Broadway a Cappella

Els musicals tornen a estar en el punt de mira de la nostra cartellera. Cada cop més, els musicals lovers ja no només hem de sortir de la ciutat o no només hem de recórrer al format digital, per exemple, per poder gaudir de la multitud de propostes que ofereix el gènere i per poder explorar-lo. En aquest sentit, el coneixement de la multitud de musicals cada cop és més àmplia entre el nostre públic i no resulta estrany que fins i tot es coneixin les lletres de cançons de musicals que estan triomfant a Broadway i que encara ni tan sols han tingut l'oportunitat de sortir d'allà. Per això, espectacles com aquest tenen ara més sentit que mai i fan les delicies de la legió de fans del gènere que fins ara passaven més desapercebuts i, fins i tot, d'aquells que no ho són tant, els quals també el podran gaudir.

L'espectacle aposta tant per musicals que estan triomfant ara mateix a Broadway, com per exemple Dear Evan Hansen o Hamilton, com també per altres que ho van fer i ho fan des de fa dècades, com podrien ser West Side Story o Hair. Així, es fa un repàs al gènere de forma àmplia i permet arribar a un públic més heterogeni, ja que sempre hi haurà temes que tothom coneixerà. D'altra banda, l'execució de les cançons, completament a cappella, és molt satisfactòria, gràcies al talent dels joves en escena i d'una gran direcció que els fa sonar de forma completament harmònica, tant la part vocal com la instrumental, la qual també s'executa amb les veus. De fet, l'espectacle té una mirada moderna que no només hi és present en el seu elenc i en la seva execució, sinó que també hi és en una encertada posada en escena. Així doncs, se'ns ofereix una altra manera de gaudir dels musicals a través d'un espectacle ple de ritme i en el que l'espectador passarà una bona estona amb unes grans cançons brillantment executades. Sens dubte, si això és el futur immediat del musical a casa nostra, estem d'enhorabona.

És arriscat portar els grans musicals de Broadway a les produccions catalanes, sempre ho ha estat. Especialment perquè el públic a qui es dirigeix l’escena teatral americana, i també la londinenca, comparat amb la catalana difereix bastant en estil i tradició. La proposta de Broadway a capella és, doncs, a priori, una aposta arriscada però intel·ligent alhora. Combina alguns dels musicals més coneguts de la història, amb espectacles més actuals que han tingut molt ressò, també a casa nostra. Així, trobem que un medley de The greatest showman dona la benvinguda al públic –pel·lícula que va triomfar a la taquilla amb Hugh Jackman com a protagonista-, per després atrapar a l’espectador amb musicals inoblidables: Grease, Funny Girl, Jesuscrist Supertar, The Wizard of Oz o Hairspray. Evidentment, no podien faltar ni Wicked, Hamilton o Dear Evan Hansen – dos musicals que han rebentat les taquilles i s’han emportat tots els premis haguts i per haver-.

El repertori, que en conjunt funciona molt bé, es fa massa curt. Afegir-hi algun tema més o algun musical més (perquè no un Memory de Cats o algun tema de Rent, per exemple?) hagués acabat d’arrodonir un espectacle que aconsegueix emocionar al públic, al mateix temps que l’excita per picar de mans i moure al cos al ritme del beat box. Especialment emotiu és el moment en què els cantants abdueixen a l’espectador amb la seva interpretació de Jesucrist Superstar. Impossible treure la vista de la seva interpretació, de la intensitat i la veritat que transmeten a cada nota. Sens dubte, el gran moment de tot el repertori.

Encertats els temes que s’han triat, ja que fan les delícies dels espectadors més grans i també atrapa als més joves amb els temes actuals.

La posada en escena és sòbria i, de fet, no necessita res més. Les veus dels protagonistes, les seves interpretacions carregades d’emoció i passió traspassen a cadascun dels espectadors sense haver-hi d’afegir cap artifici.

Sense voler desvelar res més de l’espectacle, dir que és una producció per anar a gaudir i deixar-se portar per cada nota que refilen els cantants, per cada sentiment i vivència a la qual et transporten els diferents temes que se’ns presenta. Visca el a cappella i els musicals!

És una producció de “El musical més petit” amb la direcció artística de Daniel Anglès.

Gerard  Ibáñez, director musical de Broadway a Capella crea aquest nou projecte amb la coreografia de Zuhaitz  San  Buenaventura i els cantants/ballarins  expressament escollits per aquesta creació. A Ibáñez li devem també els espectaculars arranjaments vocals.

L’espectacle comença amb la introducció del beatboxer que fa participar al públic amb els seus sons, ritmes i melodies. Ja és un bon començament pel que ens espera. Segueix una sorprenent versió del mític duet de Grease  “You’re the one that I want” acompanyat d’una parella de ballarins, i dic sorprenent perquè Ibañez l’ha convertit en una balada deliciosa. Després es van presentant temes en forma aïllada o com a Medley dels musicals més clàssics: “Els miserables”, West Side Story, Jesuchrist Superstar, Phantom of the Opera, The Sound of Music, Hair o Wicked, però també dels més moderns com Dear Evan Hansen, musical contemporani que s’està representant a Broadway (6 premis Tony) i que finalitza l’espectacle en forma de Medley. El disseny de llums i el so són immillorables.

Al final, els 13 cantants es barregen amb el públic en un emotiu comiat.

Els entusiastes dels musicals trobaran en aquestes curioses i sorprenents versions el resum de les millors obres musicals. Tots ells gaudiran d’un espectacle ben fet, ben representat, ben coreografiat i, sobretot,  excepcionalment  cantat.

És un bon regal de Nadal

Decorado minimalista; vestuario austero. La coreografía quizá, sea la única licencia escénica para acompañar el indiscutible protagonista del espectáculo: la voz. Y es que el nombre ya se define por sí solo: Broadway a capella. A capella, sí, desde la interpretación de una base rítmica digna de metrónomo -aunque demasiado rapera, diría yo- hasta los coros que relevan las cuerdas o el piano. Abarcando de do a do, recorriendo octavas graves y agudas, una veintena de jóvenes -entre ellos la grandiosa Sara Pi- da vida al género del musical con una sesión memorable: El fantasma de la ópera, Jesucristo Superstar o Hair son solo algunos ejemplos. Eso sí, la paleta de canciones, si bien escogidas con gusto y entrelazadas con acierto, da como resultado un espectáculo claramente comercial. Aunque no por ello despreciable: los amantes de los musicales gozarán de los emblemas del género, y los jóvenes, a quien parece ir dirigida la obra, tendrán la oportunidad de descubrir las canciones ya catapultadas a clásicos. De hecho, y aunque se empeñen en negarlo, ¡hasta los melómanos de ceja alzada disfrutarán de este musical de musicales!

Una fusió de música a cappella i teatre musical amb arranjaments i direcció de Gerard Ibañez  en aquesta proposta on 13 veus interpreten 35 temes musicals amb coreografia de Zuhaitz San Buenaventura.

Sense cap instrument i jugant únicament amb les seves veus, a BROADWAY A CAPPELLA, els 13 joves artistes ens han ofert un magnífic concert teatralitzat, trepidant, ple d’energia i d’un entusiasme que s’ha encomanat a tota la platea. Hem de destacar també, que en aquesta nova formació, cap d'ells porta auriculars com en altres casos, on poden escoltar la música de les cançons per ajudar-se en la seva correcta interpretació. Aquí no hi ha trampa ni cartó.

Avui hem vist actuar 13 dels 15 seleccionats, ja que dos d’ells actuaran de cover.

Una acurada selecció de temes de diferents musicals com Els Miserables, El Fantasma de l’Òpera, Sonrisas y lágrimas, Grease, Hair, … amb uns mes que encertats arranjaments, on totes les veus han estat acompanyades de Beatboxing (produir sons de bateries, imitar sons com el vent o la pluja, només amb la utilització de la boca, el nas, la llengua, els llavis i la veu).

Daniel Anglès en la RdP, va comentar que s'ha volgut fer un gran esforç en editar un CD amb les cançons de l'espectacle, malgrat que totes les escollides són en anglès, perquè això és tan sols el naixement d'aquest grup i volen potenciar les gires inclús a escala internacional.

En resum: un gran espectacle on la música i el ball omplen l'escena.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Broadway a capella era una de les apostes del Teatre Onyric per a aquesta temporada. Des d'un primer moment la idea de l'espectacle resultava atraient, ja que consistia en recuperar diverses melodies de teatre musical -des dels clàssics als èxits més recents- però només amb la veu. Finalment, la proposta també ha servit per presentar en societat i d'una forma més o menys oficial a tretze joves cantants que ja formen part de la nova generació d'actors de musical de casa nostra. Alguns d'ells ja els hem vist recentment o els veurem en breu en altres produccions, però està clar que el format de l'espectacle és el d'una carta de presentació en tota regla.

La idea d'interpretar a capella diverses melodies prou conegudes funciona prou bé i demostra que al darrera hi ha un treball acurat i precís, però també és cert que amb alguns temes funciona millor que en d'altres. El muntatge comença amb un medley de The greatest showman, i durant els 75 minuts de durada també es poden escoltar les recopilacions de Les misérables o The sound of music. No hi falta el recordatori de clàssics incombustibles com West Side Story o Funny Girls, i el record a Andrew Lloyd Weber amb algunes cançons de The phantom of the opera i Jesus Christ Superstar. El concert, però, no s'oblida de musicals més contemporanis, i en aquest cas les repescades són Wicked, Dear Evan Hansen o Hamilton. Tots els temes, o quasi tots, s'interpreten amb gran professionalitat... tot i que el recurs del beatbox resulta a estones una mica massa farragós. En definitiva, un espectacle que passa com un sospir, que deixa un bon regust... però que potser necessitaria una mica més de dramatúrgia o producció per disfressar l'objectiu principal, que no és altre que el de presentar-nos a un nou relleu generacional.