia amb segell propi que, mitjançant l'humor, creen obres contemporànies del tot originals.
En Joan Yago firma la dramatúrgia, i sota la direcció d' Israel Solà, les interpretacions de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius.

La Calòrica estudien els mecanismes emocionals que fan funcionar el populisme neo-liberal i es qüestionen quins són els motius del seu auge a escala internacional.
A Els Ocells no deixen a ningú fora de la seva mirada crítica. L'església, la policia, l'exèrcit, la justícia, la política, la humanitat.

Els Ocells és una crítica al populisme, al capitalisme i a la societat amb molt sentit de l'humor.

Aquí és on quedaria de fabula la frase: "L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra", encara que, en aquest cas, es converteixi en ocell.

No us la perdeu per res del món!
És una obra magnífica, el text és brutal i els actors sensacionals.

Bravo per La Calòrica!

22/01/2023 - Teatre Poliorama
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Calòrica, seguiu lliures i no us deixeu engabiar

La Calòrica és dir bon teatre, un èxit. I així va ser quan vaig anar a veure "Els ocells" al Poliorama. Si amb els altres espectacles m'ho he passat bé, amb aquest he rigut amb ganes

Una sàtira política on el riure és constant. En tot moment tens una interpretació, un diàleg, una rèplica o un moment totalment enginyós (el cant dels ocells) que et fa riure vulguis o no.

Tots els actors estàn esplendits, no tinc cap però en la seva actuació. Pura energia a l'escenari .

L'únic que puc dir, i sense contemplacions, és que no perdeu l'oportunitat d'anar a veure aquests ocells. Que amb les veritats que diuen, no els tallin les ales.

21/01/2023 - Teatre Poliorama
Trinitat Gilbert Martínez
Teatre Barcelona

L’al·legoria mordaç

Diguem-ho sense embuts: La Calòrica és sinònim de bon teatre. Així que si encara no havíeu vist "Els ocells", el Teatre Poliorama l'ha programat els dilluns perquè l'obra creada per la companyia el 2018, basada en un text de l'escriptor grec Aristòfanes, el qual la va estrenar el 414 aC, arribi a més espectadors.

Amb les dates a la mà, comença la primera clau de l'èxit de l'obra. 2.500 anys després, la sàtira política que l'escriptor Aristòfanes va escriure és d'actualitat. És clar que La Companyia l'ha reinterpreda, amb un text col·lectiu com asseguren, però l'essència és la mateixa. El públic riu constantment pels diàlegs enginyosos, protagonitzats per una democràcia agònica, un capitalisme que només volia ser capitalisme (que no tenia maldat), per un líder populista que només vol crear una ciutat alternativa, als núvols, amb els ocells. I és cert que el riure és alliberador, i benvingut, però com a al·legoria que és l'obra és mordaç i, en el fons, quan t'aixeques de la cadira, el regust que deixa de veritat és de tristesa. I de camí a casa pensaràs en les dictadures que hi ha al món, en la feblesa de la democràcia, en els líders populistes (atenció a la frase: "Jo només hi veig ocells, i no puputs ni flamencs!") i en la impossibilitat de creure en la humanitat, que allà on sigui ho espatllarà tot, fins i tot quan intenta crear alternatives.

Per a mi, l'escena més trista (sí, deixeu-me dir-ho així) és el sopar entre ocells immigrants, que han arribat de fora per convertir-se en mà d'obra barata per construir edificis i infraestructures per a la nova ciutat que els suposa jugar-se la vida cada dia. Com a filla d'immigrants andalusos, no m'hi puc sentir més identificada.

Per tot plegat, aprofiteu les dotze funcions, fins al 21 de febrer, programades en dilluns i en dimarts, del Teatre Poliorama.

18/01/2023 - Teatre Poliorama
Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Una sàtira punyent i divertida

Ho van petar la temporada passada i continuaran omplint el teatre tot i les restriccions pandèmiques. Vaig descobrir La Calòrica amb “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010) amb la que es va fundar la companyia al 2010 i que es va tornar a representar amb gran èxit al cap de 10 anys. Després d’aquesta i altres obres, la Calòrica ja s’ha consolidat com a companyia d’èxit per un treball profund sobre la societat i l’ànima humana amb tots els seus defectes i qualitats. És la sàtira portada tan al límit que desencadena un riallada constant. Tant és així que has d’estar alerta per no perdre ni una paraula que quedi sufocada pel teu propi riure. És una seqüència ininterrompuda de situacions portades al límits de la crítica. Tan ràpid és el ritme de l’obra que surts sabent que t’has perdut moltes coses. D’aquesta manera, cada espectador es queda amb una escena, com si cada un de nosaltres no haguéssim anat al mateix teatre. La velocitat vertiginosa de l’obra fa que et quedis amb detalls que els altres no han vist. Fins que més tard, mica a mica ho vas recomponent tot. És una obra carregada de sentit que s’hauria de veure dues vegades per recuperar tots els moments.

La Calòrica investiga a fons i porta a l’escena aquest entramat de política i societat ja present a la Roma a.d.c. Per això adapta una obra d’Aristòfanes i critica la democràcia, el populisme i la societat neoliberal. També el comportament de les masses davant d’un líder interessat més en l’èxit propi que en el bé comú.

Sota la direcció de Israel Solà, els tres actors i actriu brillen amb llum pròpia. Aitor Galisteo-Rocher era la reina a “Feísima” i és a “Els ocells” la democràcia, la mare ocell, un ocellot. Tot i anar canviant de papers i de vestuari és inconfusible. Esther López, la dona de les mil cares, versàtil i àgil a l’escenari. Pep Ambròs, convidat per la Calòrica en aquesta obra és el representant del capitalisme, del poder, de la manipulació de les masses. Xavi francès és un altre personatge canviant, l’ocell, el capital, l’església. Magnífica interpretació de tots quatre. Albert Pascual no ens sorprèn perquè coneixem el seu gran treball com a escenògraf i creador de vestuari.

La dramatúrgia (Joan Yago) és senzilla però efectista. Tots actors i actriu col·laboren en els canvis com fan en totes les obres de La Calòrica.

Per tot això, crec que és imprescindible que hi aneu o la torneu a veure. Jo crec que repetiré.

17/01/2021
Betty Enguix Silvestre
Teatre Barcelona

Tallar les ales fins i tot als ocells

Color, dinamisme, ritme. Ritme trepidant, que no estressant. Ritme molt ben portat que no decau en cap moment i que ens fa estar presents, com presents estan de principi a fi els personatges. Personatges molt ben treballats, amb molt de joc i molta creativitat, tant a través del cos com de la paraula.

Excentricitat de qualitat amb contingut. Humor i absurd com a vehicle d’un missatge potent on apareixen figures com la democràcia (que no estava morta, la que estava morta era Rita!), l'autoritat, l'administració pública, l'esglèsia,...i un capitalisme Dj que intenta explicar que tot el que vivim en el seu nom és una mala interpretació d’un missatge que una vegada va donar per ajudar a un pobre home.

Crítica del sistema que hem creat i en el que estem immersos pensant que som lliures quan realment som esclaus. I cecs, ja que no veiem alternativa tot i tenir exemple d’altres moments i realitats en que érem més feliços, tot i semblar-nos ara una utopia. Un sistema molt ben fet per atrapar-nos i amagar-nos les vies d’escapatòria.

Profunditat i temes de pes en format faula divertida i musical amb ocells que ens fan de mirall a les misèries humanes. Molt recomable!

06/01/2021
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una classe magistral de “populisme”

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l'obra d'Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció "extra" que s'oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.

La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en "El Cicló" al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d'aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l'any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.

Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.

ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d'Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius. Es tracta d'una reescriptura lliure de l'obra d'Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d'aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.

Amb una destacadíssima escenografia i un al·lucinant vestuari d'Albert Pascual, la proposta de La Calórica dispara sense contemplacions a referents actuals de la democràcia i del sistema capitalista amb una gran profunditat critica i una naturalitat increïble.

Tot s'ha de dir... abans d'intentar acabar amb la democràcia, el primer tret es contra un crític teatral...

Personatges que ens recorden polítics populistes de casa nostra, i que posen en el punt de mira poders fàctics com l'església amb el capellà que es vol "follar" tots els ocells petits, l'agent de policia o el poder judicial amb el jutge d'imatge hitleriana.

Una gran força escènica de tots els intèrprets i especialment Xavi Francés i Aitor Galisteo-Rocher que ens tornen a mostrar la seva magnífica vessant còmica. Quatre actors que interpreten una quinzena de personatges. Molt destacables l'escena del sopar d'una família de coloms i la inoblidable escena final entre Pisteter i la democràcia.

Una gran proposta, una comèdia surrealista, una faula satírica. Una proposta que fa petar de riure, si, però que vol anar molt més enllà, amb la seva punyent critica a la societat que ens toca viure, arribant a qüestionar la idea de la democràcia i sobretot fer-nos reflexionar.

Un altre gran, grandíssim encert d'aquesta companyia, que sense cap mena de dubte, arribarà lluny i tornarà a ser reconeguda amb un munt de premis. Esperem que es pugui tornar a veure ben aviat als escenaris de tot Catalunya.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

27/05/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Una companyia consolidada

Potser pels vint-i-cinc segles que ens distancien dels seus textos, molta gent no és conscient de fins a quin punt el teatre d’Aristòfanes s’esforçava per abordar els temes de més candent actualitat, gairebé com si es tractés de l’equivalent de l’època dels programes de televisió de sàtira política que tenim avui en dia. És per aquest motiu que la millor manera de posar-ho en escena sense trair el seu esperit original és fer-ho des d’una mirada contemporània que inclogui el màxim nombre de referents del nostre present, combinats amb els elements més universals del material de partida. En aquest sentit, La Calòrica ha fet amb Els ocells una versió exemplar, lliure i memorable del clàssic grec per disparar sense miraments contra les nostres aus coetànies. La proposta de la ja consolidada companyia és una fresca i enginyosa sàtira sobre el populisme amb moments veritablement brillants i algunes idees estrambòtiques marca de la casa. L’espectacle és incisiu, encertat i sap combinar profunditat crítica amb humor gruixut amb una naturalitat sorprenent. Es tracta, probablement, pels temes que tracten, el seu to, sentit de l’humor i estètica, de la companyia que millor representa la seva generació. Un cop més amb un esplèndid disseny d’escenografia i vestuari, també, aquesta vegada, han fet l'esforç de reunir a gairebé la totalitat dels seus actors i actrius originals, cosa que els més fanàtics del grup agrairan. Personalment, el que més m’agrada de La Calòrica és que els seus èxits són el resultat d’un impecable treball en equip... i això és, potser, una lliçó que també podríem començar a aplicar-nos com a societat.

12/05/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Sàtira política de primer nivell

Cada cop que s'adapta un text d'Aristòfanes (o de qualsevol altre clàssic grec) em fa por veure a dalt de l'escenari un anacronisme, o un exercici que es quedi a mitges entre el respecte i la modernitat. No és el cas d'aquesta magnífica -i lliure- adaptació d'Els ocells. Crec que Joan Yago ha aconseguit fer un text tremendament contemporani partint de la "boja" idea original, on un humà convenç el món dels ocells per construir una nova societat damunt dels núvols. L'actual versió acaba essent una sàtira política de primer ordre, on ni la democràcia ni els sistema capitalista escapen de sucoses i divertides crítiques. Com si es tractés d'un estrambòtic cabaret, per davant nostre desfilen personatges que ens recorden als nostres polítics més populistes, o situacions -com la del dinar familiar- que ens acosten des de l'humor a una realitat coneguda per tots.

Però no és només el text el que fa d'aquesta obra un espectacle excepcional. La direcció d'Israel Solà és àgil, imaginativa i eficaç. El disseny d'escenografia, vestuari i il·luminació -tots obra d'Albert Pascual- ens dona el punt just de fantasia, sense resultar estrident ni vulgar. I per últim, la interpretació dels quatre actors és senzillament impecable, amb un apunt especial per a Marc Rius i Aitor Galisteo-Rocher. L'escena final dels dos deu ser, sense cap mena de dubte, una de les més esperpèntiques i divertides dels últims anys. No ho dubteu, si us agraden les sàtires polítiques aquests ocellots us en serviran un plat ben suculent.

11/05/2019
Rubén Garcia
Teatre Barcelona

La Calòrica vola ben alt!

Aquesta és una d'aquelles propostes que arriba tímidament, que, amb poc temps, es guanya el favor del públic i s'acaba convertint en un dels èxits de la temporada. Lluny de ser una adaptació clàssica del text d'Aristòfanes, Els ocells, és una sàtira que ens fa reflexionar sobre conceptes tan qüestionats com la política, la democràcia o el populisme. Un dissertació que lluny d'avorrir connecta directament amb el present, segurament els personatges us recordin a algú, gràcies a una afinadíssima proposta dramatúrgica de Joan Yago, una bona direcció d'Israel Solà i la gran faceta còmica que els actors, Xavi Francés, Ester López, Aitor Galisteo-Rocher i Marc Rius, porten amb tot l'encert del món al límit d'una divertida bogeria.

La companyia ens proposa una reflexió seriosa des del riure, des d'un humor ben àcid, grotesc i afilat, des d'una ficció que no s'allunya gens de la realitat i amb un llenguatge molt proper que connecta molt, almenys amb mi.

No us perdeu Els ocells, una proposta de La Calòrica que apunta a volar ben amunt: flying free!

08/05/2019
Ana

Poc més puc dir que no hagi comentat algú en els comentaris anteriors.
Feia temps que intentava veure una obra de la calòrica ja que no parava de sentir coses genials i no hi havía manera de trobar entrades (ara he entès el perquè de tant de furor).
L’obra és fantàstica i els actors espectaculars. Els diàlegs, la trama, l’humor, la crítirca social, tot en perfectes dosis per que no sigui ni massa ni poc. Podría haver durat dues hores més i se m’haguès passat igual de ràpid. Total, que l’aneu a veure que no us penedireu, us ho prometo.

20/02/2023
David

Quina llàstima no poder congelar el temps per pair tal acumulació d’òsties als humans com a corpus social i com a individus desorientats i maldestres sobre el planeta blau. Cada segon compte en aquesta meravella sarcàstica, potser excessivament farcida, i al final absorveixes el que pots. Tanmateix aconsegueix que l’espectador se senti com un marcià observant com evolucionen uns ocells que van nèixer lliures però acaben “triant” la dominació i subjugació per un plat diari de pinso. Una espaterrant faula que ens reflexa davant el mirall la nostra pròpia absurditat com a espècie. Genial guió i interpretació. Quan et deixes la pell sobre l’escenari i t’ho passes bé fent-ho et diuen La Calòrica.

26/09/2021
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

No hay obra de La Calórica que no me haya gustado! Reconozco que estaba reticente a ver esta obra a pesar de las buenas críticas y como lo petó la temporada pasada.
Pero al ver que la reponían este año les di una oportunidad! Y menos mal! Porque me han maravillado con esta sátira maravillosa sobre el populismo, la democracia, los movimientos políticos para seducir a las masas, etc…
Y todo ello a través de Aristofanes y unos pájaros.
Me he reído lo más grande!
Todos están maravillosos! Dando el 100% sobre el escenario y la caracterización es maravilla Pura!!
Vamos… que id a verla porque no os vais a arrepentir!!

01/12/2020
Victòria Oliveros Layola

Sense pels a la llengua ni mitges paraules. Una sàtira política i social amb afinadíssima dramatúrgica i una direcció àgil, imaginativa i eficaç. També una molt bon treball dels quatre interprets en la seva multitud de personatges. La gran faceta cómica es senzillament impecable. En definitiva, una proposta d’alta volada. Brutal! No us ho perdeu. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/05/24/els-ocells/

24/05/2019
Josep OS

Avui he estat a la Beckett gaudint d’aquesta obra que pren referència de les Aus escrita per Aristófanes l’any 414 a. C. i que ha estat una creació conjunta de la Cia. La Calòrica amb dramatúrgia de Joan Yago i una impecable direcció d´Israel Solà. Si alguna cosa tenen en comú les obres de J. Yago, Bluf, You Say Tomato, Fairfly etc. és l’enginy i us puc assegurar que aquesta no es queda enrere. Moure´s entre la ficció i la realitat amb una motxilla carregada de reflexions serioses i presentar-les en clau d’humor aconseguint que no paris de riure de principi a fi, no és fàcil i ho han aconseguit amb escreix. Una anàlisi on hi cap tot, capitalisme, l’església i la pederàstia, el populisme, la poca imparcialitat de la justícia, la corrupció i més molt més tot això amb un llenguatge fresc, satíric i dinàmic que des del minut un et manté atrapat. Pel que fa a la interpretació Marc Rius, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Xavi Francés, els quatre i sense distinció amb continus canvis de personatge i registre fan un treball, sublim. La encertada escenografia i el vistós i colorit vestuari, l’acaba d’arrodonir. Un altre èxit de La Calòrica i d’aquesta temporada que no cal que digui que és un imprescindible.

16/05/2019
AGUSTI

ens ha agradat molt i els actors molt be FANTASTIC

12/05/2019