RADIOGRAFIA ARTÍSTICA

Israel Solà: calòric i multifacètic

Alba Cuenca

Com una de les set sensibilitats que formen La Calòrica, el director Israel Solà imprimeix en les seves peces una barreja d’humor i política, entenent aquesta última des de la voluntat de parlar de temes contemporanis. Els ocells i De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda tornaran a trepitjar Barcelona, el primer, al Teatre Borràs, i el segon, al Poliorama, una fita a la qual poques companyies poden arribar. Solà admet que comencen “a tenir més facilitat perquè hi ha una carrera que t’avala, la gent ja sap qui està trucant” i això els ha portat fins i tot fora de Catalunya. Teatres del País Basc, Galícia o Andalusia ja s’han omplert amb els seus muntatges: “Alguns fins i tot quan acabem un espectacle ja ens demanen el següent”, assegura. 

Israel Solà. Imatge: Sala Flyhard

Amb tot, Solà explica que amb La Calòrica tenen una relació “poliamorosa” que permet que cada membre treballi per separat formant-se amb experiències noves. En aquest camí, la seva última estrena ha estat Austràlia, el primer text que escriu i dirigeix sol. El projecte, que inicialment s’havia de fer a La Villarroel, va veure’s ajornat per la pandèmia fins ara, que ha arribat a la Sala Flyhard. L’obra està inspirada en el cas real de l’actriu protagonista, l’Ester Cort, que va viatjar als antípodes per donar-li un òvul a la seva germana. Més enllà de l’anècdota, l’autor volia parlar sobre la família, que per a ell és un vincle que s’ha de cuidar i mantenir: “Aquestes germanes s’han allunyat tant físicament i mentalment que quan es retroben s’adonen que ja no són família, que aquest vincle s’ha deteriorat”, afirma. Més enllà de la sang, la unió se sustenta en les cures recíproques.

Imatge d’escena de ‘Els ocells’, que tornarà a la cartellera del Poliorama

Solà és ben conscient de la dificultat d’estrenar projectes, especialment quan s’està començant. És el cas de La Simforosa, la jove companyia que dirigeix en el muntatge He llegit i accepto les condicions d’ús. La proposta va sorgir com a treball final dels alumnes d’Eòlia i ara farà el salt al Tantarantana. “Són actrius molt potents, amb molta personalitat i que van treballar molt”, comenta. El director celebra que el projecte tingui més vida, “de la mateixa manera que La Calòrica va tenir l’oportunitat de presentar la Feísima enfermedad, que era un treball escolar i que va fer que ens professionalitzéssim”. L’obra és una creació col·lectiva que tracta sobre la relació actual amb la banalitat: “Se’ns està menjant per totes bandes, però alhora la necessitem per fugir dels problemes”, explica. Sobre el futur de les simforoses, observa que encara estan en procés de definició: “Quan nosaltres vam començar no sabíem que volíem ser una companyia, simplement aprofitàvem el que estava arribant i a poc a poc ens vam adonar que ens agradava aquell context”, relata. 

‘Austràlia’ ha estat un dels fenomens de la cartellera d’engany de la Sala Flyhard

La satisfacció amb La Calòrica es manté i actualment ja estan començant a maquinar la seva nova peça. En solitari, Solà dirigirà Contracciones, un text de Mike Bartlett que estrenarà a Madrid amb Candela Peña i Pilar Castro a finals de gener. També està preparant una proposta de microòpera per a l’estiu i la dramatúrgia del nou espectacle de la coreògrafa Vero Cendoya. Aquesta serà la tercera vegada que treballarà en dansa, després de Bogumer (també amb Cendoya) i Nachtträume (amb Marcos Morau a l’Òpera de Zuric), un àmbit que li permet treballar un llenguatge més abstracte. “Jo tinc molts vessants de mi mateix i tenir diferents llocs on apuntar m’està portant a sentir-me més creatiu, més realitzat”, conclou.

Articles relacionats

Shakespeare, Verdi… i Plensa!

És una enorme notícia que Macbeth torni al Liceu! I no ho dic només perquè aquesta sigui la meva òpera preferida de Giuseppe Verdi -amb permís de Rigoletto-, sinó perquè, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!