Els ocells

A la sala de baix de la Sala Beckett, la companyia La Calòrica ha estat representant, fins ahir diumenge, la seva proposta ELS OCELLS, a partir de l'obra d'Aristòfanes. Un cop de sort ens ha permès encabir aquesta proposta a la nostra atapeïda agenda, ja que quan ens vam assabentar de la funció "extra" que s'oferia dissabte dia 25 a les 18 h no vam dubtar en comprar entrades.

La Calòrica és una companyia que seguim des de fa molt de temps, especialment des de la seva participació en "El Cicló" al teatre Tantarantana. Ara és una de les companyies residents d'aquesta temporada a la Sala Beckett; nascuda l'any 2010 la companyia investiga territoris estètics i temàtics molt diferents.

Ha creat i produït set espectacles propis: “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010)”, “L’Editto Bulgaro (2012)”, “La Nau dels Bojos (2013)”, “Bluf (2014)”, “Sobre el fenomen de les feines de merda (2015)”, “El profeta (2016)” i “Fairfly (2017)”. Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago.

ELS OCELLS és una creació col·lectiva amb la dramatúrgia de Joan Yago, la direcció d'Israel Solà i les esplèndides, magnífiques, increïbles interpretacions, de Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Marc Rius. Es tracta d'una reescriptura lliure de l'obra d'Aristòfanes, escrita el 441 aC , una denúncia d'aquells que instrumentalitzen els problemes del poble per perseguir els seus objectius individuals. La democràcia atenenca no havia complert encara els cinquanta anys.

Amb una destacadíssima escenografia i un al·lucinant vestuari d'Albert Pascual, la proposta de La Calórica dispara sense contemplacions a referents actuals de la democràcia i del sistema capitalista amb una gran profunditat critica i una naturalitat increïble.

Tot s'ha de dir... abans d'intentar acabar amb la democràcia, el primer tret es contra un crític teatral...

Personatges que ens recorden polítics populistes de casa nostra, i que posen en el punt de mira poders fàctics com l'església amb el capellà que es vol "follar" tots els ocells petits, l'agent de policia o el poder judicial amb el jutge d'imatge hitleriana.

Una gran força escènica de tots els intèrprets i especialment Xavi Francés i Aitor Galisteo-Rocher que ens tornen a mostrar la seva magnífica vessant còmica. Quatre actors que interpreten una quinzena de personatges. Molt destacables l'escena del sopar d'una família de coloms i la inoblidable escena final entre Pisteter i la democràcia.

Una gran proposta, una comèdia surrealista, una faula satírica. Una proposta que fa petar de riure, si, però que vol anar molt més enllà, amb la seva punyent critica a la societat que ens toca viure, arribant a qüestionar la idea de la democràcia i sobretot fer-nos reflexionar.

Un altre gran, grandíssim encert d'aquesta companyia, que sense cap mena de dubte, arribarà lluny i tornarà a ser reconeguda amb un munt de premis. Esperem que es pugui tornar a veure ben aviat als escenaris de tot Catalunya.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Potser pels vint-i-cinc segles que ens distancien dels seus textos, molta gent no és conscient de fins a quin punt el teatre d’Aristòfanes s’esforçava per abordar els temes de més candent actualitat, gairebé com si es tractés de l’equivalent de l’època dels programes de televisió de sàtira política que tenim avui en dia. És per aquest motiu que la millor manera de posar-ho en escena sense trair el seu esperit original és fer-ho des d’una mirada contemporània que inclogui el màxim nombre de referents del nostre present, combinats amb els elements més universals del material de partida. En aquest sentit, La Calòrica ha fet amb Els ocells una versió exemplar, lliure i memorable del clàssic grec per disparar sense miraments contra les nostres aus coetànies. La proposta de la ja consolidada companyia és una fresca i enginyosa sàtira sobre el populisme amb moments veritablement brillants i algunes idees estrambòtiques marca de la casa. L’espectacle és incisiu, encertat i sap combinar profunditat crítica amb humor gruixut amb una naturalitat sorprenent. Es tracta, probablement, pels temes que tracten, el seu to, sentit de l’humor i estètica, de la companyia que millor representa la seva generació. Un cop més amb un esplèndid disseny d’escenografia i vestuari, també, aquesta vegada, han fet l'esforç de reunir a gairebé la totalitat dels seus actors i actrius originals, cosa que els més fanàtics del grup agrairan. Personalment, el que més m’agrada de La Calòrica és que els seus èxits són el resultat d’un impecable treball en equip... i això és, potser, una lliçó que també podríem començar a aplicar-nos com a societat.

Cada cop que s'adapta un text d'Aristòfanes (o de qualsevol altre clàssic grec) em fa por veure a dalt de l'escenari un anacronisme, o un exercici que es quedi a mitges entre el respecte i la modernitat. No és el cas d'aquesta magnífica -i lliure- adaptació d'Els ocells. Crec que Joan Yago ha aconseguit fer un text tremendament contemporani partint de la "boja" idea original, on un humà convenç el món dels ocells per construir una nova societat damunt dels núvols. L'actual versió acaba essent una sàtira política de primer ordre, on ni la democràcia ni els sistema capitalista escapen de sucoses i divertides crítiques. Com si es tractés d'un estrambòtic cabaret, per davant nostre desfilen personatges que ens recorden als nostres polítics més populistes, o situacions -com la del dinar familiar- que ens acosten des de l'humor a una realitat coneguda per tots.

Però no és només el text el que fa d'aquesta obra un espectacle excepcional. La direcció d'Israel Solà és àgil, imaginativa i eficaç. El disseny d'escenografia, vestuari i il·luminació -tots obra d'Albert Pascual- ens dona el punt just de fantasia, sense resultar estrident ni vulgar. I per últim, la interpretació dels quatre actors és senzillament impecable, amb un apunt especial per a Marc Rius i Aitor Galisteo-Rocher. L'escena final dels dos deu ser, sense cap mena de dubte, una de les més esperpèntiques i divertides dels últims anys. No ho dubteu, si us agraden les sàtires polítiques aquests ocellots us en serviran un plat ben suculent.

Aquesta és una d'aquelles propostes que arriba tímidament, que, amb poc temps, es guanya el favor del públic i s'acaba convertint en un dels èxits de la temporada. Lluny de ser una adaptació clàssica del text d'Aristòfanes, Els ocells, és una sàtira que ens fa reflexionar sobre conceptes tan qüestionats com la política, la democràcia o el populisme. Un dissertació que lluny d'avorrir connecta directament amb el present, segurament els personatges us recordin a algú, gràcies a una afinadíssima proposta dramatúrgica de Joan Yago, una bona direcció d'Israel Solà i la gran faceta còmica que els actors, Xavi Francés, Ester López, Aitor Galisteo-Rocher i Marc Rius, porten amb tot l'encert del món al límit d'una divertida bogeria.

La companyia ens proposa una reflexió seriosa des del riure, des d'un humor ben àcid, grotesc i afilat, des d'una ficció que no s'allunya gens de la realitat i amb un llenguatge molt proper que connecta molt, almenys amb mi.

No us perdeu Els ocells, una proposta de La Calòrica que apunta a volar ben amunt: flying free!